Segons la
contracoberta de la novel·la Els morts
no parlen descobrim en Quimet, un prejubilat de Banyoles que passa el dia a
l’hort, esperant que la dona arribi a casa després de la feina, i al bar
perdent el temps amb el cosí, un pocavergonya carregat de deutes amb tot el
poble i al que coneixereu com a Escorpit (un nom heretat d’una mata baixa, seca
i aparentment insignificant, però que després clava tot el seu verí).
Quan un matí troba un cadàver a l’hort, el
cosí l’enreda per amagar el cos i simular un segrest per treure-li uns milions
a la família del mort, uns cacics de la zona amb fama de tenir negocis
il·legals.
En un escenari
rural envoltat de granges, camps de conreu i fàbriques abandonades, uns
personatges grotescs planegen un cop que els ha de solucionar la vida.
Però entre
perdedors mai res no surt com esperen i les complicacions inesperades els
porten a l’enviliment i a la confrontació. Mentrestant la dona del Quimet
encara no ha tornat de la feina.
Gràcies a Llibres del delicte crec que he
descobert per fi un humor negre intel·ligent en una novel·la negra, un còctel
força corrosiu, amb sortides de to importants, amb molta ironia i esbojarrada
al cent per cent.
Al Diari ARA, en
Josep Pastells la descriu com una novel·la estil Tarantino, jo personalment li
afegiria una mica més d’anada d’olla, molt rocambolesca i poc convencional.
Els amants de la
novel·la negra clàssica, seria y amb clarobscurs molt definits quedaran
sorpresos amb aquesta inversemblant historia de Miquel Aguirre.
De la seva mà, no
només descobrirem com el món d’un poble, amb els veïns xafarders, les males
companyies i les reunions al bar creen un ambient força oclusiu i allunyat,
també descobrirem la gastronomia del Pla de l’Estany i com la vida que sembla
senzilla i tranquil·la entre l’hort i el poble, també amaga al rics del poble, aquells
que han fet calers de manera poc licita i que en el fons una generació rere una
d’altre han anat minant la morals dels seus veïns.
Tot això
envolcallat d’unes descripcions tan detallades i riques que el lector es
sentirà com un veí més en aquest poble tan tranquil, fins al moment.
Si dic que aquesta
novel·la m’ha sorprès em quedo curta, si dic que no m’ha enganxat encara
pitjor, la veritat és que sembla un thriller protagonitzat per poca soltes i
curts de gambals on l’avarícia fa trencar el sac.
Costa molt
descriure el regust que et queda després de llegir-la, realment els morts no
parlen, però jo tinc moltes granes de comentar-la amb els amics i que ells
també el llegeixin.
Una novel·la
fresca, dinàmica, irreverent, caòtica, transgressora, diferent, irònica, on
tenim un mort, o potser algun més, un cosí força malparit, un cosí babau, amics
poc de fiar, una màfia, una dona que posa molt bé las banyes, les xafarderies
d’un poble, un mossèn que confessa a qui no hauria de confessar, un segrest, un
rescat i aquelles situacions que confirmen la llei de Murphy, si alguna cosa ha
de sortir malament sortirà pitjor.
I pensar que tot comença amb una pregunta: Si
vosaltres us trobéssiu un mort al vostre hort, avisaríeu als mossos o per
mandra l’enterraríeu?
Hi ha decisions
equivocades que fan estranys companys de llit, però grans novel·les per
explicar.
