dissabte, 18 de maig de 2019

Múnich


Robert Harris, uno de los maestros de la novela histórica que retoma la ambientación de la Alemania Nazi con la que ya nos atrapo en “Patria” publicada en 1992. Casi veinticinco años después nos veremos de nuevo inmersos en un conflicto político, egos desmesurados y algún que otro personaje ficcionado.

Debolsillo nos presenta su última novela Múnich la cual nos llevará a finales de septiembre de 1938 con un Hitler envalentonado dispuesto a conquistar Checoslovaquia, hecho que presagia una guerra en ciernes. 

Ante este hecho y las palabras de Hitler, el primer ministro inglés Neville Chamberlain intentará hacer todo lo que sea necesario para evitar el desastre. Así es como Chamberlain se desplaza a Munich en busca de la paz en Europa con la intención de crear acuerdos y creer en mentiras.

El acuerdo de Múnich se produjo en un contexto de ultimátum de líderes sedientos de poder, negociaciones inverosímiles y una conspiración para derrocar a Hitler con un plan directo de un drama de espionaje, aunque este hecho se supo más tarde.

Esta es la parte de la novela que se basa en hechos históricos y que el autor le da su propia forma con su prosa pulcra y definida, sus descripciones detalladas y un marco histórico muy bien definido y contrastado.

Llega a dar escalofríos las imágenes repletas de esvásticas, la fuerza militar alemana, la Gestapo y su contrapunto con la sociedad civil. Me atrapo en sus primeras páginas cuando nos presenta la imagen de una máscara de gas para un niño en el mismo corazón de Londres.

A la historia real le añade el punto de ficción con dos personajes propios, el primero de ellos es Hugh Legat, quien trabaja para el primer ministro británico y Paul Hartman miembro del Ministerio de Asuntos Exteriores de Alemania y que trabaja para la resistencia anti Hitler.

Dos personajes que tienen una historia común  dado que estudiaron juntos en Oxford aunque no han mantenido el contacto por razones obvias. Es en este punto en que dos hombres a la sombra deberán conspirar contra la política para detener una atrocidad.

Alrededor de estos dos personajes se creará una gran trama de espionaje que atrapará al lector, un thriller en toda regla que queda reducido en la novela a cuatro días que cambiaron el mundo. Mientras que la parte política es rigurosa y marcada, la subtrama de estos dos personajes no es muy diplomática.

La verdadera historia y su trasfondo nos llegan a través de estos dos personajes que jugaran contra reloj. Una novela para todo amante de la historia, el espionaje y los secretos.

Aquí os dejo un fragmento de la historia.


divendres, 17 de maig de 2019

En nom del fill

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui la dama del misteri Donna Leon torna amb un nou cas pel seu fill literari, el comissari Brunetti.

En Brunetti segueix com sempre, un xic passota, amant dels bons àpats, poc amic de les normes establertes però una mica fart de tot.

Tot canvia quan un amic li encarrega una investigació personal. Ell és molt amic dels seus amics i aquesta petició activarà la seva lupa i el seu ingeni.

A En nom del fill en Brunetti investiga a un jove que potser s’està aprofitant d’un home octogenari.

Aquest octogenari amic del pare de la Paola vol adoptar com a fill un jove de quaranta i pocs anys en contra de la opinió de tots els que l’envolten.

L’octogenari és solter, homosexual, relacionat amb el món de l’art i amb una fortuna. No té descendència i tots pensen que potser es vol aprofita de la seva fortuna i cal investigar les intencions d’aquest jove.

El jove sempre ha estat relacionat amb homes grans i rics.

Sembla que tot grinyola però... Són nobles les intencions d’aquest noi?

En Brunetti està acostumat a engarjolar assassins, lladres i traficants però aquest cas s’escapa dels seus esquemes ja que el jove no és cap delinqüent tipificat.

El jove està amb l’octogenari per amor o pels caríssims regals? 

Pregunta difícil d’esbrinar però que en Brunetti li donarà resposta.

Només gaudint d’aquesta nova investigació que es suma a la bibliografia de l’aclamada autora ho descobrireu. 

Gràcies a Edicions 62 podeu gaudir d’un nou cas ben diferent que ens mostra a un Brunetti des d’un punt de vista més humà alhora que ens convida a reflexionar sobre l’amor.
I per si us quedeu amb ganes de més misteri i de bones lletres us convidem a descobrir títols com: “Mort a la Fenice”, “Mort en un país estrany”, “Vestit per Morir”, “Mort i judici”, “Acqua alta”, “Son Profund”, “Contactes a les altes esferes”, “Un mar de problemes”, “Justícia uniforme”, “Proves falses”, “Sang a les pedres”, “Noblesa obliga”, “Sense Brunetti”, “Carn de Canó”, “Les joies del Paradís”, “La temptació del perdó”, “Mort entre línies”, “Les aigües de l’eterna joventut”, “Sang o amor”, “Restes mortals” entre d’altres.

Tots d’altíssima qualitat i amb investigacions ben diferents!

dijous, 16 de maig de 2019

Els àngels em miren

Avui ens retrobem amb un gran conegut de la casa, Marc Pastor és capaç de captivar-nos amb qualsevol gènere que signi amb el seu nom, la seva darrera novel·la “Farishta” no deixa a ningú indiferent i el seu relat que trobareu al recull “Mossos d’esquadra. Els casos de ficció” ens donen una lliçó de la seva feina.

Amsterdam llibres ens presenta amb una portada que personalment m’ha encantat una història que marca la nostra ciutat. Sota un cel fosc i una ciutat il·luminada plena de vida ens reflectim en uns ulls que ens miren, un rostre femení que ens demana quelcom que no podem desxifrar,  encara, i unes ales daurades que presideixen l’estampa.

Aquesta és la presentació visual de Els àngels em miren, quan parlem d’àngels cadascú en te la seva visió particular, el de la guarda, el castigador...

L’autor reconeix que aquesta novel·la ve marcat per la desgràcia que vàrem patir el 17-A, un absurd atemptat a casa nostra que és va pagar amb massa sang i que alhora ens va fer sentir orgullosos de la nostra gent, els serveis d’urgències i dels mossos...

Ens situarem al barri de Sant Andreu en una República catalana on apareixen el que semblen ser uns assassinats rituals, dos cossos amb unes ales angelicals tatuades, però la vida a la ciutat no para i d’altres crims es succeeixen.

En aquest moment és quan pren rellevància el cos dels mossos en tots els seus estaments i divisions, tots treballant en una mateixa línia i ajudant-se mútuament per poder tancar un cas que no és gens senzill.

Una obra coral i poc convencional on els policies s’allunyen dels estereotips de Sherlock Holmes o de Harry Hole per treballar en equip encara que la cara més visible serà la de Abraham Corvo, un guineà perspicaç i molt intuïtiu que porta un esperit dins, una foscor capaç de veure’n una d’altra, un policia que empatitza amb les víctimes per mitja de la seva carn, i en aquest punt he de parar per no fer un spoiler que no em perdonareu.

Estem davant una novel·la negra que ens mostra la ciutat menys turística, la de tots aquells que hi vivim i a l’hora fa honor a la seva feina fora de la literatura mostrant-nos l’engranatge dels que vetllen per la nostra seguretat.

La seva prosa és com un cant de sirenes, comences a llegir i no pots parar, la trama és absorbent, només saps que encara no saps res i necessites més planes, més detalls i calçar una mica més les sabates de Corvo per arribar on l’autor ens vol portar.

Realment amb els seus girs argumentals ens fa ballar al so que toca i acabem sent com en el títol els àngels que miren des de fora de la lectura allò que ens va mostrant.

Mai no se’n te prou amb la ploma de Marc Pastor.


dimecres, 15 de maig de 2019

Las brujas de San Petersburgo


Por Ángela Sánchez Vicente

Magia negra, amor e intriga en la corte de los Romanov

Os presentamos una novela llena de intrigas, hechizos y magia que os encantará mientras conocemos un poco más a la corte de los Romanov y a los habitantes que viven en ella.

En Las brujas de San Petersburgo conoceremos a dos brujas que escapan al cliché de las escobas y las verrugas. Ellas son hechiceras y expertas en espiritismo.

Militza y Stana son las hijas del empobrecido Rey de Montenegro y se ven forzadas a contraer matrimonio con dos aristócratas rusos para que su padre recupere su posición social y el respeto de sus allegados.

No será fácil para ellas vivir en la corte del Zar Nicolás.

La influenciable zarina Alexandra caerá en las redes de los poderes esotéricos de las jóvenes y con el deseo de traer al mundo a un heredero desplegaran todo su potencial en forma de pociones, pócimas y coqueteos con la magia negra.

Las jóvenes atrevidas verán como durante un tiempo controlan sus habilidades pero en el momento en que Rasputín se pone delante de ellas todo cambia.

Ellas quieren dominar la corte y facilitar sus vidas pero su juego ha llegado demasiado lejos.

De la mano de Imogen Edwards-Jones podemos disfrutar de una obra histórica llena de magia y giros inesperados que os sorprenderán.

¿Lograran las brujas hacerse con el poder? ¿Quién ganará? 

Sólo leyendo esta joya que nos ofrece Ediciones B podremos sentir que estamos paseando por la corte de los Romanov y captando el clima social de la época.

Es una novela que tiene los ingredientes justos entre la historia, el amor, la traición, el poder y la magia.

¿Podréis escapar a su encanto?

Estas dos jóvenes os esperan para vivir mil aventuras.



dimarts, 14 de maig de 2019

El Gattopardo


Avui he de reconèixer que tinc entre les mans un veritable regal de la literatura contemporània.

Editorial Proa ens presenta una nova edició de El Gattopardo novel·la única de l’aristòcrata italià Tomasi Di Lampedusa i presentada amb l’acurada traducció de Pau Vidal. Una edició que en regala part de la vida de l’autor, el seu propi convenciment sobre la seva obra i les seves darreres voluntats.

En un prefaci colpidor escrit per Gioacchino Lanza Tomasi descobrirem les diverses negatives que va rebre l’autor per publicar la seva obra i com aquest va fer arribar l’obra a diverses mans abans de morir. Cartes més o menys personals acompanyaven aquestes copies que podreu descobrir juntament amb el testament i darreres voluntats del propi autor.

Publicada l’any 1958 a títol pòstum i premiada amb el premi Strega l'any següent ens trobem amb una obra molt completa que ens portarà a una Sicília en ple canvi, en una transició entre l’ordre més solemne i clàssic cap a un més modern i nou, viurem el “Risorgimento” d’una societat.

El títol de l’obra fa referencia a l’escut d’armes de la família Salina formada pel Príncep de Salina, Fabrizio Corbera,  i la seva família.

La novel·la és divideix en vuit parts que comencen el maig de 1860 sota el regnat de de Francesc II de les Dues Sicílies i que s’entrellaça fidelment a les evolucions socials i polítiques de l’època fent servir de punt de referencia personatges i successos reals.

El protagonista és el príncep un home arrelat a les costums però amb una visió molt clara sobre el futur, un home que veu la caiguda de la noblesa davant d’una burgesia que desitja el poder amb ambició i que no dubtarà de jugar brut per aconseguir-ho, un fet que marcarà l’esperit del príncep i que el portarà cap a la solitud i la reflexió fins a la seva mort.

Les seves filles no tindran les coses fàcils, les seves histories ens mostraran que els assumptes del cor no sempre surten com es desitja i molt menys si hi ha algú de gran bellesa capaç d’ambicionar i veure més enllà.

Amb una prosa molt mesurada, delimitada, clara i concisa l’autor ens presenta una critica social i els seus propis pensaments en veu del príncep, un home que acabarà morint desenganyat de la vida i amb un final en mans d’unes filles, sobretot Concetta qui amb una acció més metafòrica  trencarà amb el dolor del passat.

Aquest nou volum que tenim entre les mans ens presenta un apèndix on queda pales l’ordre i l’autoria de la novel·la així com part del cançoner, uns poemes que l’autor volia incloure del puny i lletra del príncep, així com dos fragments que s’han d’intercalar en la pròpia novel·la.

Crec que estem davant d’una novel·la amb un profund teló de fons històric on l’ànima de la noblesa i les seves costums s’esfondraran mostrant un canvi ambiciós.

Una d’aquelles històries que han quedat a la memòria de molts gràcies a l’adaptació cinematogràfica de Luchino Visconti l’any 1963 i amb un repartiment de gala amb Claudia Cardinale, Burt Lancaster i Alain Delon.

Però si accepteu el meu modest consell, val molt la pena llegir primer aquesta nova traducció, l'edició canònica d' El Gattopardo, reconstruïda a partir del primer manuscrit de 1957, versió definitiva, pel meu gust té una profunditat i un retrat psicològic dels personatges molt profund.


dilluns, 13 de maig de 2019

Dragón


Libros del zorro rojo no deja de sorprenderme título tras título. Esta vez tras una sola palabra, un solo nombre, un solo ser se esconde la gran metáfora de la vida y del paso del tiempo.

Quizás me estoy adelantando a los acontecimientos así que empezaré por el principio.

Con una encuadernación en cartoné y un gran formato nos encontramos con la pluma de Ray Bradbury, autor de títulos como “Fahrenheit 451”, “Crónicas marcianas” o “El hombre ilustrado” quien es acompañado por el pincel de Svetlin Vassilev en este ejemplar singular de Dragón.

Este breve relato que fue publicado por primera vez en la revista Esquire en agosto de 1955 llega a nosotros brillantemente traducido por Marcial Souto.

Antes de entrar en la prosa empezaré por el pincel, del mismo modo que en la portada los colores predominantes son fríos, oscuros, lúgubres y crean una sensación claustrofóbica importante en poco espacio. Blanco sobre negro, azules oscuros y grises metálicos hacen destacar el rojo y el amarillo del ojo del dragón de la portada.

Un ojo que me ha recordado al de “El señor de los anillos” dada su forma y la idea de que todo lo ve, es como el alma del dragón.

La prosa es sencilla y clara, un relato, un cuento donde dos caballeros con armadura están en un páramo de noche, helados y esperando la muerte en las garras del dragón al que han ido a matar y así proteger a su pueblo, pero la historia evoluciona de golpe en la voz de los caballeros cuando uno de ellos dice “ En este páramo no existe el Tiempo, existe solo la Eternidad” a partir de ese momento la historia da un giro, aparece la acción, el temido dragón hará de las suyas y su final es rocambolesco por decir algo.

Hay que recordar que su autor es un maestro de la ciencia ficción y releyendo la historia y su final me he dado cuenta que el autor simplemente juega con el miedo frente a la mitología y reflexiona sobre el paso del tiempo, un tiempo que no se detiene ante una armadura, un tiempo que nos ve, nos acompaña y nos sigue, nos lleva de la mano sin saberlo hasta el final de nuestros días y quizás más allá.

Un tiempo que en la narración ha quedado atrapado entre la época de los caballeros y una más moderna que descubriréis fácilmente.

Quién sabe si nuestro Dragón no inspiro a George R.R.Martin y sus caballeros del muro.

Aquí os dejo sus primeras páginas para que juzguéis por vosotros mismos las varias lecturas que se pueden extraer de un relato a la sombra de la hoguera.