Moltes vegades costa plasmar les idees en un senzill
paper, un full blanc que et deixa massa espai quan les paraules et fallen i no
saps com posar-t’hi.
Amb el cor a la mà, és el que m’ha passat aquesta vegada
i no pas degut a que la novel·la no s’ho valgui, sinó degut a la pèrdua molt
recent del seu autor Jordi Tiñena,
un gran amic dels seus amics i qui en la dedicatòria de Joc d’identitats sembla voler dir-nos quelcom més.
“A tots, família, amics i companys,
que m’heu acompanyat en aquests darrers anys difícils.”
He fet i desfet la ressenya un munt de
vegades, no trobo les paraules que necessito per poder explicar el que sento i
per tant no ho trobareu ja que no li faria justícia.
El nostre sotsinspector Vidal torna a
les nostres mans després de ser presentat a “La mort sense ningú”, un gran
pensador, un professor que va canviar la seva vida per fer-se policia, una ment
deductiva que està a punt d’enfrontar-se en un taulell d’escacs ple de sang i
mort, un joc on no només jugaran ell i l’assassí, sinó que l’autor ens convida
a jugar a nosaltres també.
Una novel·la que juga amb una historia
presentada des de diverses perspectives i veus, l’assassí ens parlarà en
primera persona i la seva ment i actes s’intercalaran amb la veu d’en Vidal i
de tot un reguitzell de personatges secundaris que els hi aporten un context
per anar avançant.
La historia comença amb un tempo
rítmic i dinàmic, res és atzarós i encara que sembla tot estar massa embolicat
per poder desfer l’entrellat entre les seves planes s’amaguen pistes dirigides
no tan sols a en Vidal sinó que també n’hi ha pel lector espavilat.
Llibres del
Delicte ens
ha regalat un llegat que perdurarà a la ment dels lectors negres, una veu única
que sap enganxar al lector i fer-lo jugar sota les seves regles i amb més d’un
gir inesperat.
Per a tots aquells que us hi heu fixat
parlo en present i no en passat, ja que mentre tinguem entre les mans les seves
novel·les, les seves paraules i el seu imaginari sempre seguirà viu i present.
Pot ser aquesta novel·la si que sigui
realment un joc d’identitats entre el lector i l’autor, no la deixeu escapar i
sentiu la veu del seu autor al cor.
