Per Àngela Sánchez Vicente
Avui
us presento una obra breu però tan complerta i plena de sentit...
Per
mi parlar-vos i recomanar-vos els llibres d’en Francesc Torralba és tot un goig ja que encara sembla que senti la
seva veu a les conferències que ens feia a la universitat.
La
seva veu de la saviesa ens encisa alhora que la seva manera clara i directa a
l’hora de parlar i relatar ens ajuda a entendre el missatge d’arrel que ens vol
transmetre i la bellesa en la que ens el presenta.
Després
d’obres com “L’art de saber escoltar”, “Un mar d’emocions” i “La revolució
ètica” per destacar-ne uns quants de la seva extensa bibliografia ens presenta
un nou títol La veu interior.
En
un format breu, cuidat, bonic i amè ens ajuda a Aprendre a escoltar-nos per vèncer la por i la incertesa.
En
aquesta obra coneixerem a dos personatges que ens tocaran la fibra sensible.
D’una
banda coneixerem a l’Edith una noia jove que viu en un món accelerat i que encara
li queden masses coses per aprendre i d’altre banda coneixerem al seu oncle
Agustí, un senyor gran que des de la residencia d’avis on viu li donarà moltes
lliçons sobre la vida des de la seva pròpia experiència.
Viuen
a les antípodes però s’entenen a la perfecció.
A
través de cartes ambdós es desfoguen i es comuniquen sobre allò que els passa,
els amoïna i alhora intenten posar llum a la vida de l’altre.
Aquesta
obra m’ha recordat aquella cita que deien els grans de la família sobre “si la joventut sàpigues i la vellesa pogués”.
Realment
tenim molt que aprendre de la gent gran ja que les seves vides són lliçons per
a nosaltres i en canvi els joves els podem donar la dosi de piles que
necessiten per no fer la seva vida tan monòtona i grisa.
Descobriu
les cartes, descobriu les dues generacions i com el diàleg pot ser una gran
base per tal que dues vides es complementin i s’entenguin.
Gràcies
a Comanegra un cop més per les seves
lletres reflexives i altament didàctiques en un món on les referents s’esborren
podem gaudir d’una obra epistolar magníficament tramada i amb un gran
aprenentatge.
La
por de començar, la soledat, allò important de la vida...
Què
n’aprendreu vosaltres d’aquest parell?
