dimecres, 26 de febrer de 2020

Un tresor amagat

Tots ja sabeu com m’agraden els llibres de la col·lecció Emocions de l’Editorial Comanegra, de tant en tant no em sé resistir a una petita píndola de realitat amagada en un breu relat que diu molt més del que sembla i que convida a reflexionar sobre la vida i sobre nosaltres mateixos.

Gemma Lienas ens presenta un títol que diu més del que sembla i que personalment m’ha agradat molt i amb aquesta breu opinió m’agradaria continuar amb el cercle de la mà de l’Eva, la nostra protagonista.

Un tresor amagat és el que trobareu entre les seves breus planes i acompanyareu a l’Eva pas a pas a la recerca d’aquest tresor que s’amaga dins seu.

La nostra historia comença quan l’Eva, una gran professional rep l’opinió del seu veí sobre la seva feina, una opinió gens constructiva, masclista i que fa que la nostra protagonista dubti de la seva vàlua.

Així comença una setmana en que l’Eva es sent malament anímicament, tot el que veu en ella és negatiu, no val per la feina, no es sent maca, creu que no és bona mare i que en certa manera no cuida prou al seu marit. Sembla que porti un núvol de negativitat a sobre.

Tot això començarà a canviar quan queda a dinar amb la seva amiga Llum, qui mica en mica li ensenya unes pautes per canviar la manera en que es veu ella mateixa, ja que el problema no és el que pensen el altres, sinó la seva manca d’autoestima i els miralls negatius en els que reflexa.

El seu marit és un mirall positiu com el seu fill i la seva mare, ells l’ajudaran a recuperar la seva jo interior i l’apartaran del menjar que sembla que li ompli el buit que sent però en realitat s’està fent mal gratuïtament.

L’autora ens regala uns passos molt interesants que ens podem aplicar totes i tots, ja que encara que en aquesta historia la protagonista és una dona, crec que també hi ha molts homes que pateixen inseguretats.

Us vull compartir els trucs que he aprés per descobrir el meu tresor amagat, encara que no tot s’arregla en un dia, s’ha de treballar i esforçar-se per aconseguir-ho.

Hem de trencar el silenci, veureu com no sou les úniques que us sentiu així, ens hem de recordar que som vàlides i capaces de moltes coses, destriar els miralls exteriors i el nostre propi mirall, relaxar-nos, discernir entre les preocupacions obre les situacions i les pròpies situacions, reflexionar i trobar un equilibri, i sobretot, compartir-ho amb els altres.

Per aquest petit volum he necessitat un munt de punts de llibre, és imprescindible, no el deixeu escapar.

I com sempre, acabaré amb el subtítol del volum “Deixa sortir la llum que portes dins”.