Compartit per Anna Maria Villalonga i el seu blog “El fil d'Ariadna (II)”
De vegades, inesperadament, la vida t’ofereix quelcom que t’emociona, que
et trasbalsa, que et fa feliç. Pot ser una trobada, un missatge, una carta. I
pot ser, sobretot si ets un lletraferit impenitent, el descobriment d’un
llibre. Aquest ha estat el cas que jo he viscut, amb plaer immens, en topar amb
Més enllà del somni, de Shaudin
Melgar-Foraster.
No puc amagar a ningú de vosaltres, perquè ho sabeu de sobres, que la
Shaudin és amiga meva. Una amiga molt estimada, amb la qual comparteixo molts
gustos i aficions. No obstant això, tinc l’esperança que em concedireu prou
credibilitat professional quan llegiu aquesta ressenya. Us garanteixo que, com
sempre, he intentat ser sincera i equànime. Tanmateix, la novel·la és tan
esplèndida que em veig en l’obligació de fer palès un entusiasme que no admet
discussió.
Més enllà del somni és, suposadament, una obra juvenil, però respon al perfil de les obres
juvenils que agraden a un públic comprès entre els 12 i els 90 anys. Shaudin ha
creat un món de fantasia curull d’imaginació, una ficció intel·ligent i ben
travada que enganxa el lector des de la primera pàgina.
Em molesta molt comprovar (i és un pensament que no he pogut deixar de
banda durant tot el procés de lectura) com hi ha uns llibres que triomfen
mundialment i uns altres que no. I els motius no són gens objectius, sinó que
estan relacionats amb la llengua original, amb les editorials i la seva
capacitat de distribució, amb les campanyes de màrqueting i, en última
instància, simplement amb la sort. J. K. Rowlings amb el seu “Harry Potter” n’és un bon exemple. Per a mi, la novel·la de Shaudin Melgar-Foraster
posseeix tots els ingredients per triomfar arreu, però no sé si això succeirà
mai.
M’imagino que la meva afirmació us sembla exagerada. Us ha despertat un
petit somriure de commiseració: “Mira l’Anna, com defensa les seves amigues!”.
Doncs no. Us equivoqueu. Us commino vivament a llegir Més enllà del somni. Estic convençuda que, aleshores, us afanyareu a donar-me la raó.
Shaudin crea un univers molt
personal, que combina elements autobiogràfics (com els escenaris a Canadà i a
Catalunya) amb una ostentació imaginativa increïble. Pouant en el conjunt de
tòpics i llocs comuns de la tradició, la novel·la esdevé un immillorable
exercici creatiu. Shaudin dóna vida a una sèrie de territoris i personatges
d’allò més variats i originals, plens de matisos, de caràcter, de tendresa. Les
seves descripcions són acurades i intenses, molt ben pensades, magistralment
lligades. No hi ha racons ni serrells pendents. Només l’explosió d’una història
que no ha fet altra cosa que començar, perquè Més enllà del somni és tan sols el primer
lliurament d’una nissaga que s’endevina trepidant.
He detectat amb plaer el ressò de mil ficcions
distintes en la novel·la. I això m’encanta, perquè aquesta intertextualitat
culta i, n’estic segura, no sempre conscient, palesa un bagatge literari
profund per part de Shaudin. He endevinat la Sherezade de Les mil i una nits xiuxiuejant històries a
l’orella d’en Tam. He divisat el Bastián Baltasar Bux de Michael Ende
acompanyant l’Anna i l’Alison a l’altre món. He recordat les llegendes de Sant
Jordi en imaginar l’animalot de Pot i la seva història subjugadora. M’ha vingut
al cap el cant de les sirenes homèriques en descobrir els personatges de la
Lula i la Nana.
Per no parlar de la varietat d’ètnies i comunitats que, inspirades en major o menor grau en grups humans reals o imaginaris, recorren les pàgines del llibre. Shaudin Melgar-Foraster està absolutament enamorada d’alguns dels seus personatges. És innegable. I aconsegueix ràpidament que el lector també hi caigui sense remei. Tam, Groc, Anna, Ling, Ival, Tariana, Tajun, Alison, els ninots de drap, Nana, la reina que sembla una piloteta amb potes... Aix, lletraferits, que no sé si tindré paciència per esperar la segona entrega.
Però Més enllà del somni és quelcom més que una novel·la d’aventures. Shaudin ha confegit, amb delicadesa i intel·ligència, un magnífic al·legat a
favor de la integració, de l’enteniment entre els pobles, de la comunicació, de
l’acceptació, de la necessitat urgent de comprensió. Ha creat un correlat
fictici de la nostra Terra i es troba en ple procés de transmetre als joves (i
no tan joves) un exemple de tolerància i d’humanitat. Dic es troba perquè, com
he remarcat anteriorment, l’aventura només acaba de començar. I suposo que no
assolirà el seu significat complet fins que no resolguem tot el conjunt de
misteris que encara resten pendents de descobrir. Amb tot, Shaudin té prou
perícia per desgranar aquests missatges tan sols a través de pinzellades suaus,
de manera que la seva intenció didàctica no destaqui per damunt de la ficció ni
faci perdre versemblança al conjunt intern.
No puc avançar res més. Ni tampoc crec que sigui pertinent allargar
aquest text. Sóc conscient que llegir per pantalla resulta feixuc. Malgrat tot,
com que hi ha una sèrie d’aspectes susceptibles de ser tractats en el bloc
negre, us enllaço l'entrada d'allà i us ho mireu. Descobrireu alguna
altra coseta interessant de Més enllà del somni.
Apa, lletraferits, llegiu la novel·la i recomaneu-la als vostres coneguts. Jo penso regalar-la per Reis als meus nebots. El més gran, que adora La història interminable i Harry Potter, quedarà garratibat. Els altres, ja tindran el llibre per a d’aquí a un temps.
Estimada Shaudin, et felicito. I, sisplau, afanya’t. Estem impacients. Saps que frisem per rebre la continuació.
