Avui
tinc entre les mans un nou títol de la col·lecció Emocions que tant m’agrada de l’Editorial Comanegra.
En
Francesc Puigpelat ens presenta El pescador de llum, el primer que
vaig pensar va ser com és pot pescar la llum? Doncs bé, en aquesta metàfora
tant acurada descobrirem que la llum no és més ni menys que nosaltres mateixos
enfrontant-nos a les nostres pors i rebutjar el fracàs per la possibilitat de
crear un èxit.
La
nostra protagonista és la Kate, una dona a qui des de que era petita se li ha
exigit ser la millor, aquest fet juntament amb les banyes del seu ex i haver de
criar a una nena sola la van portar a una zona de confort d’on la por no la
deixa sortir.
Ha
estudiat periodisme i des de fa deu anys treballa de secretaria en un diari, un
càrrec que no li dona problemes fins que un dia el seu cap li demana que faci
una entrevista a un home ric i poderós que no és el que ella s’espera.
En
aquest diàleg que compartiran la Kate descobrirà que el fracàs és una etapa de
la mateixa manera que l’èxit i que en definitiva qui no arrisca no pisca, així
que començarà per la seva vida privada, li donarà un gir inesperat i es
descobrirà somrient.
Reflexionarà
molt sobre les paraules d’aquell home i encara que trigarà una mica també li
donarà un gir a la seva vida professional ja que per no aconseguir res més que
les engrunes dels altres més val parar, no fer res i començar de cero.
Aquesta
lliçó vital li aportarà una nova perspectiva no només de la seva vida, sinó
també de la seva filla i d’allò que ella creia fora de les seves possibilitats.
Alguns
diuen que el fracàs és el primer pas de l’èxit, que no sempre podem aconseguir
les coses a la primera o que les coses que valen la pena es fan esperar, però
en totes aquestes afirmacions hi ha un transfons important, si no ho intentes
ja has fracassat.
Us
recomano aquest llibre que es llegeix sense voler-ho, t’atrapa entre les seves
poques planes i t’enganya, ja que la seva lliçó s’arrela en el lector i no el
deixa escapar, és com si ens regales el seu propi alè al tancar la darrera
plana.
Com
molt bé diu el subtítol “Alliberar-se de la perfecció és el millor camí cap a
l’èxit” i aquest llibret no és perfecte però si que aconsegueix tenir èxit en
mans d’un lector que vulgui pensar i reflexionar sobre ell mateix i les seves
oportunitats, no només les que ja té, sinó les que pot crear.
Feu-me
cas i fiqueu-lo a la maleta.
Gràcies
Silvia per ficar-lo a la meva!
