Per Àngela Sánchez Vicente
A la novel·la Benvolguda ens retrobem amb les lletres clares, directes, viscudes i critiques de la gran Empar Moliner que, entre d’altres, ja ens ha enamorat amb obres com “Tot això ho faig perquè tinc molta por” i “Es que abans no érem així”.
No perd la seva essència ni la seva frescor i ens apropa una historia que emmarca un cicle vital femení sumat al sisè sentit que sovint s’associa amb les dones i una història familiar que esclata en mil bocins quan la força de l’amor entra de nou.
En aquesta obra coneixereu a la Remei i us asseguro que us encantarà amb la seva força vital, les seves pors, flaqueses i la seva ironia i llenguatge amb el que endreça la seva vida i dóna un cop de puny a la taula per ressorgir de les seves cendres.
Aquesta dona fa una davallada als inferns i una posterior resurrecció en quan s’adona que el seu marit s’enamorarà de la seva nova companya.
Com si fos una visió ella preveu que el seu marit, que és més jove que ella, està posant els ulls en la violinista que ara treballarà amb ell.
A més, ella està travessant la menopausa, una època en que nota que com a mare el seu paper s’esborra de la vida del seu fill i el seu prestigi com a dibuixant està perdent força.
Una revolució que parteix des d’una vida feliç i plàcida i que amb l'entrada a la seva vida de la Cristina tot tindrà un abans i un després.
Ara ella hi veu més clar però no li agrada el que percep i convençuda de la seva resiliència i força interior avançarà a passes agegantades per un món on momentàniament no encaixa.
Trobarà de nou el seu nord? Perquè ha sabut abans que el seu propi marit el que passaria?
De la mà de Columna podem desgranar una història amb la que és fàcil empatitzar, protagonitzada per uns personatges molt naturals i humans i amb l’afegitó de la manera d’explicar-se i narrar-se de la autora.
És un èxit assegurat i alhora una eina de reflexió.
Una bona proposta per regalar a la Diada de Sant Jordi a dones i homes, a joves i a grans.
