Sota un títol que sedueix i una portada que parla per si
mateixa, La dona a 1000º és el diari
de la vida, el quadern de bitàcola de Herbjörg Maria, una dona que va néixer a
la tardor de l’any 1929 i que al 2009, el seu present, ens convida a recordar
les seves vivències, els seus descobriments de joventut i les seves decepcions
de la vida.
La Herbjörg, preferiria que l’anomenéssim Blómey, així
que us presentaré una mica la Blómey. Tan bon punt comenceu la lectura
descobrireu una ànima jove, vivaç i molt mordaç empresonada en un cos de
vuitanta anys, una dona que viu en un garatge on sobreviu gràcies als cuidadors
que la visiten, els veïns i els més de set-cents amics que té al Facebook, on
un dels seus perfils respon al nom de Killing dicks (mata titoles) ella ens
descriu la seva vida al garatge comparant-se amb un cotxe vell aparcat que ha
acabat la seva vida útil, però encara li queden forces per animar als demés i
donar consells de bona fe, encara que també és una mica mala pecora.
Un personatge molt curiós que ha decidit morir a la seva
manera, tot i tenir problemes respiratoris decideix no fer-se amiga de la
senyora britànica Lady Oxygen i manté la seva vella i intensa amistat amb la
russa Senyora Nicotina.
Va viure la seva joventut barallant-se amb la II Guerra
Mundial i descobrireu anècdotes de la seva vida plenes de llum i color com la
festa a la qual va assistir l’any 1960 amb The Beatles a Hamburg, o la seva
vida a Buenos Aires (Baires) i a mig món.
Una novel·la que ens mostra les dues cares de la vida
explicades a traves de l’experiència i la saviesa que aporten els anys en un cap
clar. Parla tant de la vida com de la mort, sense dramatisme, com un simple
tràmit que s’ha de complir i que tots passarem més tard que d’hora.
El lector es sent atrapat per la intensitat de la seva
vida, el que volia ser, el que va ser i el que és, intentant ajustar la seva
vida a la velocitat de la història de la humanitat. Tots podríem escriure la
nostra història, però tindríem la capacitat d’enfrontar-nos a la mort,
desafiant-la amb una granada de l’època de Hitler a la ma, i demanat hora per
la nostra incineració? Un tema força escabrós que arrenca un somriure, no m’ho
hauria cregut si no m’hagués passat a mi, em vaig trobar rient de com la Blómey
demanava hora per incinerar-se, un tema que vist fredament és dolorós
aconsegueix treure-li tot el ferro i donar una lliçó de coratge i valentia,
encara que molts creuran que a la pobra senyora li falta un bull.
Però també trobareu moments molt tendres i emotius com la
carta que escriu de comiat per els seus fills, els seus pensaments més profunds
sobre la seva estimada Islàndia.
És una obra corrosiva, àcida, directa, entretinguda,
dinàmica, mordaç. Atrapa al lector des del principi i no el deixa anar de la ma
fins que ... bé, ho descobrireu quan la llegiu. Una historia que anima als cors
cansats, que recorda que sempre queda quelcom per lluitar i que també us
arrencarà una llàgrima de comiat.
S’ha de felicitar a Hallgrímur
Helgason, un autor polivalent que s’atreveix amb la pintura, la poesia, el
teatre i la narrativa, on va néixer amb l’obra “Hella. 101 Reykjavik” (1996) i
que va ser portada al cinema amb ressò internacional. Un home que la casualitat
o el destí van portar a l’altre costat del telèfon d’una velleta invisible al
món però que hi era molt present, una dona que no era tan anònima com semblava i
que malauradament quan aquest llibre va sortir a la llum, ella feia poc que
havia apagat la seva.
Una novel·la que es fa curta, no compteu les pàgines,
compteu les vivències. Una historia que us descobrirà la vida de centenars, per
no dir milers d’altres vides que van fer companyia a la Blómey a cada pas del
camí.
Edicions 62 us ofereix l’èxit d’aquest
estiu, una novetat imprescindible per a tot tipus de lector, si us agrada la
ironia, les histories ben explicades, la historia del món o fer una
introspecció en la vida d’algú altre, aquesta novel·la us esta esperant. A més
també la podreu gaudir en castellà de la ma de l’Editorial Lumen.
