dijous, 13 de desembre de 2018

Heart Talk. El corazón habla


Por Ángela Sánchez Vicente

Cuando llega una novedad literaria del género poético ya me empiezan a picar las manos.

Para mí es como redondear el arte de la escritura, saber expresarte en pocas palabras seleccionadas minuciosamente y conseguir que el mensaje sea claro, conciso y que se clave en la mente del que lo está leyendo.

Me apasiona el poder de la palabra.

Mi última grandísima grata sorpresa es Heart Talk El corazón habla de la autora Cleo Wade.

En una obra breve y con un formato pequeño nos ofrece Sabiduría poética para una mejor vida.

¿Quién no lo necesita?

Son pequeñas dosis de ánimos y de buena energía que llenan nuestros días.

Es una obra que nos acompaña, que podemos leer salteada, que reflexiona a nuestro lado, que apetece leer.

Lo que nos gusta, lo que queremos, el pasado, el futuro, nuestras pasiones… se narran en modo de poemas y breves explicaciones que huyen del cliché de las frases motivacionales tan trilladas y nos invitan a ser más auténticos, más nosotros y a no tener miedo de mostrar nuestra verdadera cara.

De la mano de Urano podemos disfrutar de la pasión de esta autora y del fenómeno que ha creado con esta obra.

Simple, directa, con diversos tamaños y tipologías de letra para hacerlo aún más sensible nos trae un mensaje unitario que nos llena de fuerza.

Por las fechas en las que estamos creo que es un gran regalo para nuestros seres queridos que aman la literatura.

Hay que huir del ruido externo y empezar a escucharnos a nosotros mismos y darle voz a nuestro corazón.

¿Seremos capaces?

La revolución ya está aquí y Cleo Wade impone su estilo vitalista.


dimecres, 12 de desembre de 2018

Detrás de tu mirada


Dicen que lo bueno se hace esperar y es cierto, por fin podemos comentar la segunda entrega de la trilogía Whitechapel de Adriana Rubens.

Su primera entrega, “Detrás de la máscara” fue la ganadora del VI Certamen de Novela Romántica Vergara-RNR y he de reconocer que nos dejó con la miel en los labios y muchas ganas de continuar conociendo a nuestros protagonistas.

Y por fin a llegado el día de la mano de Vergara podemos reencontrarnos en un Londres de finales del siglo XIX en Detrás de tu mirada.

Lady Samantha Richmond es una mujer que se adelanta a su tiempo, no quiere ser una mujer florero, o simplemente esposa y madre, ella quiere más, quiere ejercer su profesión, es periodista, curiosa, obcecada y terca, a su vez muestra su ternura, buen corazón y gran sentido del humor.

Su padre, el Duque de Bellrose decide ponerle un escolta y la persona elegida es Connor MacDunne, un hombre que ha extraído todo lo que ha podido de la vida, su pasado es muy duro y con su fuerza de voluntad ha logrado construirse un presente más que decente, colabora con Scotland Yard desde su empresa de seguridad.

Un hombre fuerte, decidido que se enfrentará a un peligro mayor que perseguir a Jack el destripador y controlar el barrio de Withchapel, una mujer hará tambalear su mundo, una persona que le comprende y le complementa, juntos son un todo.

Dos personajes que aceptan al otro tal y como es y le apoya en sus decisiones aunque algunas de ellas sean peligrosas.

En esta novela hay que destacar muchos puntos fuertes, no podemos quedarnos solo con la idea de una historia romántica, la autora hace un trabajo profundo de documentación sobre la época y sus miserias, así como de la sociedad y sus clases. 

Los detalles históricos están perfectamente hilvanados en la historia, sus puntualizaciones no son agresivas con la trama, sino que la envuelven creando un refugio perfecto para sus personajes.

Los personajes secundarios son de lujo, me ha encantado reencontrarme con muchos de ellos, pero sobretodo con Andrew, el mayordomo que me tiene el corazón robado y la abuela de Samantha.

El tempo de esta novela es dinámico, el misterio que rodea la trama es como la bruma de Londres, algo que nunca acaba de desaparecer pero que se hace presente incluso en los momentos más inesperados. 

Una novela tierna y pasional a la vez, mordaz en muchas ocasiones y que vuelve a dejarnos pendientes de un hilo esperando el desenlace de esta trilogía que seguro nos dejará con una sonrisa en los labios.

Aquí os dejo un pequeño fragmento del cual no podréis dejar de leer.


dimarts, 11 de desembre de 2018

Finals que mereixen una història

"Relats per somiar despert i curar l'ànima adormida".

Sempre que m’he creuat amb un llibre d’Albert Espinosa m’ha costat molt poder plasmar en un trist full de paper blanc totes les emocions que aconsegueix transmetre al lector amb les seves paraules, amb una narració on els sentiments brollen a cada paràgraf que ha escrit i on el rerefons i la lectura entre línies ens acarona i acompanya mentre no podem deixar de llegir.

Després de “El món groc”, “ Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo”, “Si tu em dius vine, ho deixo tot... però diguem vine”, Brúixoles que busquen somriures perduts”, “El món blau estima el teu caos, “El que et diré quan et torni a veure” i "Els secrets que mai no t'han explicat" ara ens retrobem amb ell amb Finals que mereixen una història, un volum il·lustrat on l’autor ens presenta breus històries basades en experiències pròpies i d’altres que li han explicat, un recull on per exemple trobarem el veritable final de León (polseres vermelles) entre d’altres.

L’Albert ens presenta l’obra amb les seves pròpies paraules en un pròleg que m’ha deixat el cor encongit, el propi autor ja esta fent el compte enrere per arribar al seu final degut a la seva salut i tot i que ell ho considera un regal, jo ho veig com quelcom ... no trobo les paraules, però espero que com diu la seva contraportada “el que vam perdre al foc renaixerà a les cendres”.

Ell mateix posa en una balança la seva vida i espera somriure quan arribi el seu final ja que descobrirà realment qui ha sigut, estic segura que el somriure no li cabrà a la cara, és un home bo, generós i empàtic que ens ha regalat veritables emocions tancades en llibres, cada vegada que l’escolto sento que realment parla amb honestedat i amb el cor a la mà.

Bé, ja toca centrar-nos en el llibre, un exemplar que només l’obres et rep el color groc, un color ple de simbolisme per els lluitadors del món groc, un detall que no passa gens inadvertit, un avís de que entrem en el seu món.

Cada relat ve introduït per unes cites molt breus d’una dona de noranta-quatre anys que amb la seva saviesa ens convida a continuar endavant i a ser valents encara que tinguem por, aquestes cites venen acompanyades de reflexions de grans pensadors que ens deixen entreveure cap a on ens dirigim.

Aquests relats estan presentats com a breus pel·lícules amb el seu cartell corresponent, unes il·lustracions magnifiques que segueixen una estètica molt determinada.

Aquest volum es pot llegir de manera desordenada, en breus moments de reflexió, abans d’anar a dormir o de camí a la feina, unes histories que ens faran replantejar el nostre present de cara a tenir un final just per a nosaltres i els que ens envolten.

Rosa dels vents aconsegueix amb aquest llibre que el fet de llegir vagi un pas més enllà, ens sentirem acompanyats en la lectura i alhora llegirem amb l’ànima i el cor.

Aquí us deixo les seves primeres planes.


dilluns, 10 de desembre de 2018

La llei del mirall


Quan vaig llegir “Los cerezos en diciembre” va quedar clar que havia de llegir l’obra a la que en la seva ànima feia referència La llei del mirall de Yoshinori Noguchi i que ara Editorial Comanegra ens presenta en una edició especial ampliada i amb una excel·lent traducció per part de Sandra Ruiz Morilla.

Aquest volum és un compendi entre una historia real i les reflexions a les que l’autor vol acompanyar al lector per aprofundir en particular sobre les relacions familiar i anant un pas més enllà en la pròpia construcció de la persona i com això afecta a la seva relació amb els altres.

Una obra presentada en tapa dura, relleus a la portada i el detall del punt de llibre en forma de cinta vermella que li dona quelcom clàssic alhora que elegant ja que combina amb les flors de la portada. 

Un color que a la cultura oriental simbolitza la capacitat de guarir, l’amor i la relació filial, per tant s’ha de remarcar la perfecta tria d’aquest color ja que en si mateix simbolitza l’essència de la historia que ens vol explicar.

La primera part és la és centra en “La llei del mirall”, una historia real a la qual se li han canviat els noms als personatges.

La nostra protagonista és l’Eiko, una dona molt preocupada pel seu fill Yuta, un nen que es assetjat a l’escola, amb un marit al que no valora ni escolta i unes relacions familiars complicades, com descobrireu.

En un moment en que creu que res pot anar a pitjor truca al Senyor Yaguchi, assessor i coaching que li farà fer certs exercicis per descobrir pas a pas que potser el problema no és el seu fill, sinó que ella porta els seus propis problemes i aquests s’han anat reflexant en les seves relacions amb els demés.

Unes converses intimes on l’Eiko descobrirà la seva veritable ànima i com pot canviar donant un primer pas a que canvis més profunds en ella i alhora en el seu entorn comencin a agafar força com si es tractes d’un cicló.

Una narració molt psicològica i profunda que ens portarà a reflexionar sobre la nostra pròpia llei del mirall o el que actualment coneixem més com a Karma.

Només una advertència, tingueu a prop mocadors ja que és gaire bé impossible no deixar escapar alguna llàgrima.

La segona part del volum s’amaga rere el títol “Com atraure la felicitat a la nostra vida” i és el punt en que l’autor recupera la seva veu deixant els seus personatges evolucionant i fa reflexions sobre el perdó, les relacions pares i fills, la culpabilitat i com arribar al darrer estadi que es centra en aconseguir una vida feliç.

Un mirall on els fills poden avaluar-se com a pares i la seva relació amb els seus, una introspecció que convida en poques paraules a deixar anar allò que ens estanca i ens fa enfadar, odiar i portar un pes al cor per deixar espai a la gratitud, al respecte i a l’amor sincer.

Bàsicament  ens convida a enfrontar-nos als reptes de la vida com a possibilitats per a créixer i reflexionar cap a on ens volen dirigir.

Una obra que es llegeix en un sospir però que a mesura que aprofundim en les paraules de l’autor descobrim que ens acompanyarà el resta de la nostra vida si ens apliquem la llei del mirall i busquem la felicitat basada en bons fonaments.

En el meu consell de que el llegiu aplico la meva part de la llei del mirall.


diumenge, 9 de desembre de 2018

Allò que va passar a Cardós


Avui ens retrobem amb un dels autors que més admirem en aquesta casa, en Ramón Solsona torna amb una gran novel·la sota el braç.

Potser si que tenen raó les veus que diuen que l’autor triga una mica entre llibre i llibre però que voleu que us digui... prefereixo mil vegades esperar una mica i tenir entre mans una obra que és una joia que no tenir la immediatesa d’altres autors que presenten llibres més superficials.

Si destaquem alguna de les múltiples facetes com a escriptor que ens fascina del Ramón Solsona és la seva capacitat de donar veu a aquells que resten en silenci. 

Ja ens va enamorar amb “L’home de la maleta” en que els murmuris de Gràcia es van cridar als quatre vents per tal de romandre per sempre a la nostra memòria i ara és el torn de les opinions i visions dels habitants de Cardós que van viure les obres hidroelèctriques.

A Allò que va passar a Cardós trobem un marc històric teixit amb una rigor i respecte per la historia i uns personatges diversos i particulars que ens conviden a ficar-nos a la trama d’un salt.

Quan tractem d’una novel·la basada en fets reals admirem que sigui molt veraç i que ens la transmetin de manera que puguem sentir el batec de la societat des de diverses classes socials i diferents ideologies per poder aprofitar el plaer de la lectura per aprendre de fets que són memòria històrica del que som i serem.

Les grans innovacions que es varen dur a terme i el naixement d’un nou model polític sacseja la societat. El twist, el bikini, els primers vehicles i la bonança econòmica són la tònica del moment.

A més dins d’aquest gran teló de fons que esdevé protagonista, descobrim la trama personal dels miners comunistes andalusos reflex de l’èxode migratori dels anys seixanta, un propietari que recela del futur marit de la seva filla, noticies encobertes d’un contrabandista, etc. 

I les trames principals: l’assassinat d’un guardia civil amb la seva corresponent investigació i una historia d’adulteri.

Se us acut alguna idea més interessant? 

Crec que és la novel·la ideal per aquest setembre, un mes de transició, de tornada a la feina però que encara al tornar a casa podem gaudir d’unes horetes de sol i un bon refresc.

Trepidant, addictiva, altament didàctica, àgil, planera, profunda, sensible, amb tocs d’humor, àcida i molt verídica. Crec que no hem llegit res que se li assembli.

De la mà de labutxaca podem viatjar en l’espai i el temps ara que les vacances ja han acabat. A qui no li ve de gust?

Recordeu que l’autor té un “jo-no-sé-què” que el fa especial! Potser té una marca que el marca! 

Certament té l’èpica dels personatges humils i la grandesa literària d’un clàssic.