Avui tinc el plaer de presentar-vos la segona entrega de “Mites” signada per l’actor, dramaturg, escriptor i per a mi un els millors cronistes de la Grècia antiga Stephen Fry.
Ja em va captivar amb la seva entrega anterior, a vegades quan creus saber molt d’un tema t’adones de tot el que et manca per aprendre i no hi ha cap lliçó millor que la que no s’imparteix de manera magistral, amb llapis i marcador, sinó aquella que es presenta d’una manera amena, distreta, marcada per la narració d’una historia breu on uns personatges fantàstics ens mostren les diferencies entre allò humà i allò Divi.
Ara llibres encerta de ple amb la portada, seguint l’estètica de l’entrega anterior, sòbria, senzilla on en aquest cas descobrim la Medusa i el seu oponent..... voleu saber qui són? Només heu d’obrir per les primeres planes i l’Olimp us atraparà.
“No són herois perquè són perfectes, són herois perquè superen les seves pròpies imperfeccions.”
Herois és el títol d’aquesta entrega on coneixerem el panteó de l’Olimp i la seva relació entre ells i amb els mortals, l’autor ens presentarà a Perseu, Hèracles, Bel·lofontes, Orfeu, Jàson, Atalanta, Èdip i Teseu entre els seus personatges destaquen els Déus e l’Olimp, Éssers primordials, Monstres i Mortals.
No seré jo qui us desvetlli aquest món mitològic ple d’aventures, de relacions incestuoses, d’amors impossibles, de deixebles venjatius, de treballs impossibles i en certa manera dels orígens de la nostra civilització.
Voldria fer una reflexió si m’ho permeteu ja que crec que aquest volum com l’anterior és per a tots els públics i jo en faria una menció especial pel jovent ja que si modernitzéssim els noms i els fets podríem estar davant d’unes proves de “Els jocs de la fam” amb la seva distància.
No estem descobrint res de nou, només presentem noves histories a públic més jove que en certa manera les arrels d’aquestes podrien molt ben estar amagades a l’Olimp.
L’autor és com una sirena, comença el seu cant amb Zeus i Hera i el lector ja no pot deixar de llegir sobre personatges que amb les seves virtuts i les seves misèries ens mostren les capacitats que s’amaguen dins de cadascú de nosaltres.
La seva prosa és molt acurada, delicada i a l’hora irònica, capaç de seduir i atrapar, les seves descripcions faran al lector sentir-se com un heroi més en una època passada.
Abans d’acabar vull donar les gràcies a Anna LListerri qui ha realitzat la traducció al català amb molta cura.
El món clàssic, més viu i vibrant que mai.
