Per Àngela Sánchez
Vicente
Avui
recuperem un gran clàssic de les lletres universals i ho fem amb molta joia ja
que ens encanta homenatjar als autors clàssics que han donat tanta base i
inspiració a la cultura i a l’art en general servint com a mestres i font
d’inspiració.
Avui
ens retrobem amb una de les obres més conegudes del gran mestre Homer.
A
qui no li ve de gust rellegir la Odissea?
Realment
quan la vaig tenir entre mans em vaig veure molt més capacitada per llegir-la,
gaudir-la i extreure’n el màxim suc ja que normalment la llegim per obligació a
l’adolescència i no tenim temps ni masses ganes per veure i apreciar tota la
dimensió que té.
A
nivell literari m’ha agradat retrobar les descripcions tant dels escenaris com
de les situacions que vénen a ser fastuoses i carregades de detall però sempre
ressaltant els personatges i la evolució dels seus caràcters i temperament.
Ens
trobem amb Ulisses després de la guerra de Troia, amb el periple de 10 anys per
tornar a casa, la desesperació per retrobar-se amb la seva estimada Penélope i
alhora la lluita d’ella pel seu amor i per protegir els bens del seu estimat en
la seva absència i la seva habilitat per treure’s de sobre pretendents.
Ell
planta cara als problemes i reptes dels Déus amb intel·ligència, força i molta
tenacitat.
En
aquesta obra podem veure a Ulisses en tres fragments de la seva vida com serien
els seus records, el viatge de retorn i la posterior venjança.
És
una obra on els dobles sentits, els sentiments humans i la voluntat es posen a
debat.
Gràcies
a la tasca de traducció d’en Joan F.
Mira ens retrobem amb una obra que sovint llegim per dictat i que val la
pena descobrir sense presses.
De
la mà de labutxaca podeu gaudir
aquest hivern d’aquesta gran obra que va marcar un abans i un després a la
cultura clàssica.
Poc
us puc desvetllar que no conegueu però us convido a que la redescobriu des
d’una nova mirada i una nova perspectiva.
Us
asseguro que la valorareu molt més.
I
per si us en queden ganes no dubteu i caieu també en l’encant de La Ilíada.
Des
d’aquí poc més us podem dir que: Visca els clàssics!
