José María Sanz Beltrán, àlies Loquillo, és un músic català
nascut el 21 de desembre de 1960 al barri
del Clot de Barcelona.
És llegenda
i historia viva del rock and roll amb 29 discs al llarg de la seva carrera.
Columnista de la revista Rolling Stones i
blogger del diari El Mundo. Literàriament hem pogut gaudir de “El chico de la
bomba” i “Barcelona ciudad”.
Ara tenim
entre mans Loquillo El hijo de nadie,
un llibre-conversa amb Luis Hidalgo (crític
musical) publicat per Ediciones B.
En aquest
llibre podem conèixer qui és en Loquillo més enllà del que és el seu currículum
o la seva producció artística ja sigui com a músic, documentalista,
radiocolaborador o escriptor. Podem conèixer al Loquillo que hi ha dins
Loquillo, com si fos una matriosca russa es va alliberant de capes i ens mostra
intimitats i pensaments fins al punt que sens que estàs fent un amic al llarg
de la lectura del llibre.
Per començar,
em va crear una imatge diferent d’ell el lloc on va donar a llum el llibre, tal
i com ell diu no volia ser el fenomen mediàtic de qualsevol Sant Jordi sinó que
es va esforçar per oferir una bona lectura i l’entorn n’és essencial. Ens
situem al Ritz, a un raconet deixat per un amic seu i des d’on comencen a fluir
les paraules.
Un viatge
que comença pel que seria més purament biogràfic fent repàs per les seves anècdotes
d’escenari i músic tot allunyant-lo de la imatge icònica de rocker que no pensa,
sinó un rocker que es demostra reflexiu, treballador, tenaç i sobretot amb
molta formació. També passem per les tripes de la formació on es mostra allò
que la fama no és casual, que rere una estrella hi ha molts matisos, el poder
del lideratge, la responsabilitat i ètica professional entre molts d’altres aspectes.
La part més
innovadora pels seus seguidors és llegar el que ell pensa sobre política, sobre
el seu concepte de Catalunya, de la historia i el desencant social barrejat amb
assumptes espinosos com la religió, l’avortament, el matrimoni homosexual, la
immigració, les drogues… temes tractats amb cura però que hem de reconèixer que
molts no s’hagueren mullat com ho ha fet ell. Pot captar més seguidors o
crear-se una legió de detractors.
Això sí,
l’essència de qui és ell, dels seus entorns i els seus pensaments ens ajuden a
crear una imatge molt més real i holística de qui és Loquillo o a aquestes
altures ja podem parlar de la persona rere el sobrenom i dir que hem conegut al
José Maria.
Aquest
llibre no pot tenir un títol millor doncs al finalitzar-lo crec que la lletra
de El hijo de nadie és totalment autobiogràfica.
Un llibre
recomanable sobretot si us agrada el personatge però si no ho sou, per conèixer
un bon amic sempre hi ha temps. Un noi que us caurà molt bé.
