Avui ens
enamorarem, no només d’uns personatges que arriben al cor, si no també de
l’amor universal, d’aquell que no entén de distàncies o de possibilitats, de
l’amor més impossible que us pugueu imaginar, aquell amor que sembla una
fantasia o un conte de fades.
Una història
d’amor... més enllà de la mort és el que ens presenta Marc Levy, autor d’altres títols com “Totes les coses que no ens
vam dir”, “El primer dia”, “La primera nit”
i “La química secreta de les trobades” que també podreu trobar a labutxaca.
Un autor amb una
vena sensible i una ploma afilada capaç de treure la cuirassa al cor més
endurit.
I si fos veritat... és la
historia de la Lauren i de l’Arthur. La Lauren és una jove metgessa que fa més
hores que un rellotge a l’hospital, és afable amb els seus pacients i molt
eficient. Una nit tornant a casa amb el cotxe pateix un accident que la deixa
en coma.
L’Arthur apareix en
escena quan la família de la Lauren lloga el seu pis, aquest jove arquitecte
queda encisat amb el pis fins que descobreix que no hi viu sol, la Lauren també
hi és, no sé com descriure-ho, potser projecció astral, però diguem que mentre
el seu cos és en coma la seva essència, com si fos un fantasma, conviurà amb
l’Arthur, l’única persona que la pot veure.
Els seus principis
aniran des del fet que ella haurà de descobrir que en realitat no hi és i ell
veure que no és boig.
Una convivència que
cada cop es farà més propera fins que l’amor sorgirà entre ells i l’Arthur farà
tot el que pugui per ajudar-la encara que les conseqüències no siguin clares.
Una novel·la que va
més enllà d’explicar una historia bonica i dolça, una historia que es pot
extrapolar a l’amor residual que queda quan manca la persona estimada, un amor
que no desapareix i queda gravat a foc a l’ànima. No cal poder tocar la
persona, cal sentir-la i continuar estimant-la.
Una faula sobre
l’amor sincer, sobre l’esperança mai perduda i sobre els somnis que potser mai
s’acompliran però que en aquest cas donaran un toc divertit i irònic a la
historia.
Tot i ser un cúmul
de desgracies en general, la novel·la no és trista, té els seus moments, però
realment es tracta d’amor, encara que tracta el tema del coma i com la família
s’enfronta a la situació amb una delicadesa extrema.
Uns personatges que
us captivaran des de la primera plana i que us deixaran amb un final a
destemps, que afortunadament retrobarem en “Tornar a veure’t”.
Aquesta novel·la va
ser adaptada a la gran pantalla, una pel·lícula ideal per un diumenge a la
tarda.
