Avui estem d’enhorabona doncs una de les dames de les
lletres catalanes actuals amb més carisma, personalitat i un sentit intimista
espectacular torna amb la seva darrera obra titulada El plagi.
M’ha sobtat un cop més, m’ha deixat la pell freda i el
cor en un puny amb una prosa digna de la seva ploma, la Sílvia Romero i Olea ens presenta una realitat que molts de
nosaltres vivim i un intercanvi generacional narrat amb una gran amabilitat
adreçada amb petites píndoles de duresa i un xic d’acidesa.
¿Què recorda la nostra ment?
A la novel·la farem dues grans amigues, la Carme i
l’Àngels, una dona de postguerra i una dona del temps actual. Dos pols oposats
que es reconeixeran l’una en l’altre per les seves grans virtuts i alguna de
les seves ombres.
La Carme, fa molts anys va ser molt famosa i prestigiosa
entre la societat catalana, ella es va enamorar bojament i va viure les
passions i mals moments que tota jove ha de passar fins descobrir que els món de
les lletres i la literatura estaven tocant les seves portes.
Ho abandona tot pel seu somni i aconsegueix la glòria en
un temps convuls on no tot és el que sembla però... ¿què en queda ara que
resideix en un geriàtric amargada, plena de por, privada de facultats i en el
més humil dels anonimats?
Aquesta ànima amaga un gran secret que per descomptat no
us desvetllaré però l’Àngels hi ficarà el nas fins a implicar-s’hi massa.
L’Àngels és una dona atrevida i decidida a desvetllar el
secret i a fer-ne una novel·la. Les seves trobades propiciaran un encontre
entre dues realitats molt similars en temps molt diferents que ens conduiran a
un gran camí de reflexió.
De la mà de Proa ens
tornem a trobar amb un llibre que esdevé amic, que et fa mal tancar-lo per darrera
vegada i que et deixa una melangia al cos.
És profund, realista, tremendament ben ambientat,
detallista, amb uns personatges que surten de les planes per acaronar-te i
demostrar-te les misèries en les que pot sucumbir un ésser humà.
Realment crec que l’he viscut i m’ha canviat. D’això es
tracta, no? Que una novel·la no et deixi impassible, que et remogui l’interior
i et mostri una nova manera de veure-hi.
Us el recomano de manera individual però alhora us
recomano que aneu a l’encontre de l’obra de l’autora. És una cita que no us
defraudarà, cada títol té el seu toc personal i la seva empremta. Són únics i
molt valuosos.
Recordeu que heu de cuidar cos i ment i aquesta autora és
medecina per l’ànima.
Demà podreu llegir l’entrevista que gentilment ens ha
concedit, tot un plaer per als sentits!
