dimecres, 3 de juliol de 2019

El pescador de llum


Avui tinc entre les mans un nou títol de la col·lecció Emocions que tant m’agrada de l’Editorial Comanegra.

En Francesc Puigpelat ens presenta El pescador de llum, el primer que vaig pensar va ser com és pot pescar la llum? Doncs bé, en aquesta metàfora tant acurada descobrirem que la llum no és més ni menys que nosaltres mateixos enfrontant-nos a les nostres pors i rebutjar el fracàs per la possibilitat de crear un èxit.

La nostra protagonista és la Kate, una dona a qui des de que era petita se li ha exigit ser la millor, aquest fet juntament amb les banyes del seu ex i haver de criar a una nena sola la van portar a una zona de confort d’on la por no la deixa sortir.

Ha estudiat periodisme i des de fa deu anys treballa de secretaria en un diari, un càrrec que no li dona problemes fins que un dia el seu cap li demana que faci una entrevista a un home ric i poderós que no és el que ella s’espera.

En aquest diàleg que compartiran la Kate descobrirà que el fracàs és una etapa de la mateixa manera que l’èxit i que en definitiva qui no arrisca no pisca, així que començarà per la seva vida privada, li donarà un gir inesperat i es descobrirà somrient.

Reflexionarà molt sobre les paraules d’aquell home i encara que trigarà una mica també li donarà un gir a la seva vida professional ja que per no aconseguir res més que les engrunes dels altres més val parar, no fer res i començar de cero.

Aquesta lliçó vital li aportarà una nova perspectiva no només de la seva vida, sinó també de la seva filla i d’allò que ella creia fora de les seves possibilitats.

Alguns diuen que el fracàs és el primer pas de l’èxit, que no sempre podem aconseguir les coses a la primera o que les coses que valen la pena es fan esperar, però en totes aquestes afirmacions hi ha un transfons important, si no ho intentes ja has fracassat.

Us recomano aquest llibre que es llegeix sense voler-ho, t’atrapa entre les seves poques planes i t’enganya, ja que la seva lliçó s’arrela en el lector i no el deixa escapar, és com si ens regales el seu propi alè al tancar la darrera plana.

Com molt bé diu el subtítol “Alliberar-se de la perfecció és el millor camí cap a l’èxit” i aquest llibret no és perfecte però si que aconsegueix tenir èxit en mans d’un lector que vulgui pensar i reflexionar sobre ell mateix i les seves oportunitats, no només les que ja té, sinó les que pot crear.

Feu-me cas i fiqueu-lo a la maleta.

Gràcies Silvia per ficar-lo a la meva!