dimarts, 4 de febrer de 2020

Odissea


Per Àngela Sánchez Vicente

Avui recuperem un gran clàssic de les lletres universals i ho fem amb molta joia ja que ens encanta homenatjar als autors clàssics que han donat tanta base i inspiració a la cultura i a l’art en general servint com a mestres i font d’inspiració.

Avui ens retrobem amb una de les obres més conegudes del gran mestre Homer.

A qui no li ve de gust rellegir la Odissea?

Realment quan la vaig tenir entre mans em vaig veure molt més capacitada per llegir-la, gaudir-la i extreure’n el màxim suc ja que normalment la llegim per obligació a l’adolescència i no tenim temps ni masses ganes per veure i apreciar tota la dimensió que té.

A nivell literari m’ha agradat retrobar les descripcions tant dels escenaris com de les situacions que vénen a ser fastuoses i carregades de detall però sempre ressaltant els personatges i la evolució dels seus caràcters i temperament.

Ens trobem amb Ulisses després de la guerra de Troia, amb el periple de 10 anys per tornar a casa, la desesperació per retrobar-se amb la seva estimada Penélope i alhora la lluita d’ella pel seu amor i per protegir els bens del seu estimat en la seva absència i la seva habilitat per treure’s de sobre pretendents.

Ell planta cara als problemes i reptes dels Déus amb intel·ligència, força i molta tenacitat.

En aquesta obra podem veure a Ulisses en tres fragments de la seva vida com serien els seus records, el viatge de retorn i la posterior venjança.

És una obra on els dobles sentits, els sentiments humans i la voluntat es posen a debat.

Gràcies a la tasca de traducció d’en Joan F. Mira ens retrobem amb una obra que sovint llegim per dictat i que val la pena descobrir sense presses.

De la mà de labutxaca podeu gaudir aquest hivern d’aquesta gran obra que va marcar un abans i un després a la cultura clàssica.

Poc us puc desvetllar que no conegueu però us convido a que la redescobriu des d’una nova mirada i una nova perspectiva.

Us asseguro que la valorareu molt més.

I per si us en queden ganes no dubteu i caieu també en l’encant de La Ilíada.

Des d’aquí poc més us podem dir que: Visca els clàssics!