diumenge, 1 de març del 2015

El tren de los huérfanos



Por Raúl Gotor


El tren de los huérfanos de Christina Baker Kline es como aquella historia vivencial de nuestras abuelas que nos cautiva: nos gusta que nos la cuenten aunque nos enturbie su tristeza y desgarro.

Ediciones B nos presenta un paralelismo atípico. Da igual los años que pasen, da igual lo que el mundo pueda cambiar… las personas seguimos siendo personas y sufrimos, peleamos y reímos por las mismas cosas que antaño.

Molly es una chica de acogida que vive en Maine a lo largo de 2011. Problemática, con carácter y no muy bien avenida con su familia adoptiva. Debido a cierto problema se ve forzada a realizar trabajos sociales, pero con la ayuda de su novio Jack esos arduos trabajos se convierten en limpiar el desván de una anciana. Molly no entiende todavía que ese soporífero trabajo le cambiará la vida, y que en cada caja mohosa encontrará retazos de su propio alter ego.

Niahm es una joven niña irlandesa que se ve obligada a zarpar junto a toda su familia a Estados Unidos en 1929. Pronto descubrirá que la vida es una sucesión de penurias, sobre todo para una chica como ella… las idas y venidas a lugares peores que el anterior harán que forje su propia personalidad aunque en el trayecto pierda muchas veces parte de su identidad.

¿Pero que tienen en común Molly y Niahm? Sus historias se alternarán para entretejer una sola vida de dureza, sacrificio y rebeldía. 

Un lamento que nos habla del tren de los huérfanos. Un episodio de la historia de Estados Unidos que se mantiene oculto y a la sombra de otros episodios nacionales mucho más enarbolados por la sociedad. Un ejemplo más de cómo la pérdida de identidad de todo un colectivo sirve de beneficio para otro, aquel donde las personas se ven privadas de todo lo que tienen y obligadas a acogerse a una nueva patria, bandera y forjarse su propio sentimiento de pertinencia.

Una historia entrañable donde las haya, de aquellas que se nos quedan en el recuerdo, no por ser excesivamente originales o dinámicas, sino por ser humanas y atemporales. Un voraz lector me entenderá si le digo que una historia así es de las que se quedan grabadas en nuestro subconsciente para, de vez en cuando, reflotar con el “click” de alguna propia vivencia. Vividla.


La botiga vintage Astor Place




A ser sincera, una de les darreres novel·les que m’han sobtat, mobilitzat, emocionat i transportat a un món d’emocions i reflexions és La botiga vintage Astor Place.

Una novel·la que amaga un relat al seu interior, una història dins una història que s’entreteixeix elegantment mostrant-nos que no hem canviat tant en els darrers anys.

Som a Nova York a l’actualitat i l’Amanda és la nostra nova amiga propietària de la botiga vintage anomenada Astor Place. En aquesta botiga, a més de peces de roba extraordinàries i complements dels anys daurats, trobarem tot allò necessari per poder ficar el nas als anys 20 en quant a moda i al rol de la dona.

Un dia, l’Amanda descobrirà un preuat tresor, una història que li retornarà una imatge des del seu propi mirall. Resulta que una dama despistada, al donar la seva roba va oblidar el seu diari personal que data de l’any 1907. 

La dama era l’Olive Westcoot i escrivia les seves inquietuds i la seva impotència davant una societat molt marcada i masclista. 

El seu somni distava molt del matrimoni i la criança dels fills, ella tenia un somni: convertir-se en la cap de compres dels grans magatzems. 

L’adversitat de la crisi econòmica juntament amb la crisi personal que va travessar quan va morir el seu pare la van allunyar per sempre del seu somni. Se li va escolar com aigua entre els dits, com un cor de fang que es trenca en mil trossets impossibles de tornar a enganxar.

La lluita per sobreviure a la pobresa fa que l’Amanda senti a aquella jove emprenedora com un referent i li farà caure la bena dels ulls fent-li mil preguntes sobre el seu present. 

L’Amanda també està renunciant als seus somnis? Podrà amb l’ajuda des del passat de l’Olive esmenar la seva vida?

La ploma subtil, suau i reflexiva de la Stephanie Lehmann ens acarona l’ànima i ens dóna un bàlsam per al nostre dia a dia. 

Una novel·la original i imprescindible per a tots aquells cors que tenen la brúixola una mica espatllada. Creiem que és important saber a on anem però potser primer cal preguntar-se qui som i on som ara.

Seguiu el meu consell i rendiu-vos a aquesta bella i dolça obra que ens presenta Edicions 62 i labutxaca, un cant a la feminitat, al poder de les dones, a l’esperança i una gran oda als somnis.

No deixeu mai de somiar doncs aquests us conduiran a l’autentica felicitat i autosatisfacció!

Apostem pel canvi de l’Amanda? 

Llegiu-lo i us sorprendrà!