divendres, 3 de febrer de 2023

El juego del alma

Javier Castillo regresa a nuestras manos tras una larga espera después de dejarnos sin palabras con “El día que se perdió la cordura”, “El día que se perdió el amor”, “Todo lo que sucedió con Miranda Huff “ y “La chica de nieve” presentándonos  El juego del alma  de la mano de Debolsillo.

Nos reencontramos con Miren Triggs protagonista de su novela anterior “La chica de nieve” aunque ambas novelas tienen su propio final cerrado y se pueden leer de manera individual yo os recomiendo que leáis ambas dado que la prosa el autor se lo vale y sus tramas son a lo mínimo sorpresivas.

Miren es periodista de investigación del periódico Manhattan Press y mientras esta en una firma de su libro alguien le entrega un sobre, en su interior una fotografía polaroid con la imagen de una joven adolescente, amordazada, maniatada y con un título “GINA PEBBLES 2002”. Una fotografía que le remueve el alma.

En el mismo período de tiempo en los suburbios de Nueva York se encuentra el cuerpo crucifico de una joven de quince años, Allison es nuestra nueva victima.

¿Hay alguna relación entre ambas jóvenes?

Miren junto a Jim Schmoer, su antiguo profesor de periodismo, intentaran encontrar a la joven de la fotografía mientras investigan el caso de la crucifixión.

Ambos casos les llevaran a las puertas de una institución religiosa poco ortodoxa y con más sombras que luces.

No serán los únicos en investigar los casos dado que la policía también hará su trabajo mostrándonos así el autor diversas maneras de trazar un caso y desarrollar una investigación.

La novela tiene un inicio potente, es imposible dejar de leer, el lector queda atrapado entre las voces de sus protagonistas quienes intercalan sus voces mostrándonos sus dudas y descubrimientos.

Las descripciones tanto del ambiente como de los personaje son muy detalladas, los saltos temporales están bien definidos y construidos como una pieza indispensable en el puzle, la prosa del autor es muy limpia, pulcra y directa, mantiene un tempo rápido en su narración y juega con el lector dándole un giro al final ofreciéndonos algo inesperado.

Una novela que reúne la religión desde una visión fría y objetiva, la investigación policial y la periodística, el crimen y la obsesión. Todo ello equilibrado creando una trama donde los diversos hilos conductores van creando un tapiz de misterio.

No la dejéis escapar y recordad: “El final de las historias nunca es lo que uno quiere, pero sí el que siempre fue inevitable”

  


 

dimecres, 1 de febrer de 2023

La Gina, el gat i l’emparedat

Avui ens retrobem  amb una de les nostres millors amigues, Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) és historiadora i filòloga. Des que va publicar la seva primera obra l’any 1997, no ha parat d’escriure. Amb prop de cinquanta llibres publicats, ha conreat la literatura infantil i juvenil, el conte curt, l’assaig i la novel·la històrica. En el decurs de la seva trajectòria ha obtingut diversos premis literaris i per a nosaltres és una de les millors veus de la literatura catalana amb obres com: “A Bàrcino”, “A punt d’estrena”, “L’enigma Colom”, “El far” per al públic adult, “Katàlepsis” o “Sense filtres” per a un públic juvenil i pels menuts de la casa “Tutankamon. El descobriment de la Tomba”, “La reina de Gizeh”, “En Punxetes fa troballes” i la història que us presentarem avui : La Gina, el gat i l’emparedat, novel·la publicada a la col·lecció la formiga groga d’Animallibres.

La historia se’ns presenta...Temps era temps, en un llogarret costaner de l’illa de Sardenya... La Gina, una noieta de deu anys, tenia un gat que s’estimava molt, en Moix-moix, un gat mimat i saberut que es va haver d’espolsar la mandra quan van començar a perseguir altres gats. En Moix-moix mai no s’hauria imaginat que es convertiria en l’heroi d’una aventura plena de misteri i fantasia, on no hi ha lloc per als porucs.

Aquesta historia curta ve presentada per una portada on es conjuga la foscor de a nit com els temps foscos que pateixen els nostres protagonistes i davant de tot una nena amb el seu gatet pèl-roig amb colors alegres remarcant la seva importància a la historia.

Les il·lustracions de Laia Berloso acompanyen la prosa a blanc i negre, il·lustracions a plana completa i petits detalls acompanyen els títols de cada capítol, cada un d’aquests es presenta com un rodoli o frase feta sobre els gats: “Gat que no surt de casa, mai no sap què passa”, “No et fiïs d’aigua que no corre ni de gat que no miola”, “Quan el gat no hi és, les rates ballen”, “Els gats hi veuen a les fosques”, “Aquí hi ha gat amagat”, “Amb dos gats i una gata no faltarà serenata”, “El que ve gaire de nit, o és gat o mal esperit”, “Un gat negre du sort a una casa”, “Se t’ha menjat la llengua el gat”, “Jugar al gat i a la rata”, “Cercar tres peus al gat”, “Tenir set vides, com els gats”, “I és un gat (no pas un gos) i aquest conte ja s’ha fos”, un recurs lingüístic que em sembla una genialitat tant pel conte com per a ensenyar als menuts recursos lingüístics de la nostra llengua.

No us explicaré gaire el conte, no tindria cap gràcia però si que us diré que hi ha personatges bons i dolents, amor familiar i amor als animals, encara que també se’ls acusa de ser els portadors d’una pandèmia que ataca als humans i els volen exterminar, tot anant a l’arrel de ser companys de bruixes i del dimoni encara que ells no en tenen cap culpa.

L’únic que si que us diré és que esteu davant d’una gran aposta per a petits lectors i una bona eina per compartir amb els pares, avis i germans, un conte amb ànima pròpia que no hauria de faltar a cap tauleta de nit dels menuts.

Una vegada més l’autora encisa i enamora amb la seva brillant prosa i amb la cura amb que es dirigeix a cada grup de lectors adaptant-se a les seves edats.


 

dilluns, 30 de gener de 2023

210 aniversari d' Orgull i Prejudici

El 28 de gener celebràvem el 210 aniversari de la publicació d’una de les grans novel·les clàssiques de la historia, una novel·la romàntica i alhora una crítica social de la mà de Jane Austen, una jove que  va néixer a Steventon el 16 de desembre de 1775 i va deixar orfes a generacions futures el 18 de juliol de 1817 a Winchester. Considerada una veu clàssica de la literatura anglesa, de família burgesa, les seves novel·les reflecteixen els canvis de la època centrant-se en personatges femenins, forts de caràcter i on el romanticisme marca tendència.

Orgull i Prejudici és considerada una novel·la de creixement personal, en la qual, els seus dos protagonistes l’Elizabeth Bennet i Fitzwilliam Darcy,
han de madurar, han d’aprendre dels seus errors i assumir els seus sentiments. Ell haurà de superar el prejudicis que te com a membre de la classe benestant sobre aquells als quals ell considera inferior tant socialment com culturalment, el seu orgull el cega. Ella haurà de veure més enllà de l’orgull d’ell, d’aquell mur invisible que amaga rere seu el veritable Mr. Darcy.

Uns personatges que són acompanyats pels tòpics d’una historia d’amor, podreu descobrir personatges clàssics o arquetips com la mare que intenta casar les filles, el clergue llepa (arriba a fer grima), la gran dama de classe alta i que domina el galliner i les jovenetes inconscients.

La novel·la desenvolupa el tema de com les joves germanes Bennet busquen el marit més adequat per a elles. On la societat els marcarà la tonada que hauran de ballar. Sense oblidar el fet de destacar l’educació de les dones de la època, les escoles dominicals o les escoles per senyoretes. En un fragment de l’obra queda palesa la importància de ser una dona amb talents.

L’autora aposta per una educació lliberal, allunyada de tots aquests talents, ja que considerava que la manca de seny comportava un gran risc per la vida social, per l’elecció d’un futur favorable i per la convivència conjugal.

Les seves obres intenten ser moralitzadores, però no donar sermons, Austen acompanya al lector per un món mundà, quotidià i afins a la realitat, dedicant un fort èmfasis al detall, a la descripció realista tant dels personatges com dels paisatges.

Totes les obres de Jane Austen han sigut portades a la petita i gran pantalla, i estic segura que encara ens deparen noves adaptacions en el futur, però si voleu gaudir-ne plenament jo us aconsello començar per les mini-series que ha produït la BBC. 

Les novel·les les podeu trobar tant en català tant en tapa dura com la que us presenta Bernat Metge Universal o en format de butxaca com el que ens presenta labutxaca, però si les voleu gaudir plenament i el vostre nivell d’anglès us ho permet no deixeu escapar l’edició de Barnes & Nobles, Inc, és de les millors, una recopilació de les seves novel·les on s’hi afegeix Lady Susan

Austen us captivarà i acabareu dins la seva legió de noies Austen.

Paraula de noia Austen.

dimecres, 25 de gener de 2023

Y ahora supera mi beso

Hoy os quiero presentar la última novela de la jefa de las guerreras Maxwell, una novela emotiva, divertida, sentida, original e imprescindible que se puede leer de manera individual aunque su historia y lazos familiares ya nos han sido presentados en una novela anterior “¿Y si lo probamos?”

En este punto quiero decir que me encanta que hayan seguido con una misma línea de color en sus portadas, pasando de un rosa pastel a un rosa chicle y atrevido como su protagonista.

Y ahora supera mi beso es el nuevo grito de Megan Maxwell presentado por Esencia, una novela que como muy bien dice la contraportada “… no hay que dejar para mañana los besos que puedas dar hoy.” Una idea que me gustaría hacer extensible a los abrazos y a los Te quiero, no solo románticos sino a todas aquellas personas que forman parte importante de nuestra familia.

Nuestro protagonista masculino es Liam Acosta, un empresario cuadriculado, lleno de normas y reglas, más estirado que un palo y controlador de sus cosas hasta el extremo de ganarse el apodo de Ser Supremo (no habrá más spoilers) así que descubrir de un día para otro que tiene un bebe y que va a ser padre de golpe es todo un caos, su vida perfectamente ordenada empezará a tambalearse y no hay manera de que encuentre una niñera para su bebe que siga cada una de sus reglas hasta que contrata a Amara, si queréis saber quién es Amara os diré que es el Yang del Ying de Liam, no acata ordenes, no sigue reglas, es absolutamente alocada y muy fácil de querer, pero es perfecta para el puesto dado que es una gran enfermera.

Parece que la relación jefe y empleada no va a ser nada fácil y mucho menos cuando viven bajo el mismo techo y entre ellos hay una química especial.

Digamos que él esta engañado del amor y solo pone muros y más muros, ella es una romántica empedernida con un prototipo masculino que dista mucho de Liam, pero en el corazón no se manda y juntos son explosivamente ridículos y divertidos.

Así que básicamente tienen dos opciones, acortar distancias o vivir a la greña…

No puedo decir más que con esta novela me he divertido mucho, he reído una barbaridad y aunque todo empieza con un caos este se transforma en un feliz caos hasta la última página.

La prosa de la autora no decepciona, atrapa, seduce y engancha a las lectoras novela tras novela, da igual si nos lleva al pasado a Escocia o a la preciosa isla de Tenerife, con sus descripciones los lectores se sienten allí.

Y como no puede faltar en ninguna de sus novelas tiene una banda sonora impecable que se adapta muy bien a cada momento de la historia, yo suelo escucharlas a medida que voy leyendo porque creo que son una parte propia de la historia.

No dejéis escapar esta maravillosa historia y sobretodo no dejéis de dar besos de corazón.