Albert Bosch és un aventurer vital que no
es conforma amb somiar projectes, sinó que intenta sempre posar-los en
pràctica, per viure així una vida intensa i interessant.
Desprès d’una llarga trajectòria d’aventures, el 4 de
Gener de 2012 va culminar la travessa integral de l’Antàrtida, des del mar fins
al Pol Sud geogràfic.
A Viure per
sentir-se viu, 2.304.400 passos fins a la fi del món, l’autor ens regala la
seva experiència, el seu itinerari tant físic i espaial com de creixement
emocional i de superació constant contra l’adversitat, un regal que ens arriba de la ma de Ediciones B.
Tal i com ell mateix diu, és un llibre dirigit al 99% de
la societat, gent normal que no ha estat dotada de cap talent fora del comú, alhora
ell també es considera d’aquest sector de la població que ha d’esforçar-se per
assolir les fites que es marca, que ha de treballar diàriament contra les
adversitats i les pors i crear estratègies de supervivència enfront les
agressions externes.
En un diàleg constant en el que s’intercala la seva
proesa amb allò que ell n’extreu, podem aprendre que a major o menor escala
tots som responsables de com vivim la nostra vida i de com l’aprofitem,
nosaltres som els que triem que fer i com dur-ho a terme. El seu bloc de notes
és replè de sentències motivadores que encoratgen al lector a segui lluitant
dia rere dia i crear-se una personalitat de la qual sentir-se orgullós.
L’autor es despulla emocionalment i també ho reflexa a la
portada del llibre on dóna la cara sense vergonyes, ensenyant al món qui és.
Reconec que quan em va caure aquest llibre a les mans
vaig pensar que seria un dels molts que hi ha d’autoajuda soterrada o de
coaching emocional però ara que l’he llegit puc dir que és una lliçó de vida,
una bufetada de realitat, una demostració de que molts cops som víctimes de les
nostres covardies i les nostres decisions i tots nosaltres podem donar molt més
de si en el cas que ens ho proposem i és realment el que desitgem.
Amb un llenguatge planer i entenedor és un llibre
recomanable a tothom perquè tractar de ser millor o prendre’s la vida amb
filosofia és una opció intel·ligent i desprès de llegar aquest llibre podríem
dir que pot ser fàcil i tot. És una qüestió de confiança en un mateix i en les
pròpies capacitats.
Per acabar cito “Sempre
he pensat que arribar a la final només és un moment de plaer i que la felicitat
significa mirar enrere, veure el trajecte realitzat i adonar-se que tot plegat
ha valgut la pena”.
Un consell personal que us dono: Només tenim una vida,
aprofitem-la i no siguem morts en vida.
