“En aquesta vida, el que és important no ho ensenyen, però un cop ho has après, ja no ho oblides”
Després de “El món groc”, “ Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo”, “Si tu em dius vine, ho deixo tot... però diguem vine”, “Brúixoles que busquen somriures perduts”, “El món blau estima el teu caos”, “El que et diré quan et torni a veure”, "Els secrets que mai no t'han explicat" , “Finals que mereixen una història” , “El millor d’anar és tornar” i “Si ens ensenyessin a perdre guanyaríem sempre” ara ens retrobem amb l’autor optimista, positiu i que amb les seves paraules ens acarona l’ànima Albert Espinosa.
De la mà de Rosa dels Vents, amb tapa dura i una edició il·lustrada per Vero Navarro ens retrobem amb la ploma d’un amic, un home groc per a molts, una persona capaç de veure el got sempre mig ple i mai alliçonar a ningú.
Amb una portada on regna el groc marca de la casa trobem a un jove mirant l’horitzó, una ciutat als seus peus on la vida està en continu moviment però que queda compensada amb la tranquil·litat que aporta el mar que s’estén fins a l’horitzó.
Estava preparat per a tot menys per a tu és la presentació de vint-i-tres bufades, vint-i-tres capítols introduïts per una il·lustració i una frase colpidora que ja ens introdueix a posar-nos en situació.
No entraré en gaires detalls ja que crec que aquestes bufades van dirigides a cadascun dels seus lectors, és un detall e la prosa de l’autor que m’agrada molt, és com si m’estigués parlant a cau d’orella.
Aquesta obra no és un llibre d’autoajuda però la veritat és que convida a la reflexió, aquestes vint-i-tres bufades són experiències personals de l’autor, moments importants de la seva vida donant pes a com les va afrontar, que va aprendre de cada una d’elles i remarcant que la vida no sempre és bona, tots patirem moments amargs però la qüestió és com plantar-hi cara i extreure’n de lo dolent quelcom bo.
Aquest volum no cal llegir-lo tot seguit o d’una tirada, l’he gaudir molt deixant una estona entre bufades per poder extreure’n la meva pròpia reflexió i crec que el rellegiré sovint ja que és d’aquells llibres vius que canvien segons qui i com es llegeix.
Al final de volum trobareu les bufades literàries, artístiques i sonores que l’autor vol compartir amb nosaltres i que personalment n’he afegit diversos en petites notes en fulls de colors.
Llegir una obra de l’Albert Espinosa és omplir l’ànima de pensaments, records i alguna llàgrima. Gràcies per compartir les seves vivències amb nosaltres.
Aprofiteu les darreres pàgines per a les vostres bufades.