L’any passat, la Sylvia
Day ens feia una gran promesa publicant “No t’amago res” i la seva
continuació “Reflectida en tu”. Ara ens arriba “Lligada a tu” la que hauria de ser el final del que en un principi
s’havia presentat com a trilogia, però tal i com diu molt bé l’autora a la
última plana d’aquesta última novel·la “...Això no pot ser el final. El viatge
encara no ha acabat...”. No serè pas jo qui es queixi, hi ha sorpreses bones i
sorpreses dubtoses.
Els lectors es troben doncs davant d’una saga on els
temes sensuals, els dimonis del passat, les relacions personals i la
complicació de conviure amb un mateix i amb els altres ens emmarca amb un joc
apte per adults on els seus protagonistes no deixen indiferent.
Considero necessari haver llegit les dues entregues
anteriors, ja que l’autora entra en farina directament i no perd el temps en
fer alguna mena de repàs o preparar al lector amb una mica de la historia
passada. Quan ens enganxem a una saga o
a una trilogia aquestes acostumen a divergir entre diversos generes i anar
expandint els temes com les arrels d’un gran roure, a més els personatges van
evolucionant, agafant profunditat i els personatges secundaris o corals que al
principi tenien poca presencia van agafant cos, aportant temes atractius i nous
a la trama general.
La Sylvia Day
juga amb el gènere vermell picant i amb el gènere negre, aquest últim va
començar una mica fluix, però a mesura que anem avançant en la nostra lectura
anirà agafant cos, sense oblidar una agressió i un homicidi, i el que al
principi semblava tan clar com l’aigua a “Lligada
a tu” es comença a complicar de mala manera, podreu afegir xantatge,
intents de suïcidi i assetjament.
Els personatges principals segueixen sent l’Eva, la
nostra narradora una jove atractiva però amb una autoestima pel terra, la vida
ha sigut cruel amb ella i no confia en si mateixa i en Gideon, jove, ric,
guapo, però recordeu que les aparences enganyen, el turment també el persegueix
a ell.
El tàndem que formen aquests dos personatges és com un
xoc de trens: intens, impulsiu i vibrant, fins a tal punt que convida a fugir
de l’escena de l’imminent accident. Dues ànimes tan tarades que es
complementen, cada un d’ells te la capacitat de mostrar les ferides de l’altre
i els seus desitjos. S’hauran d’enfrontar al seu passat i no deixar que aquest
el marqui de per vida.
La narrativa és molt dinàmica, fresca i natural, amb uns
diàlegs molt ràpids i amb unes situacions en certs moments delirants, el lector
quedarà captivat a la història. Les descripcions són molt explicites i el
vocabulari és tal com raja, encara que en certs moments sobta.
Però, si, em sap greu, però a “Lligada a tu” hi ha un però, sembla com si la historia s’afluixés,
perd un punt de dinamisme i comença moltes noves trames deixant-les gairebé totes
obertes per obrir boca, trobem molts nous girs però sembla que siguin sobre el
mateix eix. La impressió que m’ha donat és que l’autora a la meitat del llibre
es va adonar que necessitava més espai i temps i va repartir el que devia tenir
preparat per ampliar-ho més endavant. Cosa intel·ligent per mantenir la
historia viva, però que decep una mica al lector que esperava un punt i final
potent.
S’ha de reconèixer que de la ma de Columna Edicions es presenta una traducció molt acurada al català,
respectant el llenguatge de la versió en anglès i una aposta assegurada per
seguidores del fenomen sexy a la literatura. Una aposta que pocs s’haurien
atrevit en català.
Voleu un consell? No accepteu comparacions amb d’altres
llibres del mateix gènere, la Sylvia Day és única i arrisca aprofundint en les
histories amb un toc homicida.
