MOLTES GRÀCIES!!!
MUCHAS GRACIAS!!!
divendres, 25 de maig del 2018
Darrere els seus talons
Per Àngela Sánchez Vicente
Avui
ens retrobem a la gran autora Francesca
Aliern, llegir les seves lletres és gairebé terapèutic i curatiu alhora que
ens mostra la condició humana de manera simple i directa.
A
la seva darrera obra titulada Darrere els seus talons coneixerem a L’Alfons de casa Ponsa, un nano predestinat a
heretar una petita fortuna guanyada a força d’especulació a la botiga de
comestibles de la seva família i a viure una vida plana i estable en temps de
postguerra.
Potser
l’han subestimat i encara que molts voldrien aquesta seguretat econòmica,
l’Alfons no pensa sacrificar la seva vida en el somni d’un altre.
Per
ell tot canvia el dia que veu per primera vegada a la Dafne, una noia de
bandera i refinada que el va encisar i el va canviar per sempre.
S’estarà
arriscant per res o val la pena lluitar per el seu amor?
Poca
cosa us desvetllarem d’aquesta trepidant i realista historia ambientada al
despertar de la terra i de la passió d’aquest jove somiador.
Serà
prou per ella? Ella és tot el que aparenta o és una ombra?
Llegiu
aquesta gran obra que ens ofereix Cossetània
Edicions i descobrireu al ritme que batega el cor de l’Alfons i la novel·la
en si amb una prosa impecable i un tempo pausat i delicat.
Pocs
són els agosarats que fan passes per amor i van al darrere d’aquest.
Innocència
versus maduresa, seguretat versus una caiguda lliure... Bon dilema tenim entre
mans!
Seran
l’un per l’altre?
No
us perdeu aquesta novel·la sobre els primers amors i la correspondència
d’aquest de la mà d’una autora commovedora.
Per
si us passa com a mi i us enamoreu de les seves obres haureu de rebuscar a la
seva bibliografia i garantir-vos una bona lectura amb l’empremta que ella li
dóna.
Si
voleu fer un cop d’ull a la seva producció no us podeu perdre: Xerta. Recull
popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996),
Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec
de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La
Menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud
(2005), Sabó moll (2006), Camins (2007), Cor de llop
(2008), Aigües fondes (2009), Mans de fang (2010), L’espiera
(2011), La senyora Avinyó (2012), La segona innocència (2013) Les
passions de la Menestrala (2014) Cullerades de vida (2015) Cafè de París
(2016) i Negre estalzí (2017).
Cap
d’ells us decebrà. La seva ploma és àgil i màgica a l’hora de dibuixar emocions
i sentiments.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)