Jo Nesbø, el pare del gran personatge Harry Hole torna a les nostres mans gràcies a Proa, encara que amb una gran novetat que al principi no sabia si m’agradaria o no, però que després de llegir de manera voraç aquest volum us puc dir que no m’ha decebut gens.
Ens trobem davant dotze relats curts, encara que n’hi ha algun d’una mica més llarg, amb un fil conductor, la gelosia, si diuen que l’amor és la emoció més poderosa de manera positiva, la creu d’aquesta moneda és la gelosia, un sentiment capaç de portar a la persona a caure en un abisme de maldat.
L’home de la gelosia se’ns presenta amb una portada marcada per un cel verdós i un home mirant cap a l’infinit, no li podem posar cara ni saber en que pensa, però la seva actitud rígida i les mans a la butxaca donen la impressió de quelcom li ronda pel cap.
Aquest relats estan agrupats en dos parts, a la primera gaudireu amb “Londres”, “L’home de la gelosia”, “La cua”, “Escombraries”, “La confessió”, “Odd” i “L’arracada”, on el ventall s’amplia a la infidelitat, el desig, l’amor mal entès i la gelosia que serà la nostra protagonista, personatges com un taxista, un policia grec, dos germans, un psicòleg seran els seus secundaris de luxe.
A la segona part trobareu els relats “L’illa de les Rates”, “La destructora”, “Les cigales”, “El sèrum” i “Cavall negre” afegeixen dos coprotagonistes molt interesants, el poder i un futur distòpic on la humanitat està condemnada.
La prosa de l’autor és impecable, directe, fred, fosc i amb personatges sòlids capaços de grans atrocitats sense perdre la capacitat irònica de l’autor que dona breus respirs als seus lectors.
No podria destriar entre els seus relats, cada un d’ells te quelcom especial, són tot un encert i he descobert que ja sigui en relats curts, en novel·les o en sagues la seva lectura no perd el seu punt àlgid i ens convida a continuar una mica més.
Una lectura molt recomanable pels seus fidels i per aquells que volen entrar al món de la novel·la negra de la mà d’un gran mestre amb lectures curtes que es poden llegir desordenades, encara que si ho feu jo respectaria els dos blocs.
No la deixeu escapar, tant de bo us pogués explicar algun detall de cada relat però crec que seria un gran crim, així que guardaré silenci.
Peroooooò, abans d’acabar vull donar les gràcies a la Laura Segarra Vidal per la seva gran traducció, una feina que a vegades no valorem prou.
