dimecres, 8 de novembre del 2017

Les tristes recances



Per Ángela Sánchez Vicente


Sortir d’una lectura i sentir gelor i calor al cor no té preu. És una sensació única de girar la darrera plana i sentir que no has llegit simplement una novel·la sinó que has emfatitzat amb els personatges, els has sentit propers i has sigut testimoni d’un infinit vaivé de sentiments.

A Les tristes recances trobareu una novel·la que ha d’estar a totes les tauletes de nit per convidar a la lectura i a la reflexió sobre la sensibilitat humana, les relacions personals i la força de l’amor en la seva màxima expressió.

L’aclamadíssima autora Miriam Toews s’ha guanyat un seguit de bones critiques i una legió de ferms seguidors alhora que ha guanyat els premis Roger Writer’s Literary Award 2014 i el Sinbad Prize for Foreing Fiction 2015 a més de la nominació pel International Dublin Literary Award 2016.

És una novel·la íntima en que coneixerem a l’Elfrieda i a la Yolandi, dos germanes que ens robaran directament el cor sense demanar permís.

L’Elfrieda és una pianista de renom mundial però amb una tristesa i un desencant per la vida que la condueix reiteradament a intentar acabar amb la seva vida, la Yolandi tot i no tenir una vida perfecta només té en ment mantenir a la seva germana amb vida.

L’Elfrieda està casada i té diners a cabassos mentre la Yolandi està divorciada i crema la seva adrenalina establint relacions fugaces amb diferents homes.

Realment ni la fama ni els diners donen la felicitat i proba vivent n’és la nostra protagonista.
Sembla mentida que unes germanes tan ben avingudes i envoltades de tant amor no puguin solucionar la seva trava. Faran les paus amb el seu passat i amb el seu pare que es va suïcidar?

Trobaran una escletxa per ser felices?

Abans d’un concert importantíssim el mal que es fa l’Elfrieda és massa i la Yolandi tractarà que es recuperi i pugui assistir al cent per cent i gaudir-lo.

No us desvetllaré si ho aconsegueixen o no, però heu de caure a l’encant d’aquestes dues noies i veure com l’amor fratern no té límits. 

La Yolandi és una ombra de la seva germana per pròpia elecció i un somriure seu paga hores de preocupacions. 

Gràcies a la feina de traducció de Carme Geronès i a l’aposta de l’Editorial Les Hores per aquesta gran novel·la podeu desgranar la naturalesa humana narrada de manera simple i directa.

El seu encant resideix en la seva simplicitat enfront a la complexitat de les protagonistes.

Us convidem a descobrir com les tecles negres i blanques del piano composen la melodia de la vida.