dimarts, 16 de març de 2021

Gambit de dama

Avui us vull presentar una novel·la que com molts de vosaltres he descobert arran de la sèrie de Netflix Gambit de dama de Walter Tevis i que trobareu de la mà de Columna.

Personalment no m’agraden les adaptacions i si he llegit primer el llibre i després veig la pel·lícula o la sèrie acabo amb un regust amarg de boca  ja que la imaginació de cada lector és diferent i personal, un fet que en certa manera ena allunya de la visió d’un tercer.

Aquesta vegada ha sigut a l’inrevés, primer vaig veure la mini sèrie que em va durar res i menys i després vaig tenir la oportunitat de llegir-la. He de confessar que tenia els meus propis recels, no sabia si em trobaria amb la Beth Harmon de la pantalla o amb un personatge diferent.

Però comencem pel principi i això ens porta a la portada on reconeixem a la Beth de la sèrie davant d’un taulell d’escacs on hi juguen les peces clàssiques i mini botelles de begudes alcohòliques de minibar, una metàfora molt ben trobada de les dues cares de la nostra protagonista.

Per aquells que no la conegueu encara la Beth és una nena que queda orfe i la seva única via d’escapament són les pastilles verdes que els hi donen al orfenat i jugar als escacs amb el bidell.

Una nena prodigi capaç de guanyar a nois més grans que ella i que li serveix de manera de viure un cop és acollida i alhora abandonada, quedant-se amb una dona que la cuida però que quan veu el seu potencial no dubta d’aprofitar-ho.

La Beth anirà creixent i competint fins arribar al cim del món dels escacs, però el que la novel·la reflecteix a part dels escacs, és la lluita d’una nena per sobreviure i sortir endavant, una jove amb mancances emocionals que busca refugi massa sovint en el cul d’una ampolla, una persona complicada, una dona en un món d’homes que triomfa demostrant la necessitat d’igualtat entre generes i personalment crec que encara que la Beth creix segueix sent la nena petita sola i espantada del principi.

No puc ser molt justa amb la novel·la ja que en certa manera és com si ja l’hagués llegit, però m’ha atrapat, la prosa de l’autor atrau al lector amb un tempo suau i les seves descripcions són molt acurades i precises.

Amb aqueta novel·la l’autor ens posa en escac i mat, no ens dona més escapatòria que continuar llegint i aprofundir en els seus personatges convidant-nos a jugar la nostra pròpia partida d’escacs.

Jo us recomanaria a tots aquells que encara no heu vist la sèrie que llegíssiu primer la novel·la, mereix la pena ser descoberta sense una visió preconcebuda i estic segura que la gaudireu més.