Per Àngela Sánchez Vicente
Digueu-me pesada però avui torno amb un dilema que porto
arrossegant durant molt de temps: Què és un escriptor mediàtic? Perquè un actor
o algú conegut no pot escriure una novel·la de qualitat?
Ja tinc una resposta clara! Un mediàtic per mi és un
llibre que realment només el signa el personatge però no hi ha una implicació
ni artística ni personal en el procés d’escriptura; un actor, un cantant o un “famoset”
pot ser un gran escriptor si s’ho proposa i despulla les seves muses cap al
públic amb una prosa encisadora sigui en el gènere que sigui.
Per això elevo la meva llança a favor de la novel·la de
la Núria Gago i la recomano amb
molta vehemència!
A Quan tornem a
casa trobarem una historia molt coral amb un fil conductor que ens enamora.
Què és més complicat d’entendre que l’amor? Ai, l’amor...
Cada un dels personatges viurà l’experiència vital
d’enamorar-se o no enamorar-se d’una manera diferent, vivències i eleccions
guiaran el destí sentimental dels nostres nous amics i de ben segur que a més
d’un li podreu posar la cara d’algun amic, familiar o fins i tot el vostre.
La Paula és víctima de la por i sovint perd les rendes de
la seva vida, sort en té d’en Manu, un noi que mai està content amb el seu
entorn però troba consol al costat d’ella i en Sergio que no sap que ha de fer
amb la seva vida. Quin trio! Cap sap on ha d’anar però poc a poc apostem en que
trobaran el seu camí en un temps convuls on l’adversitat social i econòmica i
el nou model d’emparellar-se no posa les coses gens fàcils.
La Susana amaga un gran secret que li esclatarà a la cara
del robert que tractarà amb vehemència comprendre-la i estimar-la per sobre de
tot.
L’Álvaro té un cor reaci a deixar-se estimar, el seu
passat no l’ajuda però potser la Raquel trobarà la clau que obre el forrellat
oxidat del seu cor.
En Salva, el nostre darrer amic té assumptes pendents en
el passat que marcaran el seu futur. Com s’ho farà?
Tots aquests cors trencats o malmesos veuran una
esperança en mans d’altres persones, es deixaran endur per allò que realment
senten i potser es deixaran fluir i viuran d’una vegada enlloc de sobreviure.
Gràcies a Columna hem
degustat una novel·la que es paladeja lentament com un bombó que es va fonent a
la boca i esdevé vellut a la nostra gola.
No us perdeu anar a la cita amb aquests nois i noies i
alhora conèixer l’interior de l’autora i el seu talent innat per transmetre
sensacions i situacions del nostre dia a dia.
Realment els humans som éssers estranys però l’enemic més
potent que tenim és la soledat i la por. Ajudem a aquesta colla a alliberar-se?
Vinga va, aneu cap a les llibreries i gaudiu de la lectura! No us en penedireu,
és una verdadera joia!
