Per Raúl Gotor
Empúries
Narrativa ens
porta l’últim de Haruki Murakami, un
recull de relats que parlen de la relació entre homes i dones on elles
simbolitzen el desig i ells fan de fil conductor de la història expressant-lo
en primera persona.
Relacions complexes d’amor, absència, angoixa, desig...
que ens dibuixen la necessitat que existeix en la relació entre homes i dones.
Murakami, destacat autor amb obres com “Tokio Blues” o “Kafka
a la platja” ens ha acostumat a novel·les i relats complexos amb tot tipus de
connotacions tant musicals com literàries. Denominat com el major creador de
mites del segle, és capaç de crear
personatges amb molta força sense gairebé dibuixar-los.
Històries amb realisme o amb caràcter d’imaginari
col·lectiu que inclouen referències populars o artístiques com Els Beatles,
Hemmingway, Shakespeare o fins i tot un relat basat en Kafka i la seva
Metamorfosi.
Es tracta d’una recopilació d’històries abans ja
publicades que han estat modificades per formar part d’aquest llibre on la seva
última història, que dóna nom, és inèdita.
Personalment m’agrada moltíssim Murakami, escriptor ple
de metàfores i recursos literaris que fa pensar, i molt, al lector ja sigui amb
una trilogia sencera o amb un conte curt.
Els contes d’Homes
sense dones s’han de llegir amb profunditat, si es fa una lleugera lectura
no es podria establir cap connexió ni significat entre les històries i la seva
particular manera d’explicar-les.
Si alguna vegada has tingut connexió amb el mon oriental,
Japó i concretament Tokyo, tindràs la sensació que estàs tornant a viure
l’experiència de conèixer la seva gent i tornar a caminar pels llocs que te’n
porta l’autor.
Viu la lectura, deixa’t emportar per la seva prosa,
filosofia i misticisme. Gaudeix, pensa i relaxa’t. Només així viuràs l’essència
del postmodernisme literari de Murakami.
