Per Àngela Sánchez Vicente
D’una obra val la pena no sortir-ne indemne i en això en tenen la mà trencada.
Ens ofereixen novament una obra de la que ve de gust debatre, escoltar opinions i sobretot reflexionar-la per créixer com a persones.
L’obra que avui us presentem és la mereixedora del Premi Anaïs Nin 2020.
Sota el títol d’Ostatges, la ploma de la Nina Bouraoui ens regala una obra breu però que el seu missatge us retombarà a la ment per molts dies.
És de les histories de les que un cop hi entres ja no en pots sortir sense descobrir el desenllaç i, un cop el coneixes et canvia la percepció dels personatges, les situacions i la capacitat descriptiva i narrativa de la autora.
En aquesta obra que podem gaudir gràcies a la tasca de traducció de l’Anna Casassas i Figueras coneixerem a la Sylvie.
La Sylvie és una dona com una d’altre qualsevol de quaranta-tres anys amb dos fills i recentment separada. Treballadora, disposta i sempre amb ganes d’ajudar.
La Sylvie treballa a l’empresa de cautxú Cagex i la seva feina és inqüestionable però viu en un món on no tot lo correcte és valorat.
Sempre fa a la seva vida personal i a la feina allò que s’espera d’ella i el que està bé, fins i tot al treball es dedica per ordres dels manaires a vigilar els companys, fer hores extres però tot té un límit.
Quin és el límit de la Sylvie que fa que un dia decideixi trencar amb el món en el que viu on impera el masclisme, la violència, la injustícia i la soledat?
És una obra en que la evolució psicològica de la protagonista ens ajuda a fer-nos una idea molt emocional dels fets i alhora a entendre de manera propera els seus sentiments.
Carregada de critica social i amb molt misteri i revolució aquesta obra arriba a nosaltres per canviar-nos i convidar-nos a reflexionar.
Què serà el que l’ha fet saltar i plantar-se?
Què aconseguirà amb les seves accions i decisions?
Llegiu-lo, gaudiu-lo i descobriu-ho!
És una gran lectura!
