dilluns, 22 de febrer del 2021

Simfonia de tardor

Què passa quan el món de la literatura ens regala una obra que és un clar homenatge cap a un altre art? I si us dic que avui tenim entre mans un clar homenatge al món de la música gràcies a la ploma àgil i rítmica d’en Vicenç Llorca?

Es nota de seguida quan un autor parla i narra amb el cor a la mà donant el millor de si mateix. L’autor, com a gran melòman, ens regala una història d’amor altament reflexiva que es mou al compàs de la simfonia numero 1 en si bemoll major del grandíssim Schumann i que alhora repassa en línies generals la historia d’amor que aquest va viure amb la pianista Clara Wieck.

Tranquils si penseu que els vostres coneixements musicals no són massa elevats doncs l’autor ens condueix pel món de la cultura musical amb la mateixa delicadesa amb la que narra els sentiments i les emocions dels protagonistes.

En aquesta obra ens farem amics del seu protagonista, un home reconegut en el món de la música que decideix arran d’una sèrie d’esdeveniments a la seva vida personal anar cap a Organyà per crear la seva simfonia que culminarà la seva obra i la seva pròpia existència.

Divorciat de la seva dona es retrobarà amb el seu amor de joventut, un amor que no va poder ser però que ara té a l’abast de la mà.

Ell i l’Emma passaran una tardor màgica en que no hi haurà misteris ni secrets entre ells i serà un temps en que l’amor negat es veurà reforçat en un esclat de noves sensacions ocultes i privades per ambdós.

En Marc es torna a enamorar perdudament. Sembla que les coses van be però fets inesperats planegen sobre les seves vides de manera inexorable com una bomba a punt de detonar.

Esdeveniments sinistres i la seva desaparició ens mantindran amb l’atenció en alerta durant bona part de l’aventura.

La prosa de l’autor ens demostra com tot i ser novel·la cerca les paraules com si fossin poesia i que és un mestre a l’hora de narrar emocions i l’evolució psicològica dels protagonistes.

És una obra reflexiva, intimista i alhora molt intrigant. No queda mai la trama en pla de monotonia o en punt mort.

Quan creus que l’obra ja és complerta i més que correcte et sorprèn amb una nova volta de cargol fins a un desenllaç impressionant que et deixa sense poder dir res.

Si voleu gaudir de la grandesa de Simfonia de tardor us prometem que la gaudireu i anireu desgranant un munt de reflexions aplicables al món actual i als sentiments més humans i universals.

De la mà de Columna podeu ampliar la bibliografia d’aquest autor de la que destaquen títols com “Aquell antic missatge de l’amor” i gaudir d’una obra que té els ingredients justos i necessaris per esdevenir un llibre altament recomanable.

Ideal per a melòmans i amants de les bones lletres.

No us el perdeu!