Per Àngela Sánchez vicente
El 23 de juliol de 2014 va fer tres anys que ens va
deixar la grandíssima Amy Winehouse,
l’excèntrica i particular veu del soul i la darrera incorporació al maleit Club dels 27.
Doncs tots aquells que ens en declaràvem incondicionals
podem gaudir de la novel·la gràfica sobre la seva vida on el rigor, la bona
documentació prèvia i un treball molt acurat a nivell imatge i text en són la
norma principal.
Gràcies als escenaris de Christofe Goffette i Patrick
Eudeline i els dibuixos de Javi
Fernández podem retre un darrer homenatge a aquesta icona de la música i
potser entreveure com la seva infantesa marcada per la separació dels seus
pares, les seves amistats i la poca integració a l’àmbit escolar la van separar
del camí que tenia marcat.
Ella juntament amb amistats que no van ser pas les més
adequades va anar a perseguir el seu somni de la música, allà on es refugiava
des de petita en temps de problemes i on abocava tots els sentiments regalant
en un futur unes lletres increïbles a la seva legió de fans.
Els colors marronosos de la infantesa marquen un canvi
amb la foscor dels darrers capítols. La seva imatge també canvia plana a plana
i sense adonar-te’n ja veus a l’Amy que tots tenim guardada a la retina: una
morenassa amb un pentinat molt pin up, tatuatges que es multipliquen de manera
exponencial, faldilles que cada cop són més curtes i mals hàbits que la portaran
a estar massa prima, dèbil, anada...
De la mà de Fanbooks
ens endinsem a la seva vida personal i laboral, veiem com el desordre de la
primera s’alleugeria a la segona fins que no n’hi va haver prou.
Al final acabem amb la tràgica mort de la diva però sense
fer suposicions sobre les causes, fet que s’agraeix doncs encara que molts
podem sospitar el que va passar segueixen essent rigorosos i ho deixen obert.
Realment és un volum únic per tal d’apropar-nos a tan
singular personatge des d’una visió més holística.
Què tindrà el club dels 27? Massa fama a l’esclat de la
joventut? L’èxit els sobrepassa? Ja no gaudeixen de la música i es converteix
en condemna? Els diners que guanyen els donen més problemes que solucions?
Aquests enigmes no els sabrem mai, ni si les seves vides
eren plenes o buides. Això sí, la seva veu sempre serà viva i com ella mateixa
deia “Només podem dir adéu amb paraules... sempre tornem”.
