Arriba a les
nostres mans la segona entrega de la saga del detectiu noruec Harry Hole, fill
pròdig de Jo Nesbo, autor de nom
propi dins el gènere negre i que s'endinsa en les profunditats del poder més
brut i depravat.
Després de l’èxit
aconseguit després de resoldre el cas d’Austràlia a “El ratpenat”, en Escarabats en Harry Hole serà enviat a
Tailàndia on l’ambaixador noruec apareix assassinat en un bordell de Bangkok.
Aquest mantenia una relació molt estreta amb el primer ministre noruec. A Oslo,
per desviar l’atenció del cas, intenten desviar l’atenció cap al ministre
d’afers exteriors.
Les ordres d’en
Harry són tancar i tapar el cas, però un cop arribi aquest a Bangkok res serà
el que sembla i no pot deixar d’investigar per arribar al fons de tot plegat.
Pederàstia,
corrupció, màfies, homosexualitat... aquests són només alguns dels temes que es
toquen en la novel·la.
Proa ens ofereix la segona
entrega i aconsegueix que ja puguem gaudir de totes les novel·les en ordre, ja
que aquí es varen començar a publicar a partir de “el pit-roig”.
Moltes opinions hi
ha al respecte, la veritat és que quan vaig llegir “El ratpenat” em va
sorprendre la diferencia que hi havia entre la prosa a la que ens té acostumats
en Jo Nesbo amb el descobriment dels seus inicis, Escarabats és el pont perfecte entre un inici i una de les seves
obres més reconegudes, encara que he enyorat la profunditat en la cultura i en
les tradicions d’un país tan llunya i diferent a nosaltres, cosa que no va
passar l’anterior.
El títol ja de per
si atrau i alhora repel·leix una mica, els escarabats són sinònims de brutícia
i almenys a mi em fan una mica de fastig, una sensació que també aporta la
novel·la entre carrerons estrets i un món sòrdid que descobrirem a mesura que
la investigació vagi endavant.
Perquè volen tancar
el cas? Que amaga realment la mort de l’ambaixador? Fa bé en Harry de seguir
endavant encontre les seves ordres?
El que aquesta
novel·la mostra, més enllà d’una trama enrevessada i de les aptituds d’un gran
personatge, un món sòrdid creat pels europeus que viuen en aquell país.
Ens retrobarem amb
un Harry Hole que no aconsegueix oblidar-se de la mort del seu company quan ell
anava begut ni de la dona que va conèixer a Austràlia. Aquest sobrepès de responsabilitat
el continua apropant a la beguda. El seus sentiments de culpa cap als morts,
els vius i ell mateix ajuden a construeix un personatge complex i profund.
Una novel·la
feixuga si la comparem amb les seves darreres publicacions com “El lleopard”,
si no heu llegit cap altre títol segur que us atrapa i sedueix, però els seus
lectors més fidels podran veure com la seva ploma ha anat evolucionant fins a
dia d’avui.
