Per Àngela Sànchez Vicente
Avui ens retrobem amb un mestre de les lletres catalanes.
Avui en Joan Rendé torna a estar de
rabiosa actualitat.
Si sou uns lectors voraços segurament ja coneixeu les
seves obres “Sumari d’homicida” mereixedora del premi Victor Català a l’any
1977, “El barber violador” mereixedor del premi de la Crítica 1977 i “La pedra
a la sabata” guanyadora dels premis Mercè Rodoreda i premi Crítica Serra d’Or
2004.
La seva qualitat segueix intacta alhora que conserva
l’amor per les histories ben explicades. És dels autors que tenen tinta a les
seves venes i que respecten summament la seva producció i al seu públic.
Amb Els anys de la
serp ens trobem amb una història situada al fenomen migratori més gran dins
la península ibèrica als anys seixanta i coneixerem una nena que ens enamorarà.
La Consuelo que poc a poc esdevindrà la Consol amb tan
sols tres anys viatja des de Jaén fins a Catalunya en el somni d’un futur
millor juntament amb els seus pares.
Un cop vagi creixent la morenassa d’ulls grossos veurem
com ella és un xoc amb la seva mare i perdrem una mica de vista el fet
migratori pur.
Podem considerar que aquesta novel·la és una novel·la de
conseqüències i de tot allò que ha passat des d’una decisió tan radical com és
deixar enrere el poble de la Sierra de Cazorla per anar a establir-se a les
muntanyes dels Ports i el Pirineu català.
Els inicis mai són fàcils i es senten una mica aïllats
però alguna cosa en el tarannà de la nena roba el cor als vilatans.
Fets adversos a la família complicaran les coses i la
seva mare és el paradigma de la no adaptació, de la supervivència grisa i
trista i alhora reflectirà aquesta negror en la seva filla.
La Consol és alegre, s’admira de la vida, aprèn i
s’adapta. Té una immensa capacitat de resiliència i de trobar sempre una
escletxa de llum per il·luminar les seves pors i fer que aquestes desapareixin.
És una novel·la basada o iniciada en els fets migratoris
però que va molt més enllà, gairebé oblides com s’inicia l’aventura per passar
a posar el focus en la relació entre la mare i la filla.
De la mà de Proa teniu
una cita amb un dels escriptors més importants que té Catalunya.
Sereu capaços d’eludir la cita?
No ho dubteu i endinseu-vos a la novel·la i coneixeu a la
petita Consol.
