Per Àngela Sánchez Vicente
Fa uns mesos vaig llegir “Un fill” de l’Alejandro Palomas i vaig pensar que era
insuperable. Introspectiu, profund, àgil, modern, planer i amb una sensibilitat
espectacular.
Doncs bé, avui us presentem Un gos, i un diu... Un gos? Bé, segur que és una novel·la tendra i
amb missatge... ERROR! És molt més que això, és una escriptura que ens descriu
com a sers humans i ens dóna una dimensió que potser només nosaltres sentim que
tenim però alhora hi podem veure reflectits els ulls de moltes persones que
estimem i coneixem.
La historia gira entorn d’en Fer, la seva mare i de l’R.
El primer que puc comentar és la meravella de relació
materna filial que ens narra, són tendres, dolços, es comprenen, es donen espai
però sobretot es recolzen i s’estimen incondicionalment i anhelen la felicitat
de l’altre.
A vegades hi ha coses que estimem tant que ens costa
posar-los un nom i és el que passa amb R.
Segur que m’entendreu quan el llegiu i poca cosa us
esbombaré de la seva trama doncs crec que com ja vàrem fer amb “Un fill”
prefereixo tirar l’ham i deixar que vosaltres mateixos descobrir la bellesa i
la tendresa que s’amaga a les seves planes desembocant en un riu d’emocions que
cada cop va a més i més.
No només ens narra que significa un gos per al seu amo i
la seva família sinó és un viatge familiar que va molt més enllà i es perd per
les planes dels records que en fer guarda a la seva memòria.
Una nova arribada a la família, el patiment per el
benestar i la salut d’una vida estimada, l’acompanyament en els mals moments i
en els bons... Estampes familiars i emotives que tan sols poden sortir del cor
i la ploma de l’Alejandro Palomas.
Gràcies a Columna podeu
gaudir i sentir aquesta gran novel·la.
Es fa curta, no és gens feixuga i el que per mi és més
important, no us deixarà indiferents.
Voleu conèixer a R? Voleu saber quin serà el seu nom i el
seu significat?
Vinga va, no sigueu mandrosos i aneu a buscar un exemplar
a la llibreria!
