Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Històrica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Històrica. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de novembre del 2021

La luz que no puedes ver



Por Raúl Gotor

 

Premio Pulitzer de Ficción 2015 

Un corazón puro puede brillar aun en la noche más oscura. Y en el más terrible de los tiempos
 
Debolsillo nos enseña de la mano de Anthony Doerr las crueldades de una época enmarcada  por la Segunda Guerra Mundial, en el momento en que Alemania ocupó Francia.

La luz que no puedes ver habla sobre Marie-Laure, una niña ciega francesa que vive con su padre y se ve obligada a vagar por Francia junto a él en tiempos de ocupación nazi. Presos de un pequeño gran secreto que jamás debe caer en manos de las personas equivocadas, el destino hará que lleguen a casa de su tío Etienne, un hombre particularmente extraño que permanece enclaustrado en su habitación pero que el amor por su sobrina hará que rompa su ostracismo creando un héroe al uso para ellos y sus convecinos.

Paralelamente, Werner es un niño alemán que vive en un orfanato junto a su hermana Jutta. Lleno de sueños y deseos, su pasión, la radio, hace que no quiera ni plantearse acabar de minero como todos sus aldeanos. El día en que es llamado a filas alemanas para su entrenamiento en la Guerra culmina una etapa de candidez a la cual ya no habrá vuelta atrás.

Las vidas de estos niños, en bandos diferentes de un mismo horror convergerán tarde o temprano y la radio hará que dos vidas completamente diferentes se encuentren.

Anthony Doerr hila fino un relato de casi 700 páginas donde ya en las primeras líneas no tendremos dudas de que nos encontramos ante un escrito totalmente estudiado, artísticamente planeado. 

Una novela donde aunque se narre un evento tan terrorífico como la Segunda Guerra Mundial, no se ceñirá a contarnos los pormenores de un bando u otro, sino las experiencias personales vistas desde los ojos (o la yema de los dedos) de dos niños.

Un libro lleno de capítulos cortos, los cuales quizás pequen de querer ahondar demasiado en la psicología humana sin llegar a profundizar y avanzar en la trama.

Durante su lectura puede que nos sintamos perdidos ante tanto salto en el tiempo, tanta adjetivación innecesaria y con la compañía de personajes secundarios que nada puedan llegar a aportar. No se puede negar que, escrita de una forma majestuosa, nos hallamos ante una novela llena de sentimiento, aforismos y máximas donde el arte de la narrativa de su autor brilla con luz propia.

Recomendada para aquellos que sepan degustar las cosas buenas de la vida sin pensar en sus momentos malos, para aquellos que sepan desnudar una obra maestra con deleite, sin pensar en tiempos ni florituras.


dilluns, 4 de maig del 2020

Tota una vida per recordar


Per Àngela Sánchez Vicente

Tres anys per crear-la,
una hora i mitja per gaudir-ne
i tota una vida per recordar-la.

Aquests dies de confinament els lectors els estem vivint d’un manera estranya i especial doncs els llibres més que mai són el nostre refugi i no minven les nostres ganes de recomanar obres i autors.

Aquesta desgràcia que ens té tancats a casa ens ha ajudat a obrir molts llibres.

Els primers dies ens demanaven moltes recomanacions i ara ja ens demanen recomanacions d’autors per tal de tenir més d’un llibre a l’abast i del gust de la persona per poder gaudir-lo i de pas evadir-nos de la trista realitat que ens envolta.

Si hem de recomanar a una autora sense cap dubte una d’elles és la Núria Prades que ja ens va encantar amb les seves obres  La noia de la biblioteca”, “Somnis a mida” i “L’aroma del temps”.

Aquest any ha tornat al panorama de les lletres de la millor manera possible doncs la seva nova obra és la mereixedora del Premi Ramón Llull d’engany i per nosaltres és una aposta segura de cara a la seva lectura.

En la seva nova obra titulada Tota una vidaper recordar ens presenta ala Sophie, una noia amb un somni molt clar i la tenacitat de dur-lo a terme a pesar dels nombrosos obstacles que haurà de sortejar.

La seva passió és molt més forta que els contratemps.

Als inicis dels anys trenta i amb l’edat de setze anys es disposa a viatjar des de Nova York fins a los Ángeles per veure com es crea el món Disney, produccions com La Blancaneus i els set nans o Dumbo i participar-ne activament com a animadora de dibuixos.

El seu talent i la seva imaginació és innegable però s’haurà d’obrir pas en aquest món a cops de colze i a base de creure en ella mateixa.

Una novel·la en la que la lluita de gènere hi és present així com els turbulents anys trenta.

Però com el propi Walt Disney va dir “Si pots somiar-ho pots fer-ho” i si alguna cosa té la Sophie és una gran confiança en ella mateixa, força vital i un talent que l’avala.

Voleu ser testimonis de com la seva vida canviarà per sempre? 

Només llegint i desgranant la bellesa d’aquesta obra que ens apropa Columna podreu descobrir la màgia d’aquesta noia.

És una aventura imperdible i una lliçó de valentia.




dilluns, 23 de març del 2020

El destí dels herois


Per Àngela Sánchez Vicente

Es increïble com la ment inquieta i la ploma audaç d’en Chufo Lloréns és capaç de crear histories i més histories sempre de grandiosa qualitat literària i amb trames excepcionals que ens regalen reflexions.

Les seves obres no s’acaben pas quan un les acaba de llegir si no que romanen al cap per molt temps i no surts de la seva lectura sense haver-te modificat. La seva lectura és transformadora.

A la seva darrera novel·la titulada El destí dels herois ens presenta una saga familiar que passarà per mil peripècies marcades pel context històric i social de cada generació.

Un matrimoni i els seus fills seran els protagonistes d’aquesta obra que abraça els inicis del segle XX a Madrid, París i el Marroc.

Passions, somnis, lluites personals i ambicions es barregen amb els sentiments col·lectius davant dels grans esdeveniments històrica que ens narra amb detallisme i anecdotari com la Guerra del Rif, la aviació i els seus avenços 

Pel barri de Montmatre neix l’amor entre en Gerhard i la Lucie, un alemany somiador i bohemi amb la filla de la seva mestressa mentre a la castissa capital espanyola brolla l’amor entre l’aristòcrata José Cervera i la Nichita, filla d’un indià.

Parelles de pols oposats que viuran el seu amor i la construcció i desconstrucció de les seves famílies a cop d’història.

En aquesta obra familiar podem veure com a través de tot un segle turbulent les histories personals es podien veure truncades o sortosament ajudades només a causa de la sort del moment.

Tot costava molt més, la lluita personal i la col·lectiva es barregen per donar sentit i dimensió als cors i a les ments dels nostres protagonistes per tal que entenguem des de dins com una societat canviant pot condicionar la teva pròpia existència.

De la mà de Rosa dels vents ens podem retrobar amb tan aclamadíssim autor que recordarem d’èxits com “Et donaré la Terra”, “Mar de foc” i “La llei dels justos” entre molts altres títols.

Sempre amb noves histories però amb la mateixa capacitat i sensibilitat per arribar al seu públic lector.

Encara no coneixeu aquesta gran obra?

Vinga va! Ja esteu trigant!


dimecres, 18 de març del 2020

La noia de la resistència

Per Àngela Sánchez Vicente

Redoble de tambors! Avui ens retrobem amb un dels autors que més apreciem en aquest bloc tant per les seves lletres com per ser el nostre padrí literari i creure en el nostre projecte des dels inicis.

Si, us estem parlant d’en Xulio Ricardo Trigo, autor que ja ens va captivar amb obres com Els secrets de la reina, El somni de Tarraco, El port del nou món, Les veus del Liceu, L’objectiu del crim i L’homenatge i que avui torna de manera imparable amb La noia de la resistència.

És dels autors que escriu des del cor, des de la perfecció de les paraules i els silencis, que ens dóna espai dintre del propi text per tal que la nostra imaginació sigui un ingredient més per arrodonir l’aventura i que ambienta les obres en temps passats documentats de manera esmenadíssima.

Llegir les seves obres és sinònim de gaudir d’una historia que de ben segur ens toca la fibra i alhora gaudir del poder de la paraula a través de les seves acurades descripcions d’espais, sentiments, contextos i també a la evolució psicològica que sempre atorga als seus protagonistes.

En aquesta obra en situem als anys noranta de la mà de la Meritxell i als anys quaranta de la mà de l’Anne-Marie en una obra que és un cant a la vida i a les arrels personals.

Serà que el passat és el present que vol esdevenir futur?

Què diferencia a les lluitadores d’avui en dia a les lluitadores de fa set o buit dècades?

La Meritxell acaba de descobrir que està malalta i el seu propi metge la convida a tancar temes personals i ella enlloc de mirar al futur prefereix anar a cercar al seu passat qui era realment la seva mare i què va passar amb el seu pare.

Sap que la seva mare era parisenca i que el seu pare va ser combatent a la guerra Civil però no el va conèixer. 

Tot i ser escriptora viurà una historia que ni en el millor dels seus somnis haguera pogut imaginar.

Al París entristit per l’ombra nazi l’Anne-Marie viu a una pensió que regenten els seus avis i un dia hi arriba l’Armand. Ell sembla que fuig dels invasors però els seus cors bateguen per primera vegada en la mirada de l’altre.

La força del primer amor, els ideals, la lluita vers la opressió, les arrels, els lligams familiars i la llibertat són els factors decisius que conformen aquesta obra on la humanitat i la força de la vida s’obre pas a passos agegantats.

Arribarà la Meritxell a descobrir la seva història? 

Què va passar amb els seus pares?

En qué s’assemblen aquestes dues donasses?

Només gaudint d’aquesta obra pausada i ben narrada que ens ofereix Columna ho descobrireu.

Podreu negar-vos a acompanyar a la Meritxell al viatge més important de la seva vida?