La darrera
novel·la que he llegit m’ha tocat, ha arribat al meu cor i m’han remogut la
consciència.
D’una manera
magistral, plantejada des del present i amb els ulls posats en el passat i en
la naturalesa humana coneixerem a la Mireia, la protagonista de La fugitiva.
És de les
novel·les de les que no en surts indiferent i et fan reflexionar sobre el món,
sobre com el perceps i com actues amb qui t’envolta. Que fàcil és jutjar des de
la desconeixença!
La Mireia és
una velleta que ja ha passat els noranta però de les que a primer cop d’ull no
te’n apiadaries mai. És una harpia, és retorçada i difícil d’entrar al seu món
però... ¿Perquè és així aquesta bona dona?
Viu a Sarrià
i entre els seus hobbies està criticar i emprenyar a les noies que l’ajuden a
la casa i a despotricar dels veïns. Es va casar amb un home amb possibles i amb
un cert nivell amb el que va tenir un fill i una filla però tampoc s’hi
tracta.
L’únic raig
d’esperança per desglaçar el cor d’aquesta dona a la tardor dels seus dies és
la seva néta Sònia.
A través de
xerrades veurem com va ser la vida d’aquesta nonagenària i potser entendrem com
a vegades les bufetades de la vida ens marquen i sense saber-ho encara té
ferides del passat que no han tancat bé.
És
impressionant la sensibilitat que la seva autora, Blanca Busquets ens presenta a aquesta dona que acabarem estimant.
Només anant
a l’arrel dels seus drames comprendrem el seu pensament d’avui en dia.
Estarà a
temps de canviar? Podrà la Sònia desencallar a l’àvia de la ràbia i la
negativitat que transmet?
Només si
llegiu aquesta joia que ens ofereix labutxaca
ho descobrireu i us asseguro que sortireu de la lectura sense ganes de
criticar a ningú sense haver-vos provat les seves sabates una bona estona.
A vegades es
té tot i alhora no es té res. La buidor i la solitud han marcat la seva vida
junt amb esdeveniments posteriors a la Guerra que no us desvetllaré.
És una
novel·la àgil, vital, sensible, dolça, realista... ¿Quantes Mireies hi ha pel
món? ¿Quantes Mireies hi ha al nostre entorn?
Llegiu-lo, rememoreu els seus dies,
acompanyeu-la en el balanç de la seva vida i descobrireu grans secrets.
És una
fugitiva però ha de recordar que no es pot fugir d’un mateix o del que un ha
construït.
