El cant del
cucut és la
primera novel·la d’intriga, misteri i amb tocs de negra de J. K. Rowling, mare de la saga Harry Potter i autora d’Una vacant
imprevista.
Sota el pseudònim de Robert
Galbraith, l’autora s’allunya del clixé dels llibres infanto-juvenils
protagonitzats per en Harry Potter i els seus amics i enemics mostrant-nos que
és una autora polifacètica que pot ballar al ritme que toquen i adaptar-se a
qualsevol gènere que es proposi.
Aquesta novel·la arrenca amb el presumpte suïcidi d’una
jove model a Mayfair. Un Londres nevat és testimoni dels fets que la policia i investigació
arxiven com a mer suïcidi que tothom dóna per vàlid menys el seu germà.
Aquest anirà a buscar en Cormoran Strike perquè
investigui el cas des de l’inici i sota una nova òptica i perspectiva, la jove
model era una víctima emocional del món superflu, buit i ciclònic on es veié immers.
L’aparició de l’investigador amb més personalitat dels
darrers llibres d’intriga que he llegit aportarà un petit desplaçament de
localitzacions, ja no estem centrats només a Mayfair sinó que ens integrarem al
bullici del Soho i als pubs més decadents de la zona d’East End.
Haurà estat un suïcidi? Tindrà raó el seu germà i haurà
estat víctima d’un tenebrós assassinat? Qui tenia motius per acabar amb la seva
vida? Aquests interrogants i molts més els trobareu resolts en el devanir dels
capítols que corren tan ràpid a les mans dels lectors com el cant d’un cucut.
Narrat amb una aura de màgia que envolta tots els
escenaris i amb uns protagonistes treballats amb molta minuciositat, aquest
llibre esdevé un imprescindible del gènere.
Els protagonistes i, sobretot l’investigador, tenen tants
matisos físics, tics i una evolució psicològica tant gran que fa que el llibre
tingui girs plana rere plana.
Una novel·la que no és només negra sinó una critica
soterrada al món de la moda, la seva visió dels estereotips físics i els canons
que s’han d’acomplir per treballar i fer-se un nom en el sector.
Proa ens ofereix l’oportunitat d’apropar-nos
a aquesta novel·la de tan aclamada autora, per sort, amaguen el secret del
pseudònim a la solapa davantera, així encara esdevé més sorpresiu el relat per
les mans responsables que hi ha al darrere.
Crec que fa bé al utilitzar un pseudònim per trencar amb
el seu lligam amb la saga potteriana que
té aspectes positius i d’altres de negatius. El negatiu per excel·lència és
l’encasellament en que es veu abocada com a autora juvenil.
Un llibre molt recomanable per a tots els amants de les
lletres, una obra que és més que un llibre complert, és una obra d’art.
No m’estranyaria gens que l’investigador i la seva
ajudant siguin protagonistes d’altres novel·les de tan prolifera autora.
