Avui us presentem amb goig l’últim del mestre de les
lletres catalanes Eduard Márquez.
Conegut pels seus llibres de poesia, narracions per nens,
reculls de contes i novel·les, que ostenta el Premi Octavi Pellissa 2005, el
Premi de la Crítica Catalana 2006 i el Premi Qwerty 2007 a més de ser finalista
del Premi llibreter 2004 i el Premi Creixells 2012.
Crec que el més important de l’autor és la seva immensa
capacitat comunicativa i la seva versatilitat a l’hora d’adreçar-se a diferents
públics i amb propostes diferents, a quina millor que l’altre. A nosaltres i a
la seva legió d’incondicionals lectors ens ha encisat amb la seva ploma àgil,
analítica, crítica, fantàstica, realista i àcida.
Amb Vint-i-nou
contes menys ens ofereix una porta a un món que ens traspassarà la pell i
s’instal·larà a la nostra ànima.
Amb la seva revisió i auto valoració ens serveix en una
safata de plata el bo i millor de les seves lletres sempre atrapat entre el
realisme extrem del seu negre sobre blanc i el món somiat i idíl·lic que gesta.
El seu poder rau aquí, de situacions futures o imaginaries ens fa una
radiografia de l’avui i l’aquí que ens deixa espatarrats i ens sacseja la
consciencia amb una bona bufetada de realitat.
Vivim de somnis o som esclaus del nostre entorn?
Els seus protagonistes a vegades s’estanquen a la
passivitat però d’altres mostren l’actitud de canvi i evolució ¿No és això
totalment típic dels humans? Els homes som plens de llums i ombres, necessitem
de les unes perquè les altres llueixis però cal saber distingir molt bé què o
qui guanya en aquesta batalla final.
D’allò humà a allò més diví, una davallada als inferns
per lluitar amb els propis dimonis i ressorgir-ne re fundat o de la mateixa
manera. No diuen que “Homo homini lupus”... doncs de la mà d’Empúries podeu auto analitzar-vos,
veure la societat d’una manera més crítica i estar més alerta a allò que ens
envolta.
Amb un format ordenat i amb narracions breus és ideal per
aquells que ens costa endinsar-nos en grans lectures d’infinites pàgines, a més
l’autor ratifica la veracitat de “lo bo ve en envasos petits” i “lo bo si és
breu és dos cops bo”.
Jo en el vostre lloc no dubtaria ni un sol minut a
anar-lo a buscar i resseguir la bibliografia de l’autor.
Si a més voleu conèixer a la persona demà mateix podreu
gaudir de l’entrevista que tan gentilment ens ha cedit.
