Una de les
editorials més negres que ens ha robat el cor mica en mica, on tot és possible
i la bona estona està assegurada és Llibres
del delicte, una editorial jove i emprenedora que encerta títol si, títol
també.
Avui us volem
presentar la seva darrera aposta, La
cara B, una novel·la complerta en si mateixa però que ja es va deixar
entreveure en el recull “Elles també maten”, en aquell moment no ho sabíem,
però Esperança Camps havia sigut
temptada per les muses malicioses del gènere negre i per fi, entre les nostres
mans podem gaudir d’una trama molt ben construïda, sòlida i complexa.
El primer que em va
agradar va ser com l’autora fa una picada d’ullet a la editorial posant en veu
del nostre narrador una descripció de les editorials de Barcelona que publiquen
llibres amb portades del mateix color que els seus taxis, molts ho passaran per
alt, però jo ho he trobat una mostra d’agraïment i complicitat.
Llibres del delicte ens
malacostuma amb títols negres però que en el seu rerefons sempre són diferents,
hem llegit títols on el món de la prostitució marcava el tempo, o les màfies, o
la vida de pagès, les enveges i la gelosia, ara entrem en un món encara més
fosc, la política.
L’eix principal es
centra en la corrupció política al País Valencià, una trama on coneixerem
polítics corruptes, a part dels que podem veure als diaris, on el seu final no
serà tan sols perdre la cadira que els dona de menjar i els omple de riqueses
alienes i de poder sobre els altres.
En aquesta trama si
entreteixeixen relacions familiars i de parella, un fet que ajuda a construir
uns personatges molt sòlids i contundents, són creïbles i propers a tots
nosaltres en quant la situació política, sigui a la comunitat que sigui, tots
pequen amb la mateixa amant, la corrupció.
Diuen que el crim
perfecte no existeix i per tant la novel·la negra tampoc ho pot ser, però la
veracitat, la versemblança amb la realitat, la lingüística emprada per l’autora
i la construcció de la trama en si, fan que em plantegi si es possible que si
que existeixi la novel·la negra perfecte.
Estem acostumats a
sempre triar la cara A, però no hi ha res com La cara B, aquella que guarda els secrets, les mentides, les
confabulacions, les traïcions i les intencions reals de cada personatge,
aquella cara que no s’acostuma a mostrar en públic però que en aquest cas
regeix les personalitats dels personatges.
Reconec que se m’ha
fet curta, planteja un tema candent social, però estem tan acostumats a
veure-ho a les noticies que ja ni prestem atenció, però al entrar mica en mica
a la novel·la el lector s’adona de petits detalls que passen desapercebuts i
que si hi rumiem una mica dona moltes respostes.
Una novel·la àcida
i molt esmolada, amb un llenguatge ple de girs valencians que li donen part de
la seva realitat, molt ben estructurada i amb primeres, segones i fins i tot
terceres intencions. Una novel·la que pretén ser escrita arran d’un esborrany
del nostre narrador.
M’agradaria molt
poder donar-vos molts més detalls, però seria un crim negar-vos l’experiència
de descobrir la cara b de la Esperança Camps.
Com a màxim spoiler us citaré la contraportada “A València apareixen els cadàvers de dos polítics que havien estat
involucrats en trames corruptes amb un conseller d’alta volada de la Generalitat,
que va fugir a l’altre punta del món abans de ser condemnat per aquests tractes
il·legals.
Ara totes les sospites recauen sobre l’exconseller que pot haver
tornat a fer justícia, però ningú no sap on és. Ni tan sols la seva família. El
fill és un aspirant a novel·lista que vol escriure la seva gran obra a partir
de la història del pare. La muller és una dona de classe alta vinguda a menys
que viu en la inòpia des de la fugida del marit.
Una periodista, examant del fill, vol descobrir què hi ha darrere els
assassinats abans no ho faci la investigació oficial de la policia, o
l’extraoficial, feta per altres polítics implicats"
