Avui
començaré pel final, no és una cosa gens habitual en mi però crec que és
important recalcar un detall que ens introdueix la contraportada de la novel·la
de Marie Vindy i que ens presenta Crims.cat.
Perdoneu les nostres culpes
és una novel·la inspirada en els esgarrifosos fets reals de les “desaparegudes
de l’A-6·”.
Amb
un títol molt metafòric que el lector podrà desgranar a mesura que les planes
volen entre les seves mans i amb una portada contundent on una dona jove corre
com ànima que fuig del diable mentre vigila qui la persegueix, un personatge
sense rostre ni ombra però que és molt present en la portada sense ser-hi.
Ens
trobem amb una historia de desigualtats, de justícia poc justa depenent del
perfil de la víctima, un cas on la violència contra les dones es esfereïdora i
on hi ha masses preguntes sense resposta.
De
divuit dones brutalment assassinades a la Borgonya entre els anys 1984 i 1997
catorze són arxius tancats sense resoldre, catorze famílies sense resposta,
catorze vides perdudes sense que ningú vagi un pas més enllà per descobrir que
va passar.
Qui
són aquestes catorze víctimes i quin motiu les va portar a una mort tant cruel
i fora de temps?
L’autora
ens presentarà la Laurine, filla d’una d’aquestes víctimes que busca respostes
i que degut a un nou assassinat aixecarà a veu per tornar de l’oblit la seva
mare i les altres víctimes.
Ens
trobarem davant d’una trama policial, judicial, mediàtica i amb masses ferides
que tancar, afortunadament la seva recerca caurà en mans de la Déborah Lange,
una advocada especialitzada en casos pendents que s’unirà a la recerca de la
veritat.
La
prosa de l’autora és molt fluida, directa, enganyosa ja que sembla que no
vulgui dir res però ho diu tot, amb capítols curts presentats per noms de
personatges, no us diré els seus papers, ens ofereix diferents punt de vista,
diverses vivències i sobretot amplia el ventall de narradors en primera
persona.
Una
historia molt ben lligada, amb un tempo sostingut i una gran dosi de crítica
social i reflexió sobre el valor de la vida humana i la necessitat de ser tots
iguals davant la justícia.
No
s’hi valen excuses per no tractar a totes les víctimes amb la mateixa
dedicació.
Quan
he reflexionat sobre el fet d’estar basat en un fet real se m’ha posat la pell
de gallina.
Una
lectura imprescindible pels amants del negre absolut.
