Per Maria Valle Viña
Diuen que la
cuina d’un territori és també la seva història, que ens parla de la seva gent i
de les seves formes de vida, fins i tot ens parla de la seva manera de celebrar
i de viure la festa. La cuina tradicional és, com tot patrimoni popular, una
herència viva. Cada generació l’adapta als productes, als estris, als
electrodomèstics i al temps de què disposa.
El llibre “La cuina de les Terres de l’Ebre” es
un receptari que a més vol ser el reflex del fet que la cuina tradicional de
les Terres de l’Ebre forma part de la identitat del territori.
El llibre l’edita
Cossetània Edicions i ens el
presenta M. Carme Queralt Tomàs que
va néixer a Tortosa i és llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona
en l’especialitat d’Antropologia Cultural. El seu àmbit d’estudi i de treball
ha estat sempre el món popular i tradicional, comprès entre els segles XVIII i
XX, i s’ha centrat de manera principal en la gent i els costums de les Terres
de l’Ebre. Ha publicat nombrosos articles i el 1999 va rebre el Premi Ciutat de
Tortosa pel treball de recerca “Menjar de les culleres. Dels artesans als
industrials: l’Ofici dels cullerers a les Terres de l’Ebre”.
Sóc afortunada de
poder parlar sobre aquest llibre de primera ma i poder dir que he gaudit sempre
de la majoria de les receptes que ens presenta el llibre. Concretament ho he
gaudit a Prat de Comte, poble de la Terra Alta, una de les comarques que ens
presenta el llibre junt amb el Baix Ebre i el Montsià.
El llibre ens
parla en una petita introducció d’una cuina pròpia. La cuina de les Terres de
l’Ebre presenta unes característiques singulars en el conjunt de Catalunya,
fruit de la història i de les nombroses tradicions culturals que hem viscut i
que seguim vivint la gent de les Terres de l’Ebre. És una cuina amb clares
influències de tota la Mediterrània i de zones confrontants com l’Aragó i el
País Valencià. També aquesta cuina té influències del món islàmic .
Totes aquestes
influències, com ens parla M. Carme
Queralt, no només se’ns mostren en l’ús d’uns ingredients i d’unes
fórmules, sinó també en les paraules que usem a les Terres de l’Ebre per
designar aliments, els estris i els atuells de cuina, les tècniques culinàries,
les formes de conservar... Sabríeu dir
què és l’abadejo, les anous, la baldana, la maçana, el panís, el primentó, una
cassola de terra, un poal... totes aquestes paraules i més, us les definiran al
final del receptari on podreu trobar també poemes i vocabulari gastronòmic de
la zona.
El receptari està
organitzat de forma que trobem receptes de la cuina de cada dia (entrants i
aperitius, primers plats, segons plats i postres dolços). També trobem receptes
de cuina de les festes (Nadal, Sant Antoni, La Candelera i Sant Blai, dijous
Llarder i Carnaval, Quaresma i Setmana Santa, Pasqua i Festes Majors). I
finalment trobem un apartat anomenat rebost (conserves casolanes per
dessecació, per fermentació i per esterilització).
Si voleu fer un
tast de la cuina de les Terres de l’Ebre no hi ha res millor que apropar-se a qualsevol
de les seves comarques i gaudir del menjar i del seu entorn. Si no us es
possible o si sou de Barcelona o rodalies us recomano un restaurant al centre
de Terrassa on podreu menjar com es menja a les Terres de l’Ebre, el restaurant
“Gresol”, on cuiden també la tradició
i on gaudireu d’un bon àpat amb productes de la terra.
Només em queda
fer-vos la boca aigua i donar-vos una de les receptes que trobareu a “La cuina de les Terres de l’Ebre”.
Gaudiu!!
CLOTXA:
Ingredients per a
una persona:
-
Pa de pagès petit. -
Oli.
-
2 tomates madures. -
Alls o ceba (opcional).
-
2 sardines de casco. -
Primentó (opcional).
-
Olives rostides. -
Olives negres mortes (opcional).
Preparació:
Rostim les
tomates i les sardines senceres. Un cop ben rostides, pelem les tomates i les
aixafem o trossegem amb una forquilla. Després desemmotllem la sardina i
l’afegim a la tomata. Ho barregem bé, junt amb les olives. Agafem el pa i el
tallem per la meitat. Buidem la molla de la part de baix, de manera que quedi
un bon forat. Farcim el forat amb la barreja i hi tirem un raig d’oli per
damunt. Finament, tapem la clotxa en la part superior del pa.
