dilluns, 15 de juliol del 2013

Lanark



Marbot Ediciones fa una aposta de pes amb la novel·la Lanark, l’obra més aclamada de l’autor escocès Alasdair Gray, de moment publicada en castellà i en breu ho serà en català. La seva primera edició va ser de la ma de Canongate el 1981 i des de llavors es manté reedició rere reedició.

Parlar de Lanark com una novel·la és un error de pes. Lanark és molt més, podria intentar descriure-la com una obra delirant, rica, plena d’excentricitats, però en definitiva és una genialitat. L’obra consta de quatre llibres i ja comença sorprenent quan el lector obra l’índex i veu que aquests llibres estan desordenats, però compte, en aquesta alteració s’ordena el caos creant un nou ordre singular.

Jo us aconsellaria que abans d’entrar en la lectura de la novel·la en si, ja que una mica de desordre més no vindrà d’aquí, comenceu per la Adéu, l’apèndix del llibre, una entrevista a l’autor sobre com la seva novel·la va anar creixent, quin va ser l’ordre que va seguir a l’escriure-la, quines van ser les seves inspiracions i els seus somnis que s’anaven amagant plana rere plana. Crec que una aproximació a la visió de l’autor pot donar al lector una familiaritat amb les histories que s’anirà trobant.

Els quatre llibres són independents, però tenen petits fils que s’entreteixeixen creant dues histories paral·leles. Una historia és la d’en Duncan Thaw (llibres 1 i 2), ambientada entre els anys 40 i 50, quan en Duncan estudia art. L’altre historia (llibres 3 i 4) ens transporta a una ciutat imaginaria, segons l’autor una visió distorsionada de Glasgow, on el surrealisme, la ciència ficció i els tocs kafkians li aporten llums i ombres, per descomptat el seu protagonista és en Lanark, qui haurà de baixar als inferns per trobar-se amb l’autor. Una obra que toca molts temes com la política, la societat, la ficció superant la realitat i donant protagonisme a la ciutat de Glasgow com si es tractes d’un personatge més.

Marbot Ediciones respecta l’edició original amb les il·lustracions de la ma del propi autor, qui va trigar prop de mitja vida en escriure una obra força autobiogràfica.  Aquest respecte és agraït pel lector, ja que li dona solidesa a l’obra, si els editors haguessin canviat el desordre per ordre, canviant el número al llibre, haguessin mostrat un aspecte de novel·la vulgar extraient un plus que va més enllà de una mera formalitat, aquests petits detalls fan d’aquesta obra una genialitat. 

Per molta ficció que hagueu llegit, res no us prepararà per l’aventura de la vostra vida, hi ha hagut moments en que he pensat que l’autor estava sonat, que l’explosió de creativitat no podia ser d’una ment lúcida, però de sobte un gir de la historia em feia pensar tot el contrari, calia una ment molt clara per poder crear uns mons tan complexos i elaborats sense perdre ni per un moment l’entusiasme, la vitalitat, la riquesa descriptiva i un tempo sostingut. De molts genis s’ha dit que eren bojos, però en aquest cas jo aposto per un geni amb dialèctica, amb profunds coneixements i moltes hores de recerca.

Lanark és en si mateixa una novel·la transgressora fins i tot pel gènere de ficció, va un pas més enllà, us portarà de la terra als inferns. Una obra on regna l’absurd i la profunditat del pas del temps genera la força d’un cicló.