A la recerca del Lotus

Avui els nostres amics de Les Hores ens presenten el darrer títol de la seva col·lecció, una història que us captivarà .

A la recerca del Lotus ve presentada per una portada que segueix l’estètica de la col·lecció, aquest cop destaca el color groc del sol, d’un nou dia, d’un nou començament i on veiem un paisatge de poble, d’illa, on el temps corre al seu pas, una taula parada i uns comensals gaudint de l’estona mentre que un nen petit juga amb uns prismàtics veient allò que a ulls nus no es veu i els altres en aquell precís moment no poden copsar. 

La prosa de Charmian Clift és molt propera al lector, segurament ja que es tracta d’una obra amb tints autobiogràfics, els sentiments traspassen les paraules i les seves descripcions són molt acurades.

Els personatges son tridimensionals, degut a que si tenim en compte la idea autobiogràfica són o estan basats en persones reals als quals els te afecte i això els ha construït d’una manera sòlida.

Cal agrair el pròleg de Jordi Bossoms Costa i la traducció de Miriam Cano, amb la seva tasca aquesta novel·la no perd la seva pròpia essència.

El fil conductor de la història ens porta a l’any 1951 quan els escriptors australians Charmian Clift i George Johnston van deixar el Londres gris de la postguerra per anar-se’n a viure a Grècia.

Es van instal·lar primer a la petita illa de Kàlimnos i després a Hydra; el seu pla era viure de manera senzilla i centrar-se en la seva escriptura.

El resultat són els llibres més coneguts de Charmian Clift, Mermaid Singing i A la recerca del lotus.

 A la novel·la A la recerca del lotus l’autora relata la mudança de la família, amb els seus fills petits, a Hydra, on van comprar una casa a prop d’un pou i van haver d’encarar el caos de la vida domèstica mentre es convertien en el centre d’una comunitat bohèmia i informal d’artistes i escriptors.

Aquest grup incloïa Leonard Cohen, que es va convertir en el seu hoste, i la seva parella, Marianne Ihlen.

Clift mostra una imatge evocadora dels habitants i els ritmes de la vida tradicional de l’illa, banyats pel sol, molt abans que el turisme de motxilla i el de masses hi arribessin.

«Bevien i escrivien més que ningú, es posaven malalts i es curaven més que ningú, maleïen i beneïen més que ningú, i eren de llarg els més solidaris. Van ser una font d’inspiració.» LEONARD COHEN

No deixeu escapar aquesta historia aturada en el temps, un viatge que val la pena gaudir amb els cinc sentits.

 

Eufòria

Avui comencem la setmana amb una novel·la potent, d’aquelles que et fan pensar, que amaga sentiments i veritats entre línies i que ens mostra de manera ficcionada part de la realitat amagada d’una gran autora.

Els nostres amics de l’Editorial Les Hores ens presenten la novel·la Eufòria de Elin Cullhed, Guanyadora de l’August Prize for Fiction 2021 Finalista de l’Strega Prize Europeu 2022 Finalista Prix Medicis a la categoria de ficció traduïda.

En aquesta novel·la ens trobarem amb Sylvia Plath, al seu darrer any de vida, comença estant embarassada del seu segon fill i ens mostra una Sylvia que no ha de ser només recordada pel seu tràgic final o per les seves obres (que fonamenten en certa manera aquesta gran aposta), sinó que ens presenta una dona vital, amb ganes de viure, d’absorbir tot allò que la rodeja i que alhora és mare, filla, esposa, escriptora, així és com ens la presenten en la contraportada: “Ella i Ted Hughes s’han llançat: renovar una antiga vicaria lluny de la remor de la gran ciutat i formar una família en un regne propi. Abans que arribessin els nadons, en Ted era el seu company en tot, eren dos intel·lectuals assaborint la vida i agafant-ne el que volien. Però ara ell desapareix fàcilment al seu estudi per escriure mentre la Sylvia ha de tenir cura dels petits. Ella vol escriure, estimar, viure i deixar la seva empremta al món. Però, en què rau la seva immortalitat? En els nens que nodreix amb el seu cos o en les paraules que aboca al paper en els moments robats? La Sylvia Plath d’Elin Cullhed dona veu a les dones que tenen un peu en la domesticitat i l’altre en la creació artística, en un context social basat en una presumpció d’igualtat que poques vegades és real”

Així és com l’autora crea una realitat ficcionada amb base real on dins d’una relació tòxica marcada per la lluita d’egos, on un marit decideix buscar llibertat i donar prioritat a la seva carrera i on una altre dona atrapa els seus pensaments...

La Sylvia és sent sobrepassada, esgotada, tot el pes de ser pares cau sobre ella i alhora la seva vida com a dona o persona té poc espai en el global de la seva vida, cosa que la fa apagar-se mica en mica.

Aquesta novel·la és un tribut a una ment brillant que convida als lectors a viure emocions a flor de pell, és com sentir-se atrapat en una realitat angoixant i on la soledat cada cop és més dura encara que la nostra protagonista li planta cara amb ungles i dents.

L’autora ho copsa a la perfecció ja que quan va escriure aquesta obra ella tenia tres fills petits, és la dona d’un altre escriptor i ha de fer jocs malabars per trobar el seu espai vital individual per plasmar la seva genialitat al paper.

No podem oblidar-nos de la gran tasca de traducció de Meritxell Salvany qui manté ferma la veu de la autora en tot moment.

No deixeu perdre la oportunitat de descobrir una ment prodigiosa oblidant el seu final, aneu un pas enrere i acompanyeu-la en vida.

5è aniversari Les Hores (El meu germà)

Avui, anant una mica tard, volem felicitar a l’Editorial Les Hores en el seu 5è aniversari, el 18 de maig del 2017 van publicar el primer títol de Les Hores, “La vida a qualsevol preu”, de l’escriptora sueca Krstina Sandberg. 

Des d’aleshores han publicat 35 llibres, 23 autores i 3 autors i com ja sabeu en som uns bons fans i per això abans d’entrar en matèria de la seva darrera publicació us oferim un breu llistat dels títols que hem gaudit i compartit amb vosaltres àvids lectors i que si aneu a la recerca d’una bona lectura són apostes que us agradaran.

“Les tristes recances”, “Història d’un matrimoni”, “En estat natural”, “Magda”, “Lucy”, “Vam ser nosaltres”, “Proleterka”, “El museu de l’amor modern”, “Amor”, “Primer amor”, “Autobiografia de la meva mare”, “La por del cel”, “Mirall,espatlla, intermitent”, “L’últim amor de baba Dúnia”, “La veïna del costat”, “Per la carretera”, “Una bondat complicada”, “Benvinguts a Amèrica”,  “Ostatges”, “Quartet de tardor”, “Lena aldescobert”, “Inquiets”, “L’altra casa”, “Cap més veu” i avui us presentarem El meu germà de Jamaica Kincaid, Prix Femina étranger 2000.

Després de sorprendre’ns amb la varietat i riquesa d’aquestes obres no podem dir quina és la nostra preferida, cada una d’ella aporta quelcom diferent al lector, podríem dir que toca tots els pals i no en deixa cap en peus, són petites píndoles breus que fan pensar i reflexionar més enllà d’una lectura superficial.

Hem d’agrair als nostres amics de Bibiana Ripol Comunicació que ens varen presentar aquesta Editorial a la que tenim una estima especial, sense ells no podríem celebrar formar una minúscula part d’aquesta celebració. 

Entrem en farina encara que no gaire, avui us presentem la tercera lectura que tenim en les nostres mans de Jamaica Kincaid, una autora que amb la seva prosa i amb la profunditat de la seva veu ens posa la pell de gallina. 

Aquesta vegada ens parla del seu germà petit qui va morir massa jove víctima de la Sida, tocant temes com la família, les relacions que s’estableixen, a manera d’enfrontar la mort, però sobretot és un homenatge a l’amor, no només al seu germà sinó com ens diu l’autora totes aquelles persones que el van acompanyar en el seu camí de la vida i de la mort.

Una lectura dura, amarga i alhora dolça, un fluir de sentiments continus, ningú millor que la pròpia autora ho resumeix en unes breus paraules: “ Per construir un món cal una eternitat, i l’eternitat és el refugi del que és perdut...”

Cap més veu

 Per Ángela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem amb una obra que ens ofereix l’Editorial Les Hores.

Som molt fans d’aquesta editorial doncs les seves portades son simples i fugen de les pretensions degradant un sol color i amb una il·lustració més aviat petita per donar tota la força i valor al títol i a l’autor.

Aquí resideix la seva grandesa doncs sempre ens apropen obres aclamadíssimes d’altres països per tal que les puguem descobrir i gaudir i alhora tenir a l’abast joies de la literatura internacional en català.

Totes elles són obres que exploten el seu missatge com un míssil, no deixen indiferent i mostren vides i histories que ens conviden a la reflexió i a replantejar-nos fins i tot la manera en què vivim.

Aquest cop ens presenten Cap més veu on la seva protagonista serà carn de una evolució psicològica tremenda i d’uns esdeveniments que posen la carn de gallina.

Una dona que viu a Algèria serà la clau per obrir una història que enganxa.

Aquesta dona comet l’assassinat del seu marit i en aquesta obra la coneixerem abans dels fets, durant la decisió, durant el seu periple a la presó i en la seva reinserció a la societat.

Gairebé podem parlar que tenim entre mans a quatre protagonistes diferents doncs el seu caràcter i la seva vida canvien moltíssim d’un escenari a un altre.

Ja fóra de la presó crea com un refugi a casa seva per tal de defugir del focus d’atenció del veïnat i es retreu totalment.

Només podrà establir un diàleg profund i enriquidor per ambdues una escriptora que s’especialitza i investiga sobre la criminalitat entre dones.

Què la va dur a fer tan nefast assassinat? Què va sentir a la presó? Com es sent amb la nova llibertat? L’ha recuperada o segueix sent presonera?

Esdeveniments, emocions i estigmes socials es donen la mà en una novel·la on el debat ètic i moral estan a l’ordre del dia.

Una manera que té la protagonista de posar-se davant el mirall i curar velles ferides, culpes i retrets.

Aquesta obra excepcional que ens ofereix la Maïssa Bey i podem gaudir gràcies a la tasca de traducció de l’Anna Casassas i Figueras és un indispensable per aquestes darreres tardes d’hivern amb una bona tassa de té a prop.

No ho dubteu i descobriu-la.

No sereu els mateixos després de la seva lectura!

L'altra casa

Per Àngela Sánchez Vicente

Si us agraden les obres breus però que tenen un gran contingut que narrar i que es clava directament com un dard a la vostra ment i a les vostres emocions heu de sucumbir al dolç i melancòlic encant de L’altra casa.

Embolcallat per la bellesa de l’art, en aquesta obra coneixereu a una noia escriptora que en el seu afany de crear es refugia en una casa idíl·lica però aquest cop l’ha compartit amb un noi que és artista pictòric.

Sembla que ambdós moguts per l’amor a l’art i a la capacitat expressiva que els uneix es podran retroalimentar i crear autèntiques meravelles però la realitat és que el debat sobre la veritat, la mentida, les caretes i la falsedat es donaran la mà en una dialèctica sobre el valor de la sinceritat i allò que mostrem.

Si ells són el que mostren ho porten clar per analitzar-se i conèixer-se...

I encara pitjor per valorar-se!

De la ploma sensible i altament reflexiva i critica amb la societat actual de la Rachel Cusk brolla una novel·la que enganxa i on res és esperat.

Sorpresa rere sorpresa ens va mostrant capes de la naturalesa humana i el perquè de diferents accions.

Temes com la diferència de gènere, el valor de l’èxit, l’esforç del treball i la convivència mariden a la perfecció en una obra on no costa sentir-s’hi proper.

Gràcies a la tasca de traducció de l’Àfrica Rubiés Mirabet podem descobrir aquesta joia que s’amaga a les llibreries sense fer massa soroll però que un cop iniciem la seva lectura no podrem parar de llegir i descobrir que passa amb les vides dels protagonistes.

Una obra profunda i reflexiva que ens apropa l’Editorial Les Hores ens farà pensar en la manera que es relacionem, els beneficis i els perjudicis de la convivència i els aprenentatges que ens comporta.

Com som? Com ens mostrem?

Interessants preguntes es donen cita en una obra que malgrat la seva breu extensió té un missatge molt clar i interessant.

No el deixeu escapar!

Inquiets

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens trobem novament amb una obra de l’Editorial Les Hores i, com sempre, esdevé directament una joia a les nostres mans i un llibre que no podem deixar de recomanar.

Aquesta editorial sempre ens sorprèn amb autors foranis de gran qualitat i amb èxit tant de critica com de públic guanyat a pols.

Autors dels que tenen tinta corrent per les venes y un gran amor per la literatura i que alhora ens ajuden a créixer i ens conviden a la reflexió.

És impossible sortir indemnes d’aquestes lectures i és el que les fa interessants.

A Inquiets coneixerem a un pare i una filla amb molt que dir-se i dir-nos.

Sentiments i ensenyances particulars que esdevenen universals i ens obliguen a pensar en les nostres vides i com vivim el dia a dia.

El pare és un cineasta suec estructurat i molt respectuós amb els hàbits, ella és la seva novena filla fruit d’un amor furtiu amb una actriu que va esdevenir la seva musa.

La nena cada any el visitava a la casa que tenia a una illa del mar Bàltic.

Ara que ell ja és gran i ella és una jove promesa de la literatura es proposen fer un llibre junts sobre la vellesa i la vida.

La noia grava hores i hores de xerrades arran de les grans preguntes que tots els humans ens fem al llarg de la nostra existència, la memòria i la pèrdua però malauradament el projecte queda a mitges doncs el pare mor.

Recent passen uns anys l’autora es veu amb el coratge de sentir la veu del seu pare enregistrada i tornar a reflexionar sobre allò que ell li va deixar dit i d’aquí brolla el sentit i significat d’aquesta obra.

És una biografia i homenatge a la nissaga d’una manera molt interessant alhora que obre debat sobre molts temes que ens humanitzen i sensibilitzen a tots.

No us negaré que algun fragment és una mica dur però la Linn Ullmann esdevé la narradora perfecte i sap posar les notes de color, les brillantors i les anècdotes adequades per tal que l’obra tingui ritme, un tempo definit i una trama que encisa.

És una gran lliçó de vida i un tribut a un cineasta que en aquesta obra és més pare que mai.

Un sentiment i un vincle dibuixat a la perfecció amb els seus moments tendres i sense ocultar les ombres.

És una autèntica troballa!

 

Lena al descobert

Per Ángela Sánchez Vicente

Els nostres amic de l’Editorial Les hores debuten amb una obra escrita des de l’origen en català i realment és d’altíssima qualitat.

Aquest cop no cerquen el talent fóra les fronteres però ens ofereixen un debut literari en català que esdevé una joia de les lletres.

Una obra diferent, inclassificable, actual, de rabiosa actualitat social, intrigant, interessant, de contrastos...

És una obra que des de lo senzill ens fa una grandíssima reflexió i un dibuix de la societat actual que és esfereïdor per la seva sensatesa, el seu caràcter crític i la convidada que ens regala a la reflexió.

A l’obra Lena al descobert coneixerem a la Lena quan compleix la cinquantena i fa un repàs a la seva vida passada, present i un intent esperançat de mirar al futur amb ànsies de canvi.

Les vides dures sovint són les que enganxen més als lectors però han d’estar narrades amb calma, poc a poc per anar empatitzant amb els sentiments i les emocions i amb una evolució psicològica de la protagonista detallada per tal d’entendre d’on ve, on esta parada i cap a on vol anar.

La ploma de la Carolina Montoto ens dibuixa a una dona amb molt passat i força empenta que es disposa a canviar la seva vida.

¿Se’n sortirà? ¿Quin ha estat el detonant de la decisió? ¿Trobarà obstacles o un camp de roses? ¿Haurà de fer primer les paus amb el seu passat?

Ella treballa com a correctora i li costa arribar a final de mes, no té amics i no té parella i els seus afectes son gairebé nuls.

Ara, a més, ha mort el seu pare.

Sembla que la vida va passant i transcorrent sense que ella faci res però tampoc li passa res a ella i cada cop es sent amb menys capacitat per sentir.

¿Com pot afrontar el futur?

Una trobada amb el propietari del pis que ella lloga serà el factor desencadenant per prendre moltes decisions i revisar el passar per engegar motors i dirigir-se a un futur millor i construït per ella mateixa.

És més forta i valuosa del que es pensa in quan comenci a creure-s’ho que s’amagui el món doncs una fera s’ha despertat!

Un cant a la vida que no us podeu perdre!

Quartet de tardor

Estem a punt d’entrar a la tardor i per això us vull recomanar un dels darrers títols que ens presenta l’Editorial Les Hores.

Quartet de Tardor signat per Barbara Pym ens convida amb la seva portada a seure còmodament i gaudir de la seva lectura amb un cafetó o xocolata calenta a les mans.

La portada en si ve marcada pel color rogenc, el Big Ben i les fulles que cauen a la tardor, però un cop llegida la novel·la el que veig jo és el pas del temps, la tardor de la vida, una època de canvis sobtats cap a una edat marcada per la jubilació i el cel vermellós de quan acaba el dia i es pon el sol.

Potser he anat un pas massa enllà però aquesta novel·la deixa al lector amb moltes coses que pensar i més en aquests temps convulsos on tots, o molts, ens hem tornat més tancats.

Abans d’entrar a la història en si voldria dir que el pròleg de D. Sam Abrams és molt acurat i aporta una perspectiva al lector sobre el que es trobarà. I de la mateixa manera cal agrair la traducció de Dolors Udina que aconsegueix que la narració no perdi gens en valor ni en qualitat.

Tal i com diu el títol els nostres protagonistes són un quartet, dos homes i dues dones que treballen junts però en certa manera cada un d’ells està tancat en si mateix.

L’Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia, tenen una edat semblant, viuen sols i aquest fet els comença a passar factura.

La seva dinàmica canviarà i pas a pas s’aniran apropant i descobrint en els altres uns nous companys en el camí, però no serà un camí fàcil i acabareu amb el cor encongit.

La prosa de la autora és molt directa, fa un retrat força fidel de cada personatge marcant la seva psicologia i com s’adapten al món que els envolta, ben bé podrien ser els nostres veïns.

Tot i que tracta un tema força dur no en fa un abús i afegeix tocs d’humor i ironia creant un ambient on el lector s’hi sentirà còmode i on crema una flama d’optimisme.

Les seves descripcions són acurades i en poques planes us trobareu a Londres formant part d’aquest quartet.

No el deixeu escapar. La tardor us convida a gaudir-la.