Marbot Ediciones fa una aposta de pes amb la
novel·la Lanark, l’obra més aclamada
de l’autor escocès Alasdair Gray, de
moment publicada en castellà i en breu ho serà en català. La seva primera
edició va ser de la ma de Canongate el 1981 i des de llavors es manté reedició
rere reedició.
Parlar de Lanark
com una novel·la és un error de pes. Lanark
és molt més, podria intentar descriure-la com una obra delirant, rica, plena
d’excentricitats, però en definitiva és una genialitat. L’obra consta de quatre
llibres i ja comença sorprenent quan el lector obra l’índex i veu que aquests
llibres estan desordenats, però compte, en aquesta alteració s’ordena el caos
creant un nou ordre singular.
Jo us aconsellaria que abans d’entrar en la lectura de la
novel·la en si, ja que una mica de desordre més no vindrà d’aquí, comenceu per
la Adéu, l’apèndix del llibre, una entrevista a l’autor sobre com la seva
novel·la va anar creixent, quin va ser l’ordre que va seguir a l’escriure-la,
quines van ser les seves inspiracions i els seus somnis que s’anaven amagant
plana rere plana. Crec que una aproximació a la visió de l’autor pot donar al
lector una familiaritat amb les histories que s’anirà trobant.
Els quatre llibres són independents, però tenen petits
fils que s’entreteixeixen creant dues histories paral·leles. Una historia és la
d’en Duncan Thaw (llibres 1 i 2), ambientada entre els anys 40 i 50, quan en
Duncan estudia art. L’altre historia (llibres 3 i 4) ens transporta a una
ciutat imaginaria, segons l’autor una visió distorsionada de Glasgow, on el
surrealisme, la ciència ficció i els tocs kafkians li aporten llums i ombres,
per descomptat el seu protagonista és en Lanark, qui haurà de baixar als inferns
per trobar-se amb l’autor. Una obra que toca molts temes com la política, la
societat, la ficció superant la realitat i donant protagonisme a la ciutat de
Glasgow com si es tractes d’un personatge més.
Marbot Ediciones respecta l’edició original
amb les il·lustracions de la ma del propi autor, qui va trigar prop de mitja
vida en escriure una obra força autobiogràfica.
Aquest respecte és agraït pel lector, ja que li dona solidesa a l’obra,
si els editors haguessin canviat el desordre per ordre, canviant el número al
llibre, haguessin mostrat un aspecte de novel·la vulgar extraient un plus que
va més enllà de una mera formalitat, aquests petits detalls fan d’aquesta obra
una genialitat.
Per molta ficció que hagueu llegit, res no us prepararà
per l’aventura de la vostra vida, hi ha hagut moments en que he pensat que
l’autor estava sonat, que l’explosió de creativitat no podia ser d’una ment
lúcida, però de sobte un gir de la historia em feia pensar tot el contrari,
calia una ment molt clara per poder crear uns mons tan complexos i elaborats
sense perdre ni per un moment l’entusiasme, la vitalitat, la riquesa
descriptiva i un tempo sostingut. De molts genis s’ha dit que eren bojos, però
en aquest cas jo aposto per un geni amb dialèctica, amb profunds coneixements i
moltes hores de recerca.
Lanark és en si mateixa una novel·la
transgressora fins i tot pel gènere de ficció, va un pas més enllà, us portarà
de la terra als inferns. Una obra on regna l’absurd i la profunditat del pas
del temps genera la força d’un cicló.
