diumenge, 26 d’octubre del 2014

Les dotze tribus de la Hattie



Una de les darreres lectures dolces, profundes, plenes d’emocions i completíssimes que hem llegit és Les dotze tribus de la Hattie.

Un retrat sobre l’Amèrica del segle XX tan ben documentat que esdevé una font didàctica sense fi i alhora una reflexió sobre l’ésser humà que és capaç de posar-nos els pèls de punta! Si es comença a ficar el nas en aquesta novel·la és impossible deixar-la escapar.

La ploma de l’Ayana Mathis ens dibuixa a la Hattie com una noia inquieta i amb grans aspiracions adreçades amb grans dosis d’optimisme i un coratge que la fa un personatge molt estimat i empàtic amb les emocions dels lectors.

Amb només quinze anys la Hattie fuig del Sud segregacionista cap a Filadèlfia per tal de començar una nova història i amb l’ànim de crear una família al millor lloc possible per tal de cobrir les necessitats venidores i garantir-los el respecte a les seves llibertats, esdevenint persones amb drets i deures socials sense dits assenyaladors que els amenacin ni els menystinguin.

Les dotze tribus és la manera que té l’autora de dir-nos els dotze fills de la Hattie. Cada un d’ells dibuixarà part de la vida de la mare a través dels anys que van passant a un ritme trepidant, amb alts i baixos però amb un amor i una voluntat que travessa fronteres, prejudicis, valors i colors de pell. 

Des de La Petita Llibreria sempre agraïm la feina dels traductors doncs a més d’apropar-nos històries i presentar-nos autors, amb la seva puresa, respecte i el domini de la llengua fan que els girs i el ritme no es trenqui i esdevingui una lectura plaent, adaptada al context on es desenvolupa i als sentiments que es volen transmetre. En aquest cas, el do de la paraula l’hem d’agrair a la Núria Parés i a la seva gran tasca.

De la mà de La Magrana podem desgranar poc a poc l’interior de l’ànima de la Hattie, conèixer-la holísticament i desxifrar aquells factor que varen esdevenir criminals per a les víctimes de la segregació i d’altres aspectes que varen afavorir l’acceptació de la població.

Pot la nostra pell marcar el nostre destí? No seria més aviat una tasca de l’ànima i la voluntat de canvi? 

Què creieu que li va passar a la Hattie al arribar a Filadèlfia? Creieu que van canviar els aspectes socials amb el decurs del temps vers els seus descendents? Pot un somni acomplir-se?

No ho dubteu i coneixeu-la! Us enamorarà i podreu resoldre tots els enigmes que us hem proposat. 

És una narració meravellosa amb un transfons ètic i ideològic molt ben desplegat. És un imprescindible per aquesta tardor.