Avui parlarem d’un gran autor i
d’una complexa historia. Paul Auster
ens presenta la novel·la 4 3 2 1,
una historia on, com diu el títol, només pot quedar un dempeus.
No sé si heu notat que la vida juga
amb nosaltres, moltes de les nostres decisions ens porten cap un camí o cap un
altre, al tria en certa forma destriem i aquesta reflexió sense misticisme ni
religió és la que l’autor plasma en la seva novel·la amb un personatge i com
les circumstàncies o el destí l’haguessin porta a ser d’una manera o una d’altre.
El nostre protagonista és en Archie
Ferguson, nascut l’any 1947 a Nova Jersey, un fet que no canviarà, els quatre
camins que ens mostra l’autor parteixen de la mateixa persona, els mateixos
pares, el mateix ADN però amb petits canvis com pèrdues de persones estimades,
que una noia li doni carbasses o no, o que tingui una condició sexual diferent.
En aquest aspecte coneixerem la
versió d’un fill trencat de dolor, una versió milionària però transformat en
algú distant i perdut en si mateix, una versió que treballa de periodista o una
versió homosexual que viu a Paris una temporada i un d’altre fracassa en la
seva educació, totes aquestes possibilitats es conjuraran per presentar-nos
tres possibles personatges possibles i ficticis i una versió real.
Totes aquestes anades i vingudes del
destí vindran emmarcades al llarg dels anys 50 i 70 remarcant els conflictes
com la llibertat i la necessitat dels drets civils i el racisme, una lacra
persistent en tot el món, però amb arrels profundes als Estats Units.
M’agradaria molt citar una idea que
el propi autor va compartir quan va dir que en cada home n’hi ha diversos dins
seu i que anem saltant d’un al altre i ni ens adonem. Alguns diran que és
madurar, d’altres que és adaptar-se a les circumstàncies de la vida, però quan
hi pensem fredament, és cert que el nostre tarannà no sempre es regeix per les
mateixes premisses.
Aquesta historia té aspectes
autobiogràfics de l’autor que comparteix amb el nostre personatge, ell es calça
les seves sabates i es remunta a la seva pròpia infantessa quan un llamp va
matar a un amic seu, uns segons després o si el llamp hagués caigut uns
centímetres enrere hauria sigut ell qui patis el desenllaç.
Una novel·la que ens presenta labutxaca i que amaga el destí del
nostre protagonista.
Amb una prosa sarcàstica, directa
amb segones lectures i intencions, l’autor us captivarà i us costarà decidir
quin dels quatre personatges preferiu, donat que tot i només comptar amb un
real, tots ho són sobre el paper.
Ara sou vosaltres qui decidireu si
voleu seguir el camí que l’autor ha començat llegint la novel·la o si preferiu
apartar-la del vostre camí. Jo us recomano que la llegiu ja que m’ha sorprès
com juga el destí amb la vida de l’Archie i convida a reflexionar en com el
destí o les nostres tries han modificat la nostra vida fins ara i com podem
intentar marcar-ne el nostre futur.
