Encara em sorprèn com certs autors no em deixen de sorprendre amb les seves trames, la seva prosa i els seus girs argumentals que em deixen estorada a la cadira.
Després de confessar que sóc una lectora fidel de Jo Nesbo tant en les seves obres d’en Harry Hole com en aquelles que tenen un món propi no puc fer res més que aconsellar-vos la seva darrera novel·la presentada per l’Editorial labutxaca.
Sang a la neu és el primer títol d’un nou cicle narratiu “Sicaris d’Oslo” que va ser escrita l’any 2015 i que abans de final d’any podrem continuar en “Sol de mitjanit”.
Una novel·la curta amb un protagonista molt complex. Olav Johansen és un sicari, un assassí a sou que treballa per un capo de la màfia, Daniel Hoffman. Un home amb una infantesa molt dura, una mare molt problemàtica i un pare que apareixia per arrambar els diners i marxar de nou.
La seva vida és molt ordenada, no té grans estudis però es cultiva amb la lectura, no veu alcohol, no pren drogues i mai s’aprofita de les dones, té el seu propi codi moral i sent un assassí és complicat, per això no comparteix la seva solitud amb ningú.
És un personatge molt complex, capaç de ser un home altruista amb els que ho necessiten i alhora capaç de tallar el fil d’una vida sense ni despentinar-se.
Tot canviarà quan el seu cap li demanarà que mati a la seva dona, una dona que li robarà el cor a l’Olav i li mostrarà la línia tan fina que hi ha entre l’amor i la mort.
Un thriller que se m’ha fet realment curt, la prosa de l’autor és molt perfilada, gens rocambolesca, diu el que vol dir i porta al lector cap al seu objectiu final, encara que els seus girs argumentals segueixen sent molt interesants.
Les seves descripcions són molt acurades però el que sempre em sorprèn és la seva capacitat de en poques pàgines descriure uns personatges reals, profunds i amb unes personalitats complexes.
Heu de llegir aquesta novel·la, amb ella us volarà el temps i la vostra ment viura una dualitat entre l’amor i la mort.