Ahir us presentàvem l’obra No tornaran vius, pionera en la seva
temàtica i sobretot en el tractament de l’islamisme des de múltiples vessants.
El seu autor, en Xevi Sala ens situa pocs mesos després
del doble atemptat de l’islamisme radical a Catalunya i investiga els com i els
perquès des de diferents punts de vista per procurar abastir el relat des de
totes les facetes possibles per tal que entenguem una mica més el què va
passar.
Parteix d’un fatídic fet real i a
partir d’aquí la ficció s’entrellaça amb una gran tasca de documentació per
part de l’autor per presentar-nos una obra que plasmi fidel i dignament el que
bullia aquells dies.
La culpa, l’heroisme involuntari, les
víctimes desapercebudes... Ingredients indispensables per un còctel perfecte.
L’autor s’abasta del dolor, de la incomprensió i d’una forta reflexió sobre la
violència i el mon que l’envolta per presentar-nos una obra amb un alt
contingut didàctic.
De la mà de Columna ret homenatge a un fet que va sacsejar Catalunya un tràgic
dia d’agost. Una obra que immortalitza i ret homenatge a un succés que va
deixar Catalunya paralitzada i muda.
Dóna veu als que ja no poden parlar,
als que van patir i als que estan a l’altre banda.
Avui nosaltres li donem la veu a
ell:
Quan va descobrir que el món de les lletres l’estava
esperant? Jo era dels alumnes que a classe escrivia
textos lliures (així en deia el mestre de literatura que tenia una bústia de
cartró a l’aula) i els llegia davant els companys i companyes. La meva
biblioteca va ser el meu germà gran, que cada any comprava el Premi Planeta de
novel·la. El primer escriptor que em va fer venir ganes d’escriure va ser en
Manuel Vázquez Montalbán. En català, en Miquel Pairolí.
Quina és la qualitat que més aprecia en un
escriptor? I quina és la que menys li agrada? Que no m’expliqui la seva
vida, que no em parli d’ell i de les seves angoixes, que em sàpiga fer entrar
en un món de ficció que m’enganxi fins al final. El defecte és precisament el
contrari.
Imagini que pot fer un viatge en el temps i l’espai per
tal de compartir un àpat amb grans escriptors. A qui convidaria? Vladimir Nabokov i Virginia Woolf
Què el va motivar a escriure sobre aquest fet en concret?
El desafiament de construir una ficció literària a partir
d’un fet real que ens va commocionar a tots.
Recorda que estava fent i com es va sentir en el moment
en que la noticia de l’atac a la ciutat de Barcelona va saltar als mitjans de
comunicació? Estava treballant a la
redacció central d’El Punt Avui a Girona. Poc després de les cinc de la tarda
els companys i companyes de la redacció a Barcelona van avisar-nos que alguna
cosa greu havia passat i a partir d’aleshores vam viure el vertigen del directe
a través de la televisió.
Què sent avui en dia quan passeja per la Rambla? Passar pel mural d’en Miró encara ara em sacseja i em
recorda el munt de flors que la ciutadania va posar-hi per demostrar que no
teníem por.
Com va ser el procés de documentació sobre l’islamisme i
tot el que hi ha al darrere? Intens.
Amb ajuda d’islamòlegs, de la comunitat musulmana i d’algunes traduccions sobre
el tema. També per adquirir el lèxic àrab que l’obra requeria.
Quines qualitats de l’Hhas li han costat més de
descriure? El procés emotiu que el porta a prendre
consciència que ha estat massa a prop del mal sense haver-lo reconegut.
Creu que aquesta obra pot ser un tribut i una eina
didàctica sobre els atemptats? De fet
el Màster en Prevenció de la Radicalització de la Universitat de Barcelona ha
incorporat aquesta novel·la al seu nou curs, a través del professor Xavier
Torrens.
Quina creu que seria la banda sonora de “No tornaran
vius”? La Plus Belle cantada per Sylvie
Vartan sona durant diversos moments. Mentre jo enllestia la novel·la, el seu
compositor, Charles Aznavour, es moria, pobret.
A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o
d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creu que
els escriptors de veritat com vostè, que tenen un missatge clar, s’han de
justificar massa sobre la feina que fan? Com deia Ernest Hemingway els escriptors s’han de dedicar a escriure
llibres, no pas a explicar-los.
Creu que ser escriptor avui en dia és més fàcil doncs
gràcies a les xarxes socials hi ha més interacció amb els lectors? Les xarxes socials ens apropen als lectors i lectores
però també als exhabruptes dels indocumentats. No m’apassionen.
Per acabar ens agradaria que ens respongués a la pregunta
de la casa. Quina és la pregunta que mai li han fet i creu essencial
respondre-la? Ens la pot respondre?
Quina novel·la li agradaria haver escrit? En el meu cas, Sostiene Pereira, en català Afirma Pereira,
d’Antonio Tabucchi.
Moltes gràcies per la seva obra i
pel seu temps. Li desitgem l’èxit que es mereix.
La Petita Llibreria
