Cremeu Barcelona!

Avui us presentem una obra que en si no necessita cap presentació, és de les més recomanades via boca orella entre el públic lector de novel·la històrica d’alta qualitat escrita amb rigor, una forta documentació i una absència total d’anacronismes.

No sabeu de que parlem? Ni més ni menys que de la sublim Cremeu Barcelona!

En aquesta obra podem trobar un heroi anònim, d’aquells que no fan soroll però salven dues centes mil persones amb un acte de coratge que li pot canviar la vida per sempre d’una manera totalment radical.

En una polsosa estació d'autobusos, a Ciutat de Mèxic, en Miquel espera l'arribada de la seva dona, Teresa, que no veu des de fa deu anys, i de la seva filla, que no coneix. Mentre les espera rememora amb amargor els esdeveniments que l'han portat fins a aquest lloc.

Els seus records el porten al gener del 39, dies abans que l'exèrcit rebel entrés a Barcelona. La República agonitza i la guerra està perduda, i la ciutat és ja una ombra del que era: el que pot fuig a la frontera i el que no espera resignat la sort del vençut.

En aquestes condicions arriba l'ordre del Komintern d'arrasar la ciutat, destruir les vies de comunicació i centres neuràlgics d'energia, aigua i transport, per no deixar res dempeus a l'enemic. Miquel Serra, membre del PSUC i Conseller de la Generalitat és l'encarregat de dur a terme aquesta ordre de terra cremada. 

Però en Miquel, en aliança amb en Corbacho, un sergent madrileny veterà de l'exèrcit republicà, i jugant-se la vida, boicoteja aquests plans i salvaguarda la ciutat.

En Guillem Martí amb la col·laboració del gran amic de La Petita Llibreria Jordí Solé expliquen com ningú un fet que molts de nosaltres no podríem ni arribar a imaginar i treballa amb molta delicadesa l’evolució emocional i psíquica del heroi protagonista i el seu entorn.

Què deu passar pel cap d’un home quan sap que amb una paraula seva executen a tota una ciutat? Què l’aixeca a revelar-se? Quin paper hi té la consciència? 

Molts interrogants sobre la naturalesa del ésser humà es veuen desgranats en aquesta novel·la que us deixarà amb la pell de gallina i el cor en un puny. Hi ha gent a la vida real i al món actual com en Miquel?

De la mà de labutxaca posem cara, context, olors i colors a un període de la historia catalana que el va protagonitzar un home a l’ombra. Què hagués passat si ell no hagués actuat? On seriem ara tots plegats? 

Rendiu-vos a la lectura, apreneu i gaudiu! Us sorprendrà molt gratament!

Soldadets de plom

En Josep Torrent m’ha posat la pell de gallina amb la seva darrera novel·la Soldadets de plom.

Aquesta historia aprofundeix en temes que les grans ments pensants obliden, els soldats, els seus sentiments, les seves febleses i la seva humanitat. Ens hem acostumat a sentir que un país envia tropes a un d’altre per ajudar quan ningú li ha demanat, l’exercit és una maquina ben engranada, però cada peça pateix d’una manera diferent.

L’autor ens demostra amb un tempo marcat per l’acció de la historia que la ira i el remordiment pot acabar amb el poc seny d’una persona, ens mostra com aquetes peces en un tauler d’escacs evolucionen, ens fa reflexionar i personalment m’ha posat la pell de gallina.

Un altre punt a favor és com  ens mostra la dificultat de les famílies i de les parelles de poder seguir endavant amb el que s’acostuma a dir Síndrome post traumàtic.

Llibres del Delicte amb la seva col·lecció DeLite ens apropa a temes durs, a histories que ben bé podrien ser reals i aprofundeix en uns sentiments que semblem oblidar quan parlem de segons quins temes.

En aquesta historia compartirem pell amb Isabel Soler una jove que s’allista a l’exercit per fer alguna cosa amb la seva vida, l’exercit li ofereix un sou i instrucció. La veritat és que no és una decisió molt meditada.

Tot sembla anar molt bé durant la instrucció, la vida a la base no és fàcil, però tots han de passar per la mateixa situació.

Tot canvia quan la seva unitat és enviada a l’Afganistan en una campanya de quatre mesos i mig, el que per a molts sembla una aventura, per a d’altres és la seva oportunitat de defensar la democràcia i la pau, però per a un petit grup d’ells és el despertar a una realitat que els enfronta no tant sols als enemics sinó als seus propis dimonis.

Com molt bé podreu llegir a la novel·la “Les guerres són una animalada. Totes les guerres són bèsties i absurdes i aquesta ho és tan o més que les altres.”

En nom de la Pau es fan Guerres, una contradicció que només beneficia a uns pocs i destrueix a molts d’altres.

Els diners mouen muntanyes, però també tancs, cotxes blindats i armament en tots dos bàndols i fins i tot és probable que els hagin comprat al mateix proveïdor.

Un succés durant el seu període de campanya, fa que la Isabel deixi de ser ella mateixa, diguem que la mort d’un innocent i el fet de no haver-hi conseqüències posteriors la minen del tot.

Aquella jove alegre a desaparegut en la seva pròpia ombra, i no és la única, poc queda d’ella quan torna de permís, la seva vida és una merda, no hi troba sentit ni a la que ha viscut allà ni a la que ara és al seu propi llit amb dificultats per dormir i amb malsons recurrents.

Els buits de la historia els haureu d’omplir llegint-la.