Per Ángela Sánchez Vicente
I quan dic sorprenent ho dic en el millor sentit de la paraula.
És cert que estem immersos en un boom internacional i nacional de lectura picantona o pujadeta de to que al final ja fa mandra.
Però les que fan mandra són aquelles que són massa ficcionades, amb escenes o capítols massa forçats i que no van enlloc... Aquelles obres en que la base són les escenes tòrrides i li posen un argument massa lleuger que no arriba ni a enganxar.
El cas de la novel·la que us presentem avui és bastant al contrari ja que es basa en una trama molt ben teixida i amb una base emocional dels protagonistes molt fort que desemboca a certes escenes de caràcter sexual però per arrodonir la historia i alhora atorgar a una historia d’amor un caràcter més humà i no tan rosa com a les novel·les romàntiques.
És un amor que te’l creus.
De la ploma de la Sílvia Cantos neix la historia de la Lia arran d’un viatge a Positano que li canviarà la vida de dalt a baix obligant-la a fer un gir de cent vuitanta graus.
Descobrirà l’amor, el sexe, els lligams i la seva força juntament al la distància i el seu anhel per recuperar a en Joan.
Gràcies a l’aposta de Columna per aquestes obra podem dir que és inclassificable.
És una novel·la vital, jove, amena i presentada amb una veu molt emocional i propera que ens ajuda a fer-nos amics de la Lia en un tres i no res.
Una a posta potser no apte per a tots els públics però adreçada als amants de les bones histories punyents on la incertesa et mantén alerta i et fa sentir les emocions que narra i t’enganxa per descobrir el final.
Es
tornaran a trobar aquests dos fenòmens de la naturalesa?
Només amb la seva lectura ho descobrireu!
L’autora com a gran amant de la literatura ha creat una obra perfecte i diferent a totes les del mercat per tal de crear un cert vincle positiu amb els seus lectors.
No la deixeu escapar!
