Avui
us intentaré presentar un llibre il·lustrat sobre una de les cultures més
desconegudes i alhora més atraient per a molts accidentals, dic intentaré ja
que no sé si serè capaç de copsar tota la informació que ens presenta d’una
manera amena, didàctica i divertida, una guia del que hem de saber per no fer
el més autèntic ridícul.
Pikunikku és l’aposta de l’Editorial Impedimenta que trobareu tant en català com en castellà.
Amb un gran format, tapes dures on es conjuga el blanc i el vermell, el blanc
en la seva cultura és el color dels Deus i representa la llum sense impureses,
mentre que el vermell simbolitza la carn i és com una signatura amb sang, cosa
que encaixa perfectament amb la idea de la Monika
Baudisová, l’autora de les il·lustracions qui remarca que aquest llibre és
el seu viatge al Japó, el que va conèixer, viure i menjar durant sis mesos.
El
seu coautor és en Jordi Trilla i
junts formen pinkpill design, un duet creatiu dedicat al disseny gràfic, motion
il·lustració.
El
seu títol vol dir pícnic japonès, per aquells que esteu avesats al manga,
l’anime o a la seva cultura segur que heu pensat alguna vegada com deu ser fer
un pícnic a l’ombra d’un cirerer florit, però aquí, entre les seves planes
farem un pica-pica de la cultura japonesa en general.
Un
llibre sense edat ni data de caducitat, ja se sap que la cultura japonesa és
força inamovible, a la seva contraportada els autors ens fan un reguitzell de
preguntes per fer-nos picar la curiositat. Com és la vida quotidiana al Japó?
Quants tipus de sushi hi ha? Ets Kawaii? Saps fer servir un vàter japonès?
Viuries en un hotel càpsula? Hem..... si alguna d’aquestes preguntes us sona a
no entenc res... aquest és el vostre llibre.
Trobareu
grans il·lustracions, la majoria en blanc i negre amb breus descripcions sobre
la seva cultura pop, la vida domèstica, tradició i folklore des d’una
perspectiva jove i actual, des d’uns ulls il·lusionats i molt descriptius sobre
el més remarcable.
Cada
apartat ve introduït per una doble plana amb un fons de color diferent
remarcant-ne la separació i facilitant-ne la comprensió.
Aquells
que em coneixen saben que alguna coseta sé sobre el Japó, sempre m’ha agradat
la seva historia i la seva presentació al món, com conjuguen el passat amb el
present gairebé futurista en molts aspectes, però que me’n parli algú que hi ha
estat més d’una setmaneta i només a vist el que li ensenya el guia, m’ha obert
els ulls en molts aspectes que ni tant sols m’havia arribat a plantejar.
Una
cultura que s’exporta i que importa, que introdueix nous elements sense perdre
les seves arrels.
Un
llibre potent com el sake però sense ressaca de mal de cap, encara que deixa al
lector amb ganes de conèixer més que el pica-pica i el farà buscar el menú
complert.
Aquí,
us deixo les seves primeres planes.
