Per Àngela Sánchez Vicente
Avui, en el mes per excel·lència de les lletres catalanes celebrem la nova publicació que ens regala en Miquel Fañanàs.
Des de les seves obres anteriors com “La bruixa de pedra”, “El secret del cardenal”, “El gran inquisidor”, “Bonastruc, el jueu” i “Susqueda” tots els amants de les obres històriques podem reconèixer en la seva ploma un segell de qualitat que el fa diferent als altres i que ens encanta llegir i descobrir.
Aquest any torna amb Les drassanes del Rei, tot un homenatge a Pere el Gran i a un enclavament català que esdevé protagonista de la novel·la.
Molts cops anem per les ciutats i pobles sense valorar qui ha construït les coses, el perquè es feien, com vivia la gent, com ha canviat tot... I de sobte l’autor ens obre els ulls i ens presenta una biografia d’un personatge poc homenatjat a la historia i un lloc que va esdevenir centre d’una construcció polivalent, arriscada i amb molts significats.
Aquesta construcció va significar un xoc social, una expansió a la mediterrània i una mostra de poder colossal.
Per la seva construcció posarà en debat a l’església, als poders polítics i alhora crearà una revolució social entre els partidaris i els detractors, els beneficiaris i els treballadors, cristians i jueus.
Lo que fa gran aquesta obra és agafar un gran període històric com els inicis del segle XIII i narrar-lo des de les petiteses diàries de la gent d’a peu.
Amistats, amors, traïcions, sentiments i emocions a una Barcelona que es vol emmirallar a la mediterrània per créixer com a mostra de poder serà també centre de debat, assassinats i malifetes.
Aquest teixit que trama l’autor és el que atrapa i fa que no puguem parar de llegir aquesta obra que ens ofereix Columna.
Si sou lectors amants de les bones lletres i la novel·la històrica és el vostre gènere predilecte esteu davant una de les millors apostes d’avui en dia.
És una obra altament didàctica i alhora molt entretinguda i ben relatada.
