dijous, 24 de setembre de 2020

Dos taüts negres i dos de blancs

Després d’haver llegit Dos taüts negres i dos de blancs m’ha quedat un regust amarg a la boca i una sensació d’opressió al pit. La ploma de Pep Coll, a qui vaig descobrir amb la seva anterior novel·la “Nius”, sembla una espasa afilada que escriu amb la sang, la suor i les llàgrimes d’un passat enterrat i desconegut que per fi ha sortit a la llum mostrant un crim, que com ell mateix explica, s’assembla massa a la famosa matança de Texas explicada per Truman Capote.

Al poble de Carreu, corria una història de por per a la canalla, una historia d’aquelles que s’explicaven a la vora del foc i que desapareixia de les converses quan hi havia roba estesa. El resultat d’aquell crim fou l’assassinat de tota una família de masovers, el matrimoni format pel Josep i la Margarida, i les seves dues filles, la Maria i la Carme, l’any 1943, una època convulsa on la censura no va deixar passar la noticia més enllà dels pobles veïns del Pallars Jussà.

En Pep Coll, explica a la novel·la la història setanta anys després, una història arrelada a la seva terra i que va marcar en certa manera la seva vida a Pessonada.

Una edició molt acurada de la mà de labutxaca on el lector podrà conèixer de primera mà molts personatges rellevants de la historia, el poble en sí i les muntanyes, podrà gaudir d’un arxiu fotogràfic i d’una amplia font d’informació. Tant el principi com el tancament de la novel·la són vivències de l’autor, les seves vivències personals i la seva tasca de recerca.

No podem oblidar que no deixa de ser una recreació dels fets ocorreguts, cosa que afegeix elements ficticis, com diàlegs i fins i tot algun personatge com l’aviador anglès, però aquest afegits li donen cos i caràcter a la narració.

Una novel·la que es llegeix amb força dinamisme, enganxa al lector dotant-lo de manera molt curosa i descriptiva de l’ambient de l’època, un ambient marcat pel final de la Guerra Civil Espanyola i l’inici del Franquisme.

A cada capítol el lector descobrirà un personatge en la seva pròpia veu, com era la seva vida, les relacions que s’anaven establint amb els altres personatges que tindran el seu moment de protagonisme en d’altres capítols i com aquests van viure el crim i com els va afectar.

Crec que aquesta obra és un homenatge a tots ells i a les seves famílies, moltes de les quals han aportat informació de primera mà a l’autor, una manera de fer justícia social, de voluntat d’esclarir els fets i de demostrar les injustícies que va viure casa nostra en el passat.

Quants taüts negres i blanc deuen quedar encara amagats en la memòria dels més grans? De moment ja en podem comptar dos de cada menys. De ben segur que ja poden descansar en pau.

 


dimecres, 23 de setembre de 2020

Restes de carnaval

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui haig de començar per entonar el “mea culpa”...

Com pot ser que agradant-me tant la lectura no coneixes les obres de la Clarice Lispector?

Aquesta dona nascuda a Ucraïna afincada al Brasil és un referent de la literatura brasilera i en aquesta obra que avui us presentem queda ben demostrat el perquè se la considera així.

A Restes de carnaval trobareu una Antologia de contes que brollaven de la seva ploma forces anys enrere però que continuen amb una vigència sorprenent avui en dia.

Una dona avançada al seu temps, que crea obres úniques i inclassificables on el món intern i els pensaments dels protagonistes centren tota l’atenció i ens mostren la naturalesa humana en situacions del més dispars.

Gràcies a la tasca de traducció d’en Josep Domènech Ponsatí i d’en Pere Comellas Casanova podem gaudir dels seus matisos lingüístics ja que escriu d’una manera en que sembla que ens condueixi cap a la poesia i a la lírica.

Senzilla i recargolada, amena i àcida, ficcionada i molt humana... És una contraposició constant que enganxa i convida a la seva descoberta.

També ajuda molt a la seva lectura i contextualització l’epíleg a càrrec de la Tina Vallès i a l’edició i selecció que ens presenta en Jordi Puig.

En un format breu, directe, clar i concís ens fan un dibuix de la autora i a través de les seves lletres podem aprofundir en la seva literatura i en la seva manera de veure el món.

Gràcies a l’editorial Comanegre he descobert una autora que no deixa indiferent i que fa servir el poder de la paraula de manera directa i rapida a traves dels seus contes amb la habilitat d’enganxar-te la idea principal per tal que tu mateix pensis en el dia a dia i reflexionis i et qüestionis l’existència.

Pels amants de les obres que no deixen indiferent és la opció perfecte per aquest estrany setembre.

I per als que encara no la coneixíeu, com jo, és la oportunitat ideal per anar al seu encontre.

En un format petit, breu, sense massa sumptuositat més que la seva pròpia grandesa literària.

És un imprescindible!

dimarts, 22 de setembre de 2020

És que abans no érem així

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem amb la ploma àgil i la ment inquieta de la gran Empar Moliner.

Sigui en articles, amb opinions televisives, en relats o en obres més extenses ens ha demostrat de sobres que la seva manera de pensar particular i àcida sempre és com una bufetada de realitat per la societat.

És com aquella dita que anuncia que entre broma i broma s’hi amaga la veritat, és com una trobada amb una amiga que sense vergonya i sense pèls a la llengua explica veritats com a punys de manera distesa i un xic teatralitzada per tal d’afegir èmfasi al seu missatge.

Després de recomanar-vos la lectura de “Tot això ho faig perquè tinc molta por” us recomanem de manera molt clara la seva darrera obra És que abans no érem així.

En aquest recull de contes trobareu sentiments oposats a les balances i anireu en un vaivé constant de la por a l’alegria, de la llagrimeta commovedora fins al odi més profund.

És un llibre radical que a primera vista no entén de grisos però que a través de les situacions i els personatges ens deixa reflexionant a nosaltres sobre quin to entre el blanc i el negre li podem donar.

La perennitat de l’ésser humà i la seva naturalesa més pura també es posa a debat a partir de la por, la mort, el desig, la sexualitat, la manera de vincular-nos.

Poc us volem desvetllar ja que ella sap condensar en breus planes un missatge rodó que es clava com un punyal i et deixa pensatiu i penjat d’una idea.

És un llibre del que no es surt indemne, és una eina de reflexió que en aquest setembre atípic ens pot ajudar a veure si realment no som com érem o realment no ho sembla tant i si que som els mateixos que érem.

Per desentrellar aquesta incògnita que ens presenta simplement amb el títol us haureu de rendir a la lectura que Columna ens apropa.

És una autora i una pensadora moderna que trenca esquemes però alhora ens connecta amb la societat i el nostre entorn.

És un imprescindible per als amants de les bones lletres en format breu.

Quan el missatge és bo encara pren més força en format curt. I ella n’és una gran mestra.

Deixeu-vos encisar per la seva grandesa!




 

 

dilluns, 21 de setembre de 2020

Tal como éramos

Una comedia romántica que es un homenaje a las grandes historias de amor.

Ediciones B nos presenta una comedia romántica al más puro estilo clásico de los años dorados de Hollywood con un punto de melancolía y realidad de hoy en día.

Con una portada que no nos lleva a grandes desengaños Fiona Collins nos presenta Tal como éramos, una pareja a las sombras de los grandes focos que iluminaban los grandes estrenos de cine, una pareja en una gran ciudad a la sombra de todos que están respirando el aliento del otro bajo un cielo de estrellas.

Nuestra protagonista es Arden, una mujer de cuarenta años que ha sobrevivido a una madre egocéntrica y que logro escapar de un matrimonio duro y cruel, vencio como una heroína a una situación compleja.

Ahora siente que su presente no le aporta nada, el futuro quien sabe que traerá, solo breves momentos de su pasado la llevan a momentos felices. No es una mujer amargada pero se ha encerrado en si misma, huye de sus amigos y prefiere ver una película en casa.

Todo cambiará con un encuentro fortuito que la llevará a visitar a un amigo en el hospital donde en la cama de al lado esta Mac, el hombre por el que perdió la cabeza en su juventud.

Mac solo se comunica con referencias de películas, un hecho especial para ella dado que asi se comunicaban ellos. A partir de este momento Arden volvera a descubrir que en su interior sigue viviendo esa mujer joven, vital, alegre y capaz de sentir, amar y sonreir.

Esta novela os invitará a volver a ver grandes películas como “Casablanca”, “El graduado” o “Pretty Woman” entre otras.

Me ha gustado mucho el humor tan británico de la autora, esas pequeñas salidas de tono, esa frescura y veracidad al construir a sus personajes y las descripciones detalladas de momentos claves de la vida de Arden si dejar que asuman el control de la narración manteniendo al lector en el presente.

Construye con facilidad un puente de empatía con su protagonista y una relación amor-odio con Mac, aunque sus personajes secundarios irán dejando las sombras para aparecer en la luz de los focos.

Esta historia no solo nos habla de amor sino que le da su lugar de importancia a la amistad.

Aquí os dejo sus primeras páginas y me gustaría terminar con un breve fragmento que me ha encantado:

“Creo que yo también puedo rescatar. Puedo amar y ser amada. Soy una adulta, una superviviente y la protagonista de mi propia historia”


divendres, 18 de setembre de 2020

La senyora Stendhal


Si, no ho puc evitar, sóc una enamorada de la prosa d’en Rafel Nadal. Des dels seus grans èxits “Quan érem feliços” i “Quan en dèiem xampany” fins al seu boom literari amb “La maledicció dels Palmisano no puc evitar seguir la seva carrera literària.

A més és un escriptor que respecta molt el seu estil alhora que sempre procura que el seu públic sempre tingui una bona obra entre mans sense perdre la seva essència i el seu segell de qualitat.

Les trames sempre estan perfectament contextualitzades i amb un teló de fons ben detallat i documentat per tal que d’un salt et sentis dins la novel·la i uns personatges que et posen la pell de gallina gràcies al seu treball descriptiu tant dels fets com de les emocions i l’evolució psicològica d’aquests.

A La senyora Stendhal tenim de nou una novel·la en que la família és la protagonista i no ens referim pas a la família tal i com la podem concebre tradicionalment.

La protagonista, la senyora Stendhal, veurà com el Lluc queda orfe el darrer dia de la Guerra i el seu sentiment de protecció farà que les seves vides canviïn per sempre cuidant-lo com si fos la seva mare.

Ella, el petit Lluc, el germanastre del Lluc i l’avi Dídac faran que l’educació, el creixement i el desenvolupament vital d’aquest nano sigui el més positiu, sa i realista possible.

No podem oblidar que ens situem a la postguerra on vencedors i vençuts conviuen i encara hi ha esclats d’ira aquí i allà.

Com educar a un nano en aquestes situacions? 

La Senyora Stendhal serà una abanderada de l’escola tal i com la vol revolucionar, de l’amor i sobretot de la veritat per ajudar als joves a conformar el seu propi camí i d’alguna manera anar a la recerca del propi destí.

Essent mare del Dani i fent-li de mare al Lluc serà conscient de les necessitats i els vincles que existeixen entre mare i fills. L’amor és una arma potentíssima de valor incalculable.

Podrà obtenir la llibertat desitjada per ella i els seus? 

Només en aquesta obra que ens ofereix Educaula 62 ho descobrireu.

Està ambientada amb tanta minuciositat, detallisme i veracitat que us deixarà astorats, a més la sensibilitat i emoció dels personatges us traspassarà i els voldreu abraçar, sacsejar i potser alguna llagrimeta us vindrà a veure.

La voleu conèixer?, en Lluc té moltes ganes de presentar-vos-la!


 

dijous, 17 de setembre de 2020

Encara som nosaltres

Per Àngela Sánchez Vicente

Us presentem amb gran fascinació la primera obra de la Sandra Comas i des de la nostra modesta opinió és una ploma que ve a quedar-se al món de les lletres actual.

Pocs autors mostren tan amor per la literatura com aquells que arrisquen per explicar una historia que fuig dels clixés dels grans best sellers i obtenen una obra complerta i amb la mesura justa de tots els ingredients que necessita una obra per esdevenir profunda, distreta i alhora generar unes  ganes immenses de recomanar-lo a família i amics.

El cas de l’autora que avui us apropem és un èxit ben clar! Ens ha encantat desgranar la historia que ens presenta, conèixer als seus protagonistes i els seus particulars mons emocionals.

A Encara som nosaltres coneixereu a l’Àngel i al Pol, dos amics que des de la seva infantesa varen ser molt units i que als dotze anys van viure un fet que va sacsejar el seu present i marcarà el seu futur.

Quan són més grans veureu que han crescut de maneres diverses i cadascun ha gestionat les seves emocions de manera particular però ambdós tenen un poso del passat amb el que han de fer les paus si volen afrontar un futur positiu de manera individual i alhora enfortir encara més el seu vincle.

El Pol ha viscut molts anys a Nova York però ara es troba que ha de tornar un temps i creu que potser el pis que va compartir un temps amb l’Àngel seria una bona opció.

El retrobament els mostrarà que no tot es tan perfecte com ells mateixos aparentaven de cara a l’altre i alhora els servia per auto enganyar-se.

Però al cap i a la fi encara segueixen sent ells i sent amics.

Què els va passar que els va marcar tant? Podran enfrontar-s’hi de manera sincera i sortir-ne més lleugers per enfrontar el dia a dia i el seu futur?

Pot un dia canviar-te la vida?

S’hauran de sincerar l’un amb l’altre amb les mentides que han anat acumulant sobre el seu present i viatjar a la seva infantesa per arreglar i posar en ordre la seva ment.

És una obra sorprenent, amb un factor desencadenant senzill però un viatge al passat que ens farà anar en una muntanya russa emocional per la que cal estar preparat.

Ells ja han fet el salt al vuit?

I vosaltres, us animeu a acompanyar-los?

Per descobrir tots els interrogants heu de caure a la seva lectura que ens ofereix La Campana.

És una lectura que flueix en el temps de manera natural i dibuixa l’amistat d’una manera incondicional.