Per Àngela Sánchez Vicente
Estic convençuda que els de la redacció m’han passat La felicitat en una croqueta per tal
que les adori una mica més si és que és possible!
El primer que entra pels ulls ja és atractiu, com passa
amb els bons àpats aquest llibre té una presentació ben atractiva, moderna i
amb un toc de tradició. D’allò més decadent de les tasques antigues recuperem
la tovalla de quadre vichy vermell i hi afegim el pebre picantó i jove amb uns
gràfics que aporten un maridatge perfecte amb la lletra.
En aquesta enciclopèdia sobre les croquetes, la seva
autora, la Laura Conde ens desvetlla
els secrets més amagats d’un menjar tan típic i al que acabem pensant que no se
li dóna la importància que té per nosaltres.
Amb un primer plat com en són les curiositats com
l’origen etimològic de “croquette” que en francès vol dir cruixent, als mites
falsos sobre les seves calories i limitacions d’ingredients passem a un segon
plat on ens fiquem en farina i descobrim els secrets d’una bona beixamel,
l’arrebossat, el moment òptim per fregir-les i les maneres més correctes de
conservació i congelació.
Descobrirem entre plana i plana secrets del món,
croquetes que serveixen allà on anem sota un altre nom però que en sí són el
que són.
Amb els postres arriba el torn de descobrir els millors
llocs per degustar-les i el ritual de la croqueta alhora que la seva filosofia.
Si, no esteu llegint malament, les croquetes tenen psicologia!
Poc a poc arribem al moment del cafè i a la sobretaula,
la nostra autora ens presenta noves receptes, tradicionals i modernes, d’aquí i
d’allà però explicades amb veu amiga, amb proximitat i amb la frescor amb la
que es parla al voltant d’unes quantes joies arrebossades.
Servit per Ara
llibres en català i now BOOKS en
castellà, degustem un llibre interessantíssim,
ideal per regalar a les mares i per els amants de les rutes gastronòmiques.
Després de la seva lectura he arribat a unes quantes
conclusions: la primera és que amb “panko” les croquetes estan mil vegades més
bones i cruixents, la segona és que em trec una mica de culpa i sé que no
engreixen tant com jo pensava i la tercera és que...
Ningú fa les croquetes com la meva mare!
El llibre està servit, tots a les llibreries abans que es
refredi!
