Avui
us vull parlar d’una novel·la que és un veritable hat-trick. En
ella hi conflueix la historia de la nostra estimada Barcelona a principis del
segle XX, el naixement del Barça, quelcom més que un club, i la ploma d’un
autor que no us deixarà indiferent i que ja ens va captivar amb “Barcelona. Una biografia”.
Enric
Calpena
ens presenta El primer Capità, una
biografia que va més enllà de dates i fets, una historia on acompanyarem a un
jove periodista a la descoberta de la figura de Joan Gamper, un home ple de
somnis, que va arribar a Barcelona i va quedar encisat, un home capaç de contagiar
la seva energia i els seus somnis donant lloc a un punt fix de la historia, el
naixement del Futbol Club Barcelona, un fet que en el seu moment potser no va
ser lloat com es mereixia però pels que tenim sang blaugrana és en si un fet
que ens uneix amb les generacions passades de la família.
Aquesta darrera afirmació la signo com
a besnéta d’un gran barcelonista a qui no vaig conèixer però a qui recordo quan
veig un partit. Un fet que de manera indirecta lliga aquesta novel·la a lectors
amants de la historia, del futbol i en certa manera ens apropa a un referent
social a casa nostra. Un espai on l’esperit de lliures pensadors, d’homes que
volien jugar sense més aspiracions ara entona un clam social.
La portada és delicada, senzilla però
plena de matisos, en colors pastel destaca el primer capità i alguns arbres de
les Rambles, mentre que la font de Canaletes i el fred hivern de l’ambient es
manté en un blanc i negre somort, un fet ambientador de la historia que ens vol
explicar l’autor, una profunditat molt ben treballada que li dona cos i forma a
la historia d’un home amb un final tràgic.
La historia comença pel final,
l’enterrament de Gamper, la seva mort (el com ho desconeixia) i més d’una
conversa que us deixarà amb la boca oberta.
Prepareu-vos per calçar les sabates de
Manuel Amat i descobrir aspectes que ni tan sols ens plantegem saber.
De la trama no us diré res més, l’heu
de llegir i és una d’aquelles lectures que corre de plana en plana i el lector
no pot més que voler descobrir més tant de l’època com del personatge.
La tasca de documentació de l’autor és
profunda i minuciosa, ens dona molta informació però no ens alliçona amb els
coneixements, la seva prosa els fa fluir d’una manera lleugera i amb un tempo
sostingut anem vivint una experiència única a mesura que les planes volen entre
les nostres mans.
Edicions
62
ens regala realment el que promet el subtítol “Quan el somni d’un home esdevé
una aventura col·lectiva apassionant”.
No el deixeu escapar. Aquí us deixo
les seves primeres planes. Un final d’un principi engrescador.
